El
cinema
mut
:
La
música
en
el
cinema
ja
existia
bastant
abans
de
l'aparició
del
en
el
món
del
cel·luloide
.
Ja
en
el
cinema
la
idea
d'acompanyar
amb
música
les
pel·lícules
havia
estat
posada
en
pràctica
.
És
per
això
que
en
les
sales
de
cinema
de
principis
de
segle
hi
ha
havia
un
,
un
gramòfon
o
fins
i
tot
una
petita
o
orquestra
.
No
obstant
això
,
és
important
remarcar
que
,
almenys
en
un
primer
moment
,
la
idea
d'acompanyar
amb
música
les
pel·lícules
no
anava
dirigida
a
reforçar
l'acció
cinematogràfica
sinó
a
,
dins
del
que
era
possible
,
el
que
feien
les
bobines
de
les
cintes
.
Més
endavant
,
però
,
sí
que
sorgeix
la
idea
d'escollir
la
música
en
funció
del
que
s'està
.
Així
,
comença
a
utilitzar
-
se
música
de
grans
clàssics
coneguts
pel
públic
,
com
Mendelssohn
,
o
Chopin
,
i
tot
i
que
encara
no
ho
podem
anomenar
banda
sonora
,
és
un
primer
pas
molt
important
.
Primeres
bandes
sonores
:
L'any
1914
,
el
que
abans
havia
estat
purament
anecdòtic
va
començar
a
agafar
força
,
ja
que
van
ser
quatre
les
pel·lícules
creades
amb
un
fons
específic
.
La
més
emblemàtica
de
les
quatre
fou
Cabiria
que
va
comptar
amb
la
participació
del
músic
compositor
J
.
K
.
,
considerat
un
dels
primers
professionals
de
bandes
.
A
partir
d'aquests
moments
es
comencen
a
generalitzar
les
composicions
d'aquesta
mena
,
fins
al
punt
que
cada
estudi
tingués
els
seus
propis
.
Cap
a
finals
dels
anys
vint
,
va
arribar
el
cinema
sonor
,
molt
revolucionari
aleshores
.
Així
doncs
,
tot
i
que
va
haver
-
hi
opositors
com
Charles
,
podem
dir
que
amb
el
so
comença
una
etapa
nova
en
el
cinema
.
Cinema
sonor
:
Durant
els
anys
trenta
la
música
va
patir
alguns
canvis
i
va
passar
d'un
acompanyament
constant
a
una
utilització
més
selectiva
per
remarcar
certs
moments
de
la
pel·lícula
.
Una
característica
fonamental
dels
trenta
és
que
va
haver
-
hi
una
en
la
música
del
cinema
amb
Erich
Korngold
i
Max
Steiner
com
a
màxims
exponents
.
La
música
acostumava
a
posar
-
se
tan
sols
en
aquells
trossos
en
els
que
quedava
justificada
per
la
presència
d'un
gramòfon
,
d'una
orquestra
o
d'una
ràdio
(
ja
especificats
en
el
guió
)
.
Aquest
tipus
de
música
creada
per
il·lustrar
una
imatge
cinematogràfica
en
la
que
existeix
una
font
visible
d'emissió
de
sons
(
un
tocadiscos
,
una
orquestra
de
ball
,
un
clarinetista
?
)
se
la
coneix
amb
el
nom
de
Música
.
Per
contra
,
no
és
gaire
difícil
preveure
l'existència
d'una
música
no
diegètica
,
la
composició
de
la
qual
està
subordinada
a
la
presència
d'alguna
font
sonora
en
la
pantalla
.
En
aquest
segon
tipus
,
doncs
,
el
compositor
té
la
d'escollir
els
instrumentistes
que
vulgui
.
Aparició
de
la
televisió
:
La
televisió
havia
començat
la
seva
era
comercial
l'any
,
any
durant
el
qual
existien
11
.
000
receptors
en
funcionament
.
Tants
aparells
de
televisió
van
fer
que
les
taquilles
baixessin
en
picat
,
i
per
això
l'any
1948
la
indústria
cinematogràfica
va
començar
a
prendre
mesures
contra
aquella
amenaça
i
va
establir
un
bloqueig
de
lloguers
de
pel·lícules
a
la
televisió
amb
l'esperança
d'aconseguir
la
seva
asfixia
.
Tot
i
així
,
la
gran
guerra
contra
la
televisió
no
va
ser
lliurada
fins
l'any
1952
.
I
va
ser
durant
la
dècada
dels
cinquanta
que
el
món
de
les
bandes
sonores
,
juntament
amb
Hollywood
,
va
començar
a
.
Els
estudis
volien
melodies
i
temes
fàcils
de
vendre
per
intentar
remuntar
la
davallada
d'espectadors
que
havia
sofert
;
temes
que
moltes
vegades
no
tenien
res
a
veure
amb
les
imatges
.
Un
exemple
és
Moon
de
Johnny
Mercer
i
Henry
Mancini
per
a
Esmorzar
amb
diamants
(
1961
)
.
Completa las frases con la forma correcta del verbo que se encuentra entre paréntesis.
