Explicació
Durant molts anys es va pensar que el poble gitano provenia d'Egipte (d'ací ve fins i tot la paraula "gitano", derivada d'"egiptano"), però hui sabem, gràcies als estudis lingüístics i genètics, que el seu origen es troba al nord-oest de l'Índia.
Fa aproximadament mil anys van iniciar un llarg viatge que els va portar per Pèrsia, Armènia i diversos països europeus fins arribar a la península Ibèrica.
Les primeres referències documentades són de l'any 1425, quan diversos grups gitanos arribaren als territoris de la Corona d'Aragó. Això significa que fa prop de 600 anys que formen part de la nostra història.
Per tant, la cultura gitana no és una cultura "nova" o "vinguda de fora", sinó una cultura que ha crescut i evolucionat al costat de la resta de pobles de la península durant segles.
El 8 d'abril es commemora el Primer Congrés Mundial Romaní celebrat el 1971.
Aquell dia es van adoptar tres símbols molt importants:
La bandera gitana.
L'himne "Gelem, Gelem".
La reivindicació dels drets del poble gitano.
Actualment és una jornada dedicada al reconeixement, la igualtat i la lluita contra la discriminació.
El romanó és la llengua històrica del poble gitano.
No totes les persones gitanes la parlen hui en dia, però encara es conserva en molts països.
A Espanya també existeix el caló, que barreja vocabulari romanó amb castellà.
Moltes paraules que utilitzem habitualment provenen del caló, encara que no ho sapiguem.
El blau representa el cel.
El verd representa la terra.
La roda roja simbolitza el camí recorregut pel poble gitano al llarg de la història i recorda també el seu origen indi, ja que és semblant a la roda que apareix a la bandera de l'Índia.
"Gelem, Gelem" significa aproximadament "Vaig caminar, vaig caminar".
Parla del llarg camí del poble gitano, però també recorda les persecucions que ha patit al llarg de la història, especialment durant el nazisme.
És un símbol d'unitat i esperança.
És un dels estereotips més freqüents.
Hi ha persones gitanes que viuen en pobles, altres en ciutats, amb estudis universitaris, treballant en qualsevol professió, amb diferents ideologies i formes de vida.
Igual que passa amb qualsevol altre col·lectiu, no es pot generalitzar.
El flamenc no és exclusivament gitano, però seria impossible entendre'l sense la contribució del poble gitano.
Molts dels seus artistes més reconeguts han sigut gitanos i han contribuït enormement a la cultura espanyola.
L'any 1749 les autoritats espanyoles van intentar detindre de manera simultània milers de persones gitanes.
Moltes van ser empresonades i separades de les seues famílies.
És un episodi poc conegut de la nostra història, però molt important per entendre la discriminació que ha patit aquest poble.
Entre 220.000 i 500.000 persones gitanes van ser assassinades durant l'Holocaust.
Aquest genocidi és conegut amb el nom de Porrajmos ("la devoració").
Durant molts anys va ser molt menys conegut que altres parts de l'Holocaust.
L'antigitanisme és el conjunt de prejudicis, discriminacions i actituds negatives dirigides contra les persones gitanes.
Encara hui continua existint en molts àmbits com l'habitatge, l'educació o l'ocupació.
Conèixer aquesta realitat ajuda a combatre els prejudicis.
La família és un dels pilars fonamentals de la cultura gitana. Els vincles familiars solen ser molt estrets i les celebracions, els problemes i les decisions importants es viuen de manera col·lectiva. Els avis i les àvies acostumen a tindre un paper molt rellevant per la seua experiència i són una figura de respecte.
Això no significa que totes les famílies gitanes siguen iguals, però sí que la família continua sent un element central de la seua identitat.
És fals que totes les persones gitanes treballen del mateix. Hui hi ha mestres, infermers, advocades, comerciants, funcionaris, artistes, estudiants universitaris i persones dedicades a moltes professions diferents.
Aquest estereotip s'ha mantingut durant molts anys i contribueix a crear una imatge simplificada d'un col·lectiu molt divers.
Actualment hi ha població gitana a pràcticament tota Europa i també a Amèrica i altres llocs del món.
És un poble molt divers que, tot i compartir unes arrels comunes, s'ha anat adaptant a cada país mantenint part de la seua cultura.
Al llarg dels segles hi hagué períodes en què les autoritats van intentar que el poble gitano abandonara la seua llengua i els seus costums.
Això va provocar que moltes famílies deixaren de transmetre el romanó a les noves generacions.
Tot i això, encara es conserva en molts països.
Encara hui moltes persones gitanes expliquen que han tingut dificultats per trobar habitatge, feina o simplement perquè se les jutjava abans de conèixer-les.
Els prejudicis poden afectar molt la vida de les persones i dificultar la igualtat d'oportunitats.
No existeix un cens oficial perquè les dades sobre ètnia no es recullen habitualment, però diferents estudis estimen que a Espanya viuen entre 700.000 i un milió de persones gitanes.
Això significa que és una de les minories culturals més nombroses del nostre país i que forma part de la societat espanyola des de fa segles.
Moltes entitats gitanes treballen perquè totes les persones tinguen les mateixes oportunitats en educació, treball, habitatge i participació social.
No demanen privilegis, sinó que ningú siga discriminat pel fet de ser gitano.
Pot semblar una pregunta molt fàcil, però ajuda a reflexionar sobre els estereotips.
Hi ha persones gitanes que són metges, infermeres, professors, advocades, policies, artistes, esportistes, investigadors o funcionaris.
Les professions no depenen de l'ètnia, sinó de les oportunitats, la formació i les decisions de cada persona.
Igual que no totes les persones valencianes, espanyoles o europees són iguals, tampoc totes les persones gitanes comparteixen les mateixes idees, costums o formes de viure.
Hi ha persones més tradicionals, altres més modernes, unes viuen en pobles, altres en grans ciutats, algunes són religioses i altres no. La diversitat existeix dins de qualsevol cultura.
Responde las siguientes preguntas