Anamnesi
Anatomia patològica:
Malaltia
Salut
Etiologia
Símptomes
Semiologia
Signes
Diagnosi
Anatomia:
Alteració estructural o funcional de l’organisme que té com a conseqüència la pèrdua de salut.
Coneixença que hom adquireix de l’estat psico-físic del malalt per l’observació del signes diagnòstics; Art de distingir una malaltia d’una altre.
Qualsevol manifestació objectivable, perceptible per a l’observador.
Estudi de les causes.
Part de la medicina que s’ocupa de l’estudi dels signes i símptomes de les malalties.
Estat complet de benestar físic, psíquic i social i no solament l’absència d’afeccions o malalties.
Estudia l’estructura dels éssers vius basant-se en l’observació immediata i recorrent generalment a la dissecció de les parts que l’integren.
Branca de l’anatomia que estudia les modificacions anatòmiques aparegudes als òrgans i teixits com a conseqüència dels agents morbosos.
Elements subjectius, percebuts només pel pacient, com l’astènia, els marejos i el dolor.
Part de la història clínica d’un malalt que recull d’ell mateix o d’altres persones els antecedents familiars i personals amb vista al diagnòstic.
Nosa
Nosologia
Morbós-osa
Història clínica
Patogènia
Nosografia
Malalt
Morb
Mal
Patocronia
Parts de la patologia que estudia el mecanisme pel qual les causes morboses actuen damunt l’organisme per produir la malaltia.
Afectat de malaltia, mancat de salut; dit d’una persona com d’una part del cos.
Relatiu o pertanyent a la malaltia. Que és inici o efecte de malaltia.
Alteració de les condicions anatòmiques i fisiològiques amb sofriment físic. També és emprat com a terme equivalent a malaltia, dolor i ferida.
Part de la medicina que descriu, diferencia i classifica les malalties. També anomenada nosotàxia.
Dit d’allò, la presència del qual dificulta una acció, intercepta el pas i priva el bon funcionament, etc.
Estudi o descripció de les malalties de forma individual.
Relació de les dades obtingudes per l’interrogatori, per l’observació del malalt i pels exàmens complementaris.
Estudia el desenvolupament, en el temps, de la malaltia.
malaltia.
Síndrome
Patologia
Causal o etiològic
Patogen
Pronòstic
Terapèutica
Diagnòstic
Pronòstic
Terapèutica
Patogènesi
Que és causa de malaltia.
Conjunt de signes i símptomes que coexisteixen a un mateix temps i caracteritzen un procés morbós.
Previsió sobre el futur del pacient. Es fa respecte la vida i a la funció dels òrgans afectats. Pot ser: lleu, greu, gravíssim i fatal.
Quan ataca la causa que produeix la malaltia.
Acte de conjecturar pel qual el metge preveu el curs i el final de la malaltia i totes les seves eventualitats possibles.
Estudia els trastorns anatòmics i fisiològics que formen les malalties, símptomes i signes pels quals es manifesten les causes que les produeixen.
Conjunt de modificacions i reaccions cel·lulars que tenen lloc durant el desenvolupament d’una malaltia.
Identificació de la malaltia a partir dels símptomes i signes i amb l’ajuda de tècniques auxiliars.
Part de la medicina que s’ocupa dels mitjans emprats en el tractament de les malalties i de la seva manera d’aplicar-los.
Aplicació de mesures per curar la malaltia o alleugerir al pacient.
Patocrònic
Etiopatogènic
Cròniques
Pal·liatiu
Per modificació cel·lular
Atròfiques
Agudes
Inflamatòries
Hipertròfiques
Nosologia
Quan augmenten el volum cel·lular.
Estudia les malalties atenent a la causa i als seus mecanismes desencadenants.
Aquestes modificacions poden ser tant de quantitat com en la morfologia.
Quan disminueixen el volum cel·lular.
Intenta alleugerir al pacient.
Estudia les malalties segons la seva durada.
De llarga durada (+ 3 mesos).
