joc pels alumnes de Corbera
A
B
C
D
E
F
G
H
I
J
K
L
M
N
O
P
Q
R
S
T
U
V
Z
Comença per
A
Ocell rapinyaire de la família dels accipítrids, que destaca per la grandària, el vol potent i l’agudesa visual.
Comença per
C
Ocell de la família dels cicònids, de plomatge blanc amb les pennes de les ales negres, les potes i el bec vermells, de vol característic amb el coll estès, que nia al capdamunt de campanars i d’edificacions aïllades (Ciconia ciconia).
Comença per
D
Mamífer cetaci del grup dels odontocets, de cos fusiforme i musell allargat.
Comença per
E
Mamífer de l’ordre dels proboscidis, el més gros dels animals terrestres actuals, amb una trompa amb funcions respiratòria, prènsil i d’absorció, de pell gruixuda i amb dues incisives molt llargues.
Comença per
F
Insecte himenòpter que fa galeries sota terra o en el tronc dels arbres, on viu en societats compostes de tres menes d’individus: mascles, femelles i obreres.
Comença per
G
Femella del gall, més petita que el mascle, amb la cresta menys desenvolupada i els tarsos sense esperons.
Comença per
H
Mamífer artiodàctil de la família dels hipopotàmids, ungulat, de pell gruixuda i gairebé nua, cap i boca enormes, potes curtes, el quadrúpede més gros després de l’elefant, que viu en els grans rius de l’Àfrica (Hippopotamus amphibius).
Comença per
I
Rèptil saure del gènere Iguana, de la família dels iguànids, de fins a 1,5 metres de llargada, amb un pap que li penja sota la mandíbula inferior i una cresta al llarg de l’esquena.
Comença per
J
Mamífer artiodàctil de la família dels suids, del qual prové probablement el porc domèstic, de pèl espès i fort de color gris o negre, morro truncat, mòbil i ben desenvolupat, i ullals grossos i sortints en els mascles (Sus scrofa).
Comença per
K
Ocell de l’ordre dels apterigiformes, d’uns 70 centímetres de llargada, de bec molt llarg i prim, lleugerament corbat cap avall, propi de Nova Zelanda.
Comença per
L
Mamífer carnívor de la família dels fèlids, d’una gran corpulència, pèl entre roig i groc, cua acabada en un pinzell de cerres, les espatlles i la nuca cobertes en el mascle d’una espessa crinera, que habita a l’Àfrica
Comença per
M
Ocell de la família dels estrígids, d’uns 21 centímetres de llargada, plomatge brunenc mesclat, amb l’iris groc, sedentari, molt comú en els conreus de plana (Athene noctua).
Comença per
N
Mamífer cetaci del grup dels odontocets, d’uns 6 metres de llarg, amb una incisiva esquerra, els mascles, que surt de la barra superior formant com una banya horitzontal, que habita l’oceà Àrtic (Monodon monoceros)
Comença per
O
Animal vertebrat, ovípar, de sang calenta, que té el cor amb quatre cavitats, respiració pulmonar, el bec corni, el cos cobert de plomes i les extremitats toràciques en forma d’ales aptes per al vol, capacitat que excepcionalment pot perdre.
Comença per
P
Mamífer artiodàctil domèstic, probablement derivat del senglar, de cos gros, pell dura i coberta de cerres fortes, musell llarg i mòbil, orelles sovint caigudes, potes curtes i cua curta i prima.
Comença per
Q
Ocell de l’ordre dels trogoniformes, de plomatge molt acolorit, que viu a l’Amèrica Central (Pharomachrus moccino).
Comença per
R
Mamífer artiodàctil remugant de la família dels cèrvids, de cos gros, cap allargat, musell eixamplat a la regió nasal, orelles curtes, ulls petits, coll curt, pelatge suau i banyes ramoses i caduques de forma molt característica,
Comença per
S
Rèptil ofidi. Una serp d’aigua. Un terrer ple de serps. Una serp gruixuda com el braç. Arrossegar-se, entortolligar-se, com una serp. Mudar de pell com les serps.
Comença per
T
] Mamífer insectívor de la família dels tàlpids, de cos robust, gairebé sense coll, ulls petits, pèl fosc i molt fi, les potes de davant fortes i aptes per a gratar la terra,
Comença per
U
Mamífer primat del gènere Cacajao, del grup dels platirrins, de cua curta i orelles semblants a les humanes, propi de l’Amèrica del Sud.
Comença per
V
Femella del bou. Una vaca suïssa, holandesa. Una vaca de llet. Llet de vaca.
Comença per
Z
Mamífer perissodàctil de la família dels èquids, de pelatge clar amb franges transversals fosques a tot el cos, el coll gruixut i el cap gros i pesant, que habita l’Àfrica subsahariana (Equus grevyi i E. zebra).
|