Guerra
iniciada
el
18
-
19
de
de
i
acabada
l'1
de
.
Fou
provocada
pel
d'estat
(
planejat
pel
general
E
.
Mola
)
dut
a
terme
per
una
gran
part
de
les
forces
armades
que
feien
costat
als
partits
de
dreta
(
carlins
,
Renovación
Española
,
els
grups
més
dretants
de
la
CEDA
)
i
Falange
Española
y
de
las
JONS
,
i
que
tenien
les
simpaties
de
bona
part
de
l'alta
clerecia
.
Aquesta
i
la
revolta
subsegüent
foren
una
rèplica
a
la
d'octubre
del
1934
i
una
prova
més
del
fracàs
de
la
convivència
entre
dretes
i
esquerres
durant
la
Segona
República
.
El
triomf
electoral
del
Front
Popular
(
16
de
de
1936
)
estimulà
i
refermà
els
propòsits
de
les
dretes
.
La
fou
iniciada
,
amb
èxit
,
per
les
guarnicions
del
protectorat
Marroquí
el
17
de
juliol
de
1936
;
els
dies
18
i
19
(
Divuit
de
Juliol
)
s'hi
afegiren
les
i
bases
metropolitanes
,
però
ací
l'èxit
fou
només
parcial
:
algunes
forces
d'ordre
públic
,
i
fins
i
tot
militars
,
es
mantingueren
fidels
al
govern
central
,
o
a
la
Generalitat
,
i
la
decisió
d'armar
els
partits
d'esquerra
i
les
sindicals
i
UGT
proporcionà
a
aquelles
escasses
forces
l'ajut
necessari
per
a
fer
fracassar
l'aixecament
a
Barcelona
,
Menorca
,
Madrid
,
Bilbao
,
Sant
Sebastià
,
Astúries
(
llevat
d'Oviedo
)
,
Santander
,
Màlaga
,
Almeria
i
Cartagena
.
Però
reeixí
a
Mallorca
,
Canàries
,
Saragossa
,
Pamplona
,
Vitòria
,
Burgos
,
Valladolid
,
Sevilla
,
Cadis
,
Còrdova
i
Granada
.
La
situació
a
València
no
es
precisà
fins
el
2
d'agost
,
bé
que
estava
decidida
amb
el
governamental
a
Catalunya
,
Madrid
i
Cartagena
.
Crear