Sopa de Termes de Soroll

Ordenar Letras

Jugadas 6

Crear copia

Sobre esta actividad

Ordena les paraules desordenades sobre soroll

Creada por

1erafarins pedraforca

España

Descarga la versión para jugar en papel

Top 10 resultados

Todavía no hay resultados para este juego. ¡Sé el primero en aparecer en el ranking! Inicia sesión para identificarte.

Crea tu propio juego gratis desde nuestro creador de juegos

Compite contra tus amigos para ver quien consigue la mejor puntuación en esta actividad

Crear reto

		%
	Anónimo	%
		%
		%

Imprime tu juego

Sopa de Termes de Soroll


Ordenar Letras Sopa de Termes de SorollVersión en línea Ordena les paraules desordenades sobre soroll por 1erafarins pedraforca 1 Valor màxim, tant positiu (cresta) com negatiu (vall), que pot arribar a adquirir una ona sinusoide. Determina la quantitat d'energia que conté el senyal acústic. D M A P A N A N U D I O U ' T L 2 Operació que consisteix a descompondre un so complex en les franges de freqüències (tons purs) que el componen, generalment agrupades en bandes. Q S À I F E N A S E N L Ü C È I I D E R 3 Representació gràfica dels llindars d’audició en freqüències, obtinguda a partir d'una audiometria. D M G A U O R A I A 4 Prova mèdica que s'utilitza per controlar la funció auditiva. U D A R T I E I O A M 5 Intervals de freqüència definits per una freqüència inferior (f1) i una superior (f2) que segueixen la relació f2 = 2·f1. S'identifiquen per la seva freqüència central. O S V A N ' D D E A A T C B 6 Eina matemàtica utilitzada en una escala logarítmica per expressar nivells de pressió, potència o intensitat sonora. No és una unitat de mesura, sinó el resultat d'una relació logarítmica respecte a un valor de referència. ( B L I C E D B ) E D 7 Xarxes electròniques incorporades als instruments de mesurament (com sonòmetres) que modifiquen el senyal captat per simular la resposta no lineal de l'oïda humana a les diferents freqüències. Les més comunes són A i C. O S S Ó L D I C E E N P A E R E C D A 8 Conjunt de valors del nivell sonor (en decibels) que aporta cada freqüència o banda de freqüència que forma un soroll. Es representa en taules o gràfics. E P R E C E N O R T O S S 9 Transport d'energia mecànica (energia sonora) que s'inicia per la vibració d'un cos i es propaga a través d'un medi material mitjançant variacions de pressió. Ú O N T M F E C N S I E A C 10 Nombre d'oscil·lacions o cicles complets d'una ona per unitat de temps, generalment per segon. Es mesura en hertzs (Hz) i la percebem com el to del so (greu o agut). F Ü D R Q A I C È ' N ) N A ( E F O 11 Pèrdua d'audició tipificada com a malaltia professional, causada per l'exposició laboral perllongada al soroll. O H N A T I A A I O R M C S L I Ú N I A L P 12 Quantitat d'energia (potència acústica) que travessa una superfície per segon. Depèn de l'amplitud de l'ona. N I T D S A O T E L T S I N E 13 Distància que recorre un cicle complet de variació de pressió sonora. És la separació espacial entre dos punts equivalents de dues ones successives. ' D G N T I A D U ? ( ) O O N L 14 Resultat d'aplicar l'escala logarítmica de decibels a la pressió sonora eficaç. Es calcula en relació a una pressió de referència (2·10⁻⁵ Pa). I S L I N E O V S ( R ) E N R D P L Ó P L E A O S 15 Valor més gran de pressió sonora instantani registrat en un ambient concret durant un període de mesurament. L C L E N V P I I 16 Temps que triga una ona a completar un cicle sencer de variació de pressió. És l'invers de la freqüència (T = 1/f) i es mesura en segons. O R E ) P T Í E D ( 17 Quantitat d'energia sonora que emet una font per unitat de temps. Ès un valor intrínsec de la font i es mesura en watts (W). T C È W S N A R I ) O ( A O N O P 18 Amplitud de les variacions de pressió que una ona sonora origina en un medi respecte a la pressió atmosfèrica. Es mesura en pascals (Pa). I R N R S ( O ) O A S P P S E Ó 19 Fenomen vibratori que es propaga per un medi material i que l'oïda humana pot percebre. Des del punt de vista físic, és equivalent al soroll. O S 20 Intensitat del so percebuda subjectivament, que permet ordenar sons en una escala del més fort al més feble. T S O I R T A O N 21 So molest i desagradable. Tècnicament, és un contaminant físic i una forma d'energia que, en l'àmbit laboral, pot afectar la salut dels treballadors. L S O R O L 22 Soroll que presenta pics d'elevada intensitat sonora i de molt curta durada (inferior a un segon). S M O S D U S I L L P R O ' L O 23 Conjunt de sorolls que arriben a un ambient i que no es deuen a una font d'emissió de soroll propera que s'està estudiant. N O O D S R F S E L O L 24 Soroll el nivell sonor del qual és pràcticament constant en el temps, amb fluctuacions màximes de 5 decibels. L O A S T E N A C L O R S O I R I 25 Soroll el nivell sonor del qual varia contínuament en el temps sense estabilitat, podent ser periòdic o aleatori. L N T E S R A I O O A C I S N R L O O 26 Principi que afirma que qualsevol forma d'ona periòdica es pot descompondre en una sèrie d'ones sinusoïdals (harmònics) amb freqüències múltiples de la freqüència de l'ona original (freqüència fonamental). R E A E O R D E T F M U O E R I 27 Qualitat del so que permet distingir la sevafont, fins i tot si dos sons tenen la mateixa freqüència i intensitat. Està determinat pels harmònics que acompanyen la freqüència fonamental. M R T B I E 28 Qualitat del so determinada per la seva freqüència d'ona. Es classifica en tons greus (baixes freqüències), mitjans i aguts (altes freqüències). O T 29 Paràmetre matemàtic que expressa la pressió sonora amb un únic valor representatiu. Es calcula com l'arrel quadrada del valor mitjà del quadrat de les variacions de pressió en un interval de temps. R R I ) L A Ç M C ( F A V S O E

