Diftongs
,
hiats
i
triftongs
Per
saber
si
es
tracta
d
?
un
diftong
o
d
?
un
hiat
,
hem
de
jugar
una
mica
als
detectius
i
investigar
.
Hi
ha
dos
tipus
de
vocals
:
a
)
Vocals
fortes
:
,
,
b
)
Vocals
febles
:
,
1
.
Hiats
:
Si
trobem
dues
vocals
(
a
,
e
,
o
)
cadascuna
tindrà
la
seva
pròpia
síl·laba
,
i
parlarem
d
?
un
.
zo
-
o
,
a
-
e
-
ro
-
port
,
ví
-
de
-
o
2
.
Si
trobem
primer
una
vocal
(
a
,
e
,
o
)
i
una
de
(
i
,
u
)
parlarem
de
:
ai
-
re
,
cau
-
re
,
plou
-
re
.
I
què
passa
si
les
dues
vocals
són
febles
(
i
,
u
)
?
Doncs
que
continuem
tenint
un
.
Cui
-
ras
-
sa
,
riu
-
re
3
.
Si
la
vocal
(
i
,
u
)
va
primer
que
la
vocal
,
generalment
,
cadascuna
podrà
tenir
la
seva
síl·laba
.
Aleshores
parlarem
d
?
un
:
ci
-
èn
-
ci
-
a
,
his
-
tò
-
ri
-
a
,
Ma
-
ri
-
a
,
cu
-
a
,
fu
-
et
4
.
Però
en
català
hi
ha
tres
casos
en
què
una
vocal
feble
+
una
de
forta
formen
un
diftong
decreixent
:
a
)
Cas
número
1
:
,
,
,
quo
/
/
,
güe
,
,
guo
(
llen
-
gua
,
qua
-
tre
)
b
)
Cas
número
2
:
A
de
mot
(
ian
-
qui
,
io
-
gurt
)
c
)
Cas
número
3
:
Quan
ens
trobem
una
vocal
+
+
(
no
-
ia
,
de
-
iem
)
Triftongs
A
vegades
,
podem
trobar
fins
a
vocals
dins
d
?
una
mateixa
síl·laba
!
Aleshores
parlem
de
.
Això
passa
quan
ens
trobem
una
vocal
forta
envoltada
de
vocals
febles
.
feble
+
+
guai
-
ta
,
ve
-
ieu
,
dè
-
ieu
,
cre
-
ueu
Crear