T.2 EL JOC I LA SEUA METODOLOG

Descarga la versión para jugar en papel

Duplicar

Crear reto

Imprimir PDF

Sobre Relacionar Grupos

Grado Superior

educacion infantil

el joc i la seua metodologia

Edad recomendada: 18 años

55 veces realizada

Creada por

Jenifer Díaz Sanfèlix

España

Top 10 resultados

1

Issa i Angela

14 de Enero de 2025

23:09

tiempo

100

puntuacion
2

carla y esther

14 de Enero de 2025

24:21

tiempo

100

puntuacion
3

lara, belen i carla serra

14 de Enero de 2025

28:36

tiempo

100

puntuacion
4

Lucia i Gerard

14 de Enero de 2025

32:16

tiempo

100

puntuacion
5

Marta Donderis

5 de Febrero de 2025

37:02

tiempo

100

puntuacion
6

reblai

14 de Enero de 2025

32:39

tiempo

55

puntuacion

¿Quieres aparecer en el Top 10 de este juego?

Inicia sesión

para identificarte.

Crea tu propio juego gratis desde nuestro creador de juegos

Crear relacionar grupos

Compite contra tus amigos para ver quien consigue la mejor puntuación en esta actividad

Crear reto


T.2 EL JOC I LA SEUA METODOLOGVersión en línea ESTADIS DE PIAGET I TIPUS DE JOCS por Jenifer Díaz Sanfèlix 1 ESTADI SENSORIOMOTOR 0-3 MESOS 2 ESTADI SENSORIOMOTOR 3-6 MESOS 3 ESTADI SENSORIOMOTOR 6-12 MESOS 4 ESTADI SENSORIOMOTOR 12-24 MESOS 5 ESTADI PREOPERACIONAL 2-4 ANYS 6 ESTADI PREOPERACIONAL 4-6 ANYS 7 ESTADI OPERACIONS CONCRETES En aquesta etapa, en un primer moment són necessaris els moviments reflexos que repeteixen de forma involuntària i ho fan gràcies al plaer que els provoca. Gravarà en la seua ment els primers esquemes d’acció. Li agraden els mòbils al bressol, cintes o llums de colors, els sonalls o ninos de goma. Els rostres, les mirades i les converses de les persones que els envolten son també alguna de les seues distraccions preferides. Es centra en el seu cos, les persones i comença a interessar-li els objectes. En aquesta etapa es donen les primeres manifestacions de joc en l’infant. Aconsegueix fixar la mirada i pot seguir els objectes en moviment. A més de les persones i el propi cos, necessita tindre al seu abast objectes que puga tocar amb les mans, per això em de procurar-li objectes amb unes característiques concretes: per una banda han d’ aportar el màxim d’estímuls i experiències sensorials i d’altra banda, han d’afavorir la possibilitat de maduració i exploració que aniran desenvolupant-se durant aquesta etapa. Pertanyen a aquesta etapa els mòbils, sonalls, anells de dentició, manoll de claus de plàstic i de colors... El joc evoluciona perquè l’infant ara té molta més curiositat i comença a actuar en l’espai que l’envolta: pot girar-se, reptar cap als objectes, anar a quatre grapes i fins i tot començar a caminar. Les persones continuen sent font de plaer però a partir d’aquesta època deixen de ser l’eix central al voltant del qual giren les seues accions i prenen més importància les activitats lúdiques basades en els objectes. Cal presentar als infants "La panera dels tresors" L'educador/a ha d'ensenyar-los contes amb dibuixos molt acolorits, amb objectes, personatges i animals propers, que representin històries contextualitzades amb les necessitats dels infants i amb les situacions quotidianes que viu: el bany, el menjar, el passeig, etc. Durant aquesta època la seua preocupació es centra en explorar els objectes, observar-los i manipular-los per això s’han de facilitar joguines i objectes ben variats sense cap mena de discriminació entre nens i nenes: trens amb locomotores, cotxes per arrossegar, nines i carros per passejar. Es moment d’afavorir el joc “heurístic”. Encaixa alguna peça i l’amuntona però amb dificultat. Comença a donar utilitat als objectes, és a dir, una cullera que abans sols li cridava l’atenció pel color i per a colpejar-la, ara serveix per a donar de menjar a una nina. Es centra en les accions i les activitats lúdiques pròpies. Mostra poca col·laboració a l’hora de compartir els objectes de joc i les intervencions poden acabar de forma conflictiva. El seu món cavalca entre la fantasia i la realitat. El joc funcional es centra en el moviment: córrer, saltar, relliscar, engronsar-se…per tal cosa, hem de facilitar espais oberts i elements segurs on els xiquets/etes puguen donar eixida a tota la seua energia. Els xiquets/etes es centren en les seues pròpies accions i les dramatitzen amb gestos exagerats.Poc a poc i de manera més ajustada projecten les seues pròpies conductes cap a les persones o els objectes. Creen una gran quantitat de materials lúdics que no han de ser necessàriament reals, per exemple, una caixa de sabates és el carret de la nina, una molleta de pa el dinar. Apareixen les primeres manifestacions de les regles i les consignes en els jocs, encara que aquestes desapareixen o canvien durant el joc. Els agrada jugar a metges, pare i mares, veterinaris, mestres… Com a educadors/es contribuirem a una correcta i variada repartició de rols independentment del sexe dels xiquets i fomentarem els jocs que despertin l’amor per la natura. Pot construir un pont, començar a encaixar formes diferents, quadres, rectangles o cercles, o encaixar puzles plans. Ja no necessita tant el paper de l’adult i si participa en el joc, és per a ser submís i passius Li agrada jugar a jocs que estimulen el seu raonament i desenvolupen el seu pensament com jocs de cartes, Monopolly, jocs de taula…i al meteix temps jocs de pilotes en equip, jocs de cordes, l’amagatall, “pillar”… Amb aquestos jocs els xiquets/etes comencen a relacionar-se amb els demés, a esperar el seu torn d’intervenció, a compartir els altres punts de vista, a cooperar per a la realització de tasques. Aquestos jocs els ajuden a superar el seu egocentrisme. Necessiten els jocs per alliberar la seua energia, regular la agressivitat i resoldre conflictes. Els encanta l’educació física i els deports i els viuen com a fonts de plaer. L’infant es capaç d’ acceptar unes negociacions i un manteniment de les regles durant tot el joc. S’enfaden si tothom no compleix les regles. Assimilen que en els jocs, el grup està per damunt de la individualitat. La diversió no prevé del joc en sí, si no del resultat o objectiu aconseguit. En aquest estadi reconeguem manifestacions més complexes del joc funcional, del joc simbòlic i del de construcció.

