Relacionar Columnas PATOLOGIAVersión en línea Relaciona cada paraula amb la seva definició. por Gisela Moreso 1 Anatomia: 2 Malaltia 3 Etiologia 4 Semiologia 5 Anamnesi 6 Diagnosi 7 Símptomes 8 Anatomia patològica: 9 Salut 10 Signes Elements subjectius, percebuts només pel pacient, com l’astènia, els marejos i el dolor. Estudia l’estructura dels éssers vius basant-se en l’observació immediata i recorrent generalment a la dissecció de les parts que l’integren. Part de la medicina que s’ocupa de l’estudi dels signes i símptomes de les malalties. Qualsevol manifestació objectivable, perceptible per a l’observador. Estudi de les causes. Branca de l’anatomia que estudia les modificacions anatòmiques aparegudes als òrgans i teixits com a conseqüència dels agents morbosos. Estat complet de benestar físic, psíquic i social i no solament l’absència d’afeccions o malalties. Coneixença que hom adquireix de l’estat psico-físic del malalt per l’observació del signes diagnòstics; Art de distingir una malaltia d’una altre. Part de la història clínica d’un malalt que recull d’ell mateix o d’altres persones els antecedents familiars i personals amb vista al diagnòstic. Alteració estructural o funcional de l’organisme que té com a conseqüència la pèrdua de salut. 1 Història clínica 2 Patogènia 3 Mal 4 Nosologia 5 Malalt 6 Nosa 7 Morbós-osa 8 Patocronia 9 Morb 10 Nosografia Dit d’allò, la presència del qual dificulta una acció, intercepta el pas i priva el bon funcionament, etc. Relació de les dades obtingudes per l’interrogatori, per l’observació del malalt i pels exàmens complementaris. Relatiu o pertanyent a la malaltia. Que és inici o efecte de malaltia. Estudi o descripció de les malalties de forma individual. malaltia. Estudia el desenvolupament, en el temps, de la malaltia. Afectat de malaltia, mancat de salut; dit d’una persona com d’una part del cos. Parts de la patologia que estudia el mecanisme pel qual les causes morboses actuen damunt l’organisme per produir la malaltia. Alteració de les condicions anatòmiques i fisiològiques amb sofriment físic. També és emprat com a terme equivalent a malaltia, dolor i ferida. Part de la medicina que descriu, diferencia i classifica les malalties. També anomenada nosotàxia. 1 Patologia 2 Terapèutica 3 Diagnòstic 4 Pronòstic 5 Patogen 6 Terapèutica 7 Causal o etiològic 8 Patogènesi 9 Pronòstic 10 Síndrome Conjunt de modificacions i reaccions cel·lulars que tenen lloc durant el desenvolupament d’una malaltia. Que és causa de malaltia. Estudia els trastorns anatòmics i fisiològics que formen les malalties, símptomes i signes pels quals es manifesten les causes que les produeixen. Previsió sobre el futur del pacient. Es fa respecte la vida i a la funció dels òrgans afectats. Pot ser: lleu, greu, gravíssim i fatal. Part de la medicina que s’ocupa dels mitjans emprats en el tractament de les malalties i de la seva manera d’aplicar-los. Identificació de la malaltia a partir dels símptomes i signes i amb l’ajuda de tècniques auxiliars. Quan ataca la causa que produeix la malaltia. Aplicació de mesures per curar la malaltia o alleugerir al pacient. Acte de conjecturar pel qual el metge preveu el curs i el final de la malaltia i totes les seves eventualitats possibles. Conjunt de signes i símptomes que coexisteixen a un mateix temps i caracteritzen un procés morbós. 1 Nosologia 2 Hipertròfiques 3 Per modificació cel·lular 4 Agudes 5 Atròfiques 6 Inflamatòries 7 Cròniques 8 Pal·liatiu 9 Etiopatogènic 10 Patocrònic Davant l’agent agressor l’organisme respon amb la inflamació. (malalties infeccioses i no infeccioses). Aquestes modificacions poden ser tant de quantitat com en la morfologia. Estudia les malalties atenent a la causa i als seus mecanismes desencadenants. Estudi de les malalties. Per poder fer-ho cal endreçar-les; d’això se n’ocupa la nosotàxia. Intenta alleugerir al pacient. Estudia les malalties segons la seva durada. De curta duració (fins a 3 mesos). Quan disminueixen el volum cel·lular. De llarga durada (+ 3 mesos). Quan augmenten el volum cel·lular. 1 Constitucionals 2 Metabòliques 3 Al·lèrgiques 4 Localitzades 5 Psicogèniques 6 Congènites 7 Hereditàries 8 Tumorals o neoplàsiques 9 Generals 10 Degeneratives Quan afecten tot l’organisme. Són aquelles en les que hi ha una alteració dels processos d’assimilació i desassimilació. Quan hi ha alteracions en la morfologia cel·lular i en el nombre de cèl·lules. Quan afecten un aparell o sistema determinat. (malalties de l’aparell digestiu, circulatori, respiratori, locomotor, endocrí...) Es transmeten en el moment de la fecundació a través dels cromosomes i es manifesta en el moment del naixement o en edats posteriors. Es contrauen durant la vida intrauterina i es manifesten ja en el moment del naixement. Produïdes per reaccions exagerades dels organismes davant d’un estímul extern específic. Ocasionades per canvis químics a nivell cel·lular. S’anomenen habitualment afegint el sufix –osi a l’òrgan o a la substància alterada. (nefrosis). A les malalties hi ha factors constitucionals; tot i això, en certes malalties aquest factor és clarament predominant i per això reben aquest nom. Quan en la seva determinació tenen especial importància els motius psíquics i socials. 1 Període d’estat 2 Anestesiologia i reanimació 3 Període d’invasió 4 Anàlisis clínics 5 Aparell digestiu 6 Al·lergologia 7 Acabament de la malaltia 8 Angiologia i cirurgia vascular 9 Període d’incubació 10 Període prodròmic La malaltia s’anuncia amb manifestacions inespecífiques: cansament, malestar, febre... Els signes i símptomes apareguts en la fase anterior arriben al seu punt màxim. Denominació antiga que inclou l’hematologia, la bioquímica-clínica, la microbiologia i la parasitologia. Curació, seqüeles, cronificació i mort. Branca de la medicina que estudia les al·lèrgies, la seva etiologia, diagnòstic i tractament. L’agent agressor actua sense donar cap manifestació subjectiva ni objectiva. Branca de la medicina que estudia la patologia del sistema vascular arterial, venós i limfàtic. Branca de la medicina que estudia els aspectes farmacològic, fisiològic i clínic de l’anestèsia. Especialitat que s’ocupa de la patologia de l’estómac i budells. Es manifesten els signes i símptomes que caracteritzen una malaltia concreta. 1 Cardiologia 2 Cirurgia 3 Cirurgia plàstica i reparadora 4 Bioquímica clínica 5 Cirurgia maxil·lofacial