Estudi de les malalties. Per poder fer-ho cal endreçar-les; d’això se n’ocupa la nosotàxia.
De curta duració (fins a 3 mesos).
Davant l’agent agressor l’organisme respon amb la inflamació. (malalties infeccioses i no infeccioses).
Degeneratives
Constitucionals
Generals
Congènites
Hereditàries
Psicogèniques
Al·lèrgiques
Localitzades
Metabòliques
Tumorals o neoplàsiques
Són aquelles en les que hi ha una alteració dels processos d’assimilació i desassimilació.
Es contrauen durant la vida intrauterina i es manifesten ja en el moment del naixement.
Quan afecten tot l’organisme.
Es transmeten en el moment de la fecundació a través dels cromosomes i es manifesta en el moment del naixement o en edats posteriors.
Quan en la seva determinació tenen especial importància els motius psíquics i socials.
Ocasionades per canvis químics a nivell cel·lular. S’anomenen habitualment afegint el sufix –osi a l’òrgan o a la substància alterada. (nefrosis).
Quan afecten un aparell o sistema determinat. (malalties de l’aparell digestiu, circulatori, respiratori, locomotor, endocrí...)
Quan hi ha alteracions en la morfologia cel·lular i en el nombre de cèl·lules.
Produïdes per reaccions exagerades dels organismes davant d’un estímul extern específic.
A les malalties hi ha factors constitucionals; tot i això, en certes malalties aquest factor és clarament predominant i per això reben aquest nom.
Acabament de la malaltia
Anàlisis clínics
Al·lergologia
Període d’incubació
Període d’invasió
Període prodròmic
Aparell digestiu
Període d’estat
Anestesiologia i reanimació
Angiologia i cirurgia vascular
La malaltia s’anuncia amb manifestacions inespecífiques: cansament, malestar, febre...
Branca de la medicina que estudia els aspectes farmacològic, fisiològic i clínic de l’anestèsia.
Branca de la medicina que estudia la patologia del sistema vascular arterial, venós i limfàtic.
Curació, seqüeles, cronificació i mort.
Els signes i símptomes apareguts en la fase anterior arriben al seu punt màxim.
Es manifesten els signes i símptomes que caracteritzen una malaltia concreta.
Especialitat que s’ocupa de la patologia de l’estómac i budells.
Denominació antiga que inclou l’hematologia, la bioquímica-clínica, la microbiologia i la parasitologia.
L’agent agressor actua sense donar cap manifestació subjectiva ni objectiva.
Branca de la medicina que estudia les al·lèrgies, la seva etiologia, diagnòstic i tractament.
Cirurgia
Cirurgia plàstica i reparadora
Cirurgia general i de l’aparell digestiu
Cirurgia maxil·lofacial
Cirurgia cardiovascular
Bioquímica clínica
Cardiologia
Dermatologia mèdico-quirúrgic
Cirurgia pediàtrica
Cirurgia toràcica
La que té per objecte les malalties dels infants.
Part de la medicina que té per objectiu tractar les malalties, les deformitats, els traumatismes, etc, per mitjà d’operacions manuals o instrumentals.
La que té per objecte la reparació, la reconstrucció d’alguna part danyada de l’organisme per tal de tornar-li la seva forma.
La que té per objecte la cara, i especialment la boca i els maxil·lars.
Branca de la medicina que estudia l’anatomia, la fisiologia i la patologia del cor.
La que té per objecte les vísceres toràciques, generalment amb l’exclusió de les que són incloses en la cirurgia cardíaca.
Inclou la cirurgia general i la que té per objecte les malalties de l’aparell digestiu.
Cirurgia que té per objecte el cor o els grans vasos intratoràcics.
part de la medicina que tracta de les malalties de la pell i dels seus annexos.
Especialitat que s’ocupa de la determinació de paràmetres bioquímics en mostres biològiques humanes.
Medicina legal
Medicina familiar i comunitària
Medicina interna
Farmacologia clínica
hemoteràpia
Endocrinologia
Nutrició
Geriatria
Hematologia
Immunologia
Estudi de l’acció dels medicaments en els malalts: mecanisme, metabolisme, indicacions terapèutiques, posologia, toxicitat.