Sopa de Termes de Soroll

Ordenar Letras

Sobre esta actividad

Creada por

Descarga la versión para jugar en papel

Top juegos

Ordenar Letras

OPEN UP 4 UNIT 3 VOCABULARY: COOKING

Ordenar Letras

OPEN UP 4 UNIT 2 MY DAY VOCABULARY

Ordenar Letras

Palabras desordenadas, inglés.

Ordenar Letras

OPEN UP 4 UNIT 4: VOCABULARY

Ordenar Letras

Sopa de Termes de SorollVersión en línea

por 1erafarins pedraforca

Valor màxim, tant positiu (cresta) com negatiu (vall), que pot arribar a adquirir una ona sinusoide. Determina la quantitat d'energia que conté el senyal acústic.

Operació que consisteix a descompondre un so complex en les franges de freqüències (tons purs) que el componen, generalment agrupades en bandes.

Representació gràfica dels llindars d’audició en freqüències, obtinguda a partir d'una audiometria.

Prova mèdica que s'utilitza per controlar la funció auditiva.

Intervals de freqüència definits per una freqüència inferior (f1) i una superior (f2) que segueixen la relació f2 = 2·f1. S'identifiquen per la seva freqüència central.

Eina matemàtica utilitzada en una escala logarítmica per expressar nivells de pressió, potència o intensitat sonora. No és una unitat de mesura, sinó el resultat d'una relació logarítmica respecte a un valor de referència.

Xarxes electròniques incorporades als instruments de mesurament (com sonòmetres) que modifiquen el senyal captat per simular la resposta no lineal de l'oïda humana a les diferents freqüències. Les més comunes són A i C.

Conjunt de valors del nivell sonor (en decibels) que aporta cada freqüència o banda de freqüència que forma un soroll. Es representa en taules o gràfics.

Transport d'energia mecànica (energia sonora) que s'inicia per la vibració d'un cos i es propaga a través d'un medi material mitjançant variacions de pressió.

Nombre d'oscil·lacions o cicles complets d'una ona per unitat de temps, generalment per segon. Es mesura en hertzs (Hz) i la percebem com el to del so (greu o agut).

Pèrdua d'audició tipificada com a malaltia professional, causada per l'exposició laboral perllongada al soroll.

Quantitat d'energia (potència acústica) que travessa una superfície per segon. Depèn de l'amplitud de l'ona.

Distància que recorre un cicle complet de variació de pressió sonora. És la separació espacial entre dos punts equivalents de dues ones successives.

Resultat d'aplicar l'escala logarítmica de decibels a la pressió sonora eficaç. Es calcula en relació a una pressió de referència (2·10⁻⁵ Pa).

Valor més gran de pressió sonora instantani registrat en un ambient concret durant un període de mesurament.

Temps que triga una ona a completar un cicle sencer de variació de pressió. És l'invers de la freqüència (T = 1/f) i es mesura en segons.

Quantitat d'energia sonora que emet una font per unitat de temps. Ès un valor intrínsec de la font i es mesura en watts (W).

Amplitud de les variacions de pressió que una ona sonora origina en un medi respecte a la pressió atmosfèrica. Es mesura en pascals (Pa).

Fenomen vibratori que es propaga per un medi material i que l'oïda humana pot percebre. Des del punt de vista físic, és equivalent al soroll.

Intensitat del so percebuda subjectivament, que permet ordenar sons en una escala del més fort al més feble.

So molest i desagradable. Tècnicament, és un contaminant físic i una forma d'energia que, en l'àmbit laboral, pot afectar la salut dels treballadors.

Soroll que presenta pics d'elevada intensitat sonora i de molt curta durada (inferior a un segon).

Conjunt de sorolls que arriben a un ambient i que no es deuen a una font d'emissió de soroll propera que s'està estudiant.

Soroll el nivell sonor del qual és pràcticament constant en el temps, amb fluctuacions màximes de 5 decibels.

Soroll el nivell sonor del qual varia contínuament en el temps sense estabilitat, podent ser periòdic o aleatori.

Principi que afirma que qualsevol forma d'ona periòdica es pot descompondre en una sèrie d'ones sinusoïdals (harmònics) amb freqüències múltiples de la freqüència de l'ona original (freqüència fonamental).

Qualitat del so que permet distingir la sevafont, fins i tot si dos sons tenen la mateixa freqüència i intensitat. Està determinat pels harmònics que acompanyen la freqüència fonamental.

Qualitat del so determinada per la seva freqüència d'ona. Es classifica en tons greus (baixes freqüències), mitjans i aguts (altes freqüències).

Paràmetre matemàtic que expressa la pressió sonora amb un únic valor representatiu. Es calcula com l'arrel quadrada del valor mitjà del quadrat de les variacions de pressió en un interval de temps.