T.2 EL JOC I LA SEUA METODOLOGVersión en línea

ESTADIS DE PIAGET I TIPUS DE JOCS

ESTADI SENSORIOMOTOR 0-3 MESOS

ESTADI SENSORIOMOTOR 3-6 MESOS

ESTADI SENSORIOMOTOR 6-12 MESOS

ESTADI SENSORIOMOTOR 12-24 MESOS

ESTADI PREOPERACIONAL 2-4 ANYS

ESTADI PREOPERACIONAL 4-6 ANYS

ESTADI OPERACIONS CONCRETES

En aquesta etapa, en un primer moment són necessaris els moviments reflexos que repeteixen de forma involuntària i ho fan gràcies al plaer que els provoca.

Gravarà en la seua ment els primers esquemes d’acció.

Li agraden els mòbils al bressol, cintes o llums de colors, els sonalls o ninos de goma.

Els rostres, les mirades i les converses de les persones que els envolten son també alguna de les seues distraccions preferides.

Es centra en el seu cos, les persones i comença a interessar-li els objectes.

En aquesta etapa es donen les primeres manifestacions de joc en l’infant.

Aconsegueix fixar la mirada i pot seguir els objectes en moviment.

A més de les persones i el propi cos, necessita tindre al seu abast objectes que puga tocar amb les mans, per això em de procurar-li objectes amb unes característiques concretes: per una banda han d’ aportar el màxim d’estímuls i experiències sensorials i d’altra banda, han d’afavorir la possibilitat de maduració i exploració que aniran desenvolupant-se durant aquesta etapa.

Pertanyen a aquesta etapa els mòbils, sonalls, anells de dentició, manoll de claus de plàstic i de colors...

El joc evoluciona perquè l’infant ara té molta més curiositat i comença a actuar en l’espai que l’envolta: pot girar-se, reptar cap als objectes, anar a quatre grapes i fins i tot començar a caminar.

Les persones continuen sent font de plaer però a partir d’aquesta època deixen de ser l’eix central al voltant del qual giren les seues accions i prenen més importància les activitats lúdiques basades en els objectes.

Cal presentar als infants "La panera dels tresors"

L'educador/a ha d'ensenyar-los contes amb dibuixos molt acolorits, amb objectes, personatges i animals propers, que representin històries contextualitzades amb les necessitats dels infants i amb les situacions quotidianes que viu: el bany, el menjar, el passeig, etc.

Durant aquesta època la seua preocupació es centra en explorar els objectes, observar-los i manipular-los per això s’han de facilitar joguines i objectes ben variats sense cap mena de discriminació entre nens i nenes: trens amb locomotores, cotxes per arrossegar, nines i carros per passejar.

Es moment d’afavorir el joc “heurístic”.

Encaixa alguna peça i l’amuntona però amb dificultat.

Comença a donar utilitat als objectes, és a dir, una cullera que abans sols li cridava l’atenció pel color i per a colpejar-la, ara serveix per a donar de menjar a una nina.

Es centra en les accions i les activitats lúdiques pròpies. Mostra poca col·laboració a l’hora de compartir els objectes de joc i les intervencions poden acabar de forma conflictiva.

El seu món cavalca entre la fantasia i la realitat.

El joc funcional es centra en el moviment: córrer, saltar, relliscar, engronsar-se…per tal cosa, hem de facilitar espais oberts i elements segurs on els xiquets/etes puguen donar eixida a tota la seua energia.

Els xiquets/etes es centren en les seues pròpies accions i les dramatitzen amb gestos exagerats.Poc a poc i de manera més ajustada projecten les seues pròpies conductes cap a les persones o els objectes.

Creen una gran quantitat de materials lúdics que no han de ser necessàriament reals, per exemple, una caixa de sabates és el carret de la nina, una molleta de pa el dinar.

Apareixen les primeres manifestacions de les regles i les consignes en els jocs, encara que aquestes desapareixen o canvien durant el joc.

Els agrada jugar a metges, pare i mares, veterinaris, mestres…

Com a educadors/es contribuirem a una correcta i variada repartició de rols independentment del sexe dels xiquets i fomentarem els jocs que despertin l’amor per la natura.

Pot construir un pont, començar a encaixar formes diferents, quadres, rectangles o cercles, o encaixar puzles plans.

Ja no necessita tant el paper de l’adult i si participa en el joc, és per a ser submís i passius

Li agrada jugar a jocs que estimulen el seu raonament i desenvolupen el seu pensament com jocs de cartes, Monopolly, jocs de taula…i al meteix temps jocs de pilotes en equip, jocs de cordes, l’amagatall, “pillar”…

Amb aquestos jocs els xiquets/etes comencen a relacionar-se amb els demés, a esperar el seu torn d’intervenció, a compartir els altres punts de vista, a cooperar per a la realització de tasques. Aquestos jocs els ajuden a superar el seu egocentrisme.

Necessiten els jocs per alliberar la seua energia, regular la agressivitat i resoldre conflictes. Els encanta l’educació física i els deports i els viuen com a fonts de plaer.

L’infant es capaç d’ acceptar unes negociacions i un manteniment de les regles durant tot el joc. S’enfaden si tothom no compleix les regles.

Assimilen que en els jocs, el grup està per damunt de la individualitat. La diversió no prevé del joc en sí, si no del resultat o objectiu aconseguit.

En aquest estadi reconeguem manifestacions més complexes del joc funcional, del joc simbòlic i del de construcció.

T.2 EL JOC I LA SEUA METODOLOG

Relacionar Grupos