Estudi de l’anatomia, fisiologia i patologia de les glàndules de secreció interna, i del mecanisme d’acció i dels efectes de les seves hormones.
Assistència extrahospitalària pel metge de capçalera.
Estudi dels elements citoimmunològics de la sang i al de les malalties que es manifesten per alteracions d’aquests elements.
terapèutica mitjançant sang o alguns dels seus derivats.
Ciència que estudia els mecanismes fisiològics de resposta dels organismes enfront la presència de microorganismes, toxines o antígens.
Part de la patologia, branca de la gerontologia, que estudia les malalties pròpies de la vellesa.
Tracta de la relació entre els problemes biològics i mèdico-quirúrgics i les ciències jurídiques i socials, especialment el dret penal.
Estudi de l’ús dels aliment en les dietes i en les terapèutica.
Comprèn l’estudi, el diagnòstic i la terapèutica de les malalties que afecten tot l’organisme.
Medicina forense
Medicina nuclear
Neurologia
Medicina del treball
Nefrologia
Medicina preventiva
Neurocirurgia
Pneumologia
Microbiologia
Obstetrícia
Part de la cirurgia que s’ocupa del sistema nerviós.
Branca de la medicina legal que tracta de l’aplicació dels fets mèdics als problemes legals.
Diagnòstic i tractament amb substàncies radioactives, excloses la radiologia, la röntgenteràpia i la cobaltoteràpia.
Estudia i posa en pràctica les mesures individuals i col·lectives per a evitar les malalties.
Branca de la medicina interna que s’ocupa de l’anatomia, la fisiologia i la patologia del ronyó.
Part de la biologia que estudia els microorganismes.
Part de la medicina que s’ocupa de la gestació, el part i el puerperi (sinònim de tocologia).
La que té per objecte vetllar per la salut dels obrers, procurant que les condicions de treball no impliquin risc.
Branca de la medicina que s’ocupa de l’anatomia, la fisiologia i la patologia del sistema nerviós.
Part de la medicina que estudia els pulmons i les vies respiratòries en general, i especialment llurs malalties.
Oftalmologia
Pediatria
Ortopèdia
Urologia
Rehabilitació
Otorrinolaringologia
Psiquiatria
Oncologia mèdica
Salut pública
Oncologia radioteràpica
Traumatologia
Reumatisme
Ginecologia
Part de la medicina que s’ocupa de l’anatomia, fisiologia i la patologia de l’orella, el nas i la laringe i de les relacions entre elles.
Malalties d’etiologia variada, sovint incerta, que tenen en comú el dolor i la impotència funcional d’alguna parcel.la de l’aparell locomotor
Estudia el creixement i el desenvolupament del infants fins a l’adolescència i que s’ocupa de les seves malalties i tractaments.
S’ocupa de la recuperació mitjançant procediments adequats d’una habilitat corporal que, a causa d’una malaltia o traumatisme, s’havia perdut.
tractament mecànic, cinètic, postural o quirúrgic de les deformacions o desviacions dels ossos i les articulacions.
Part de la medicina consagrada a l’estudi, diagnòstic, el tractament i la prevenció dels desordres mentals orgànics i no orgànics.
Branca de la patologia que tracta els tumors.
Branca de la medicina que estudia l’aparell genital femení, compreses les glàndules mamàries, i totes les seves anomalies.
Conjunt de coneixements sobre els traumatismes i llurs efectes.
Branca de la medicina que estudia l’anatomia, la fisiologia i la patologia de l’aparell urinari i, en l’home, l’aparell reproductor.
Inclou la röntgenteràpia i la cobaltoteràpia i tractament locals de malalties proliferatives amb isòtops.
Part de la medicina que s’ocupa de l’ull i de les seves malalties.
Té la finalitat de prevenir, recuperar i rehabilitar l’individu i obtenir-ne un òptim nivell de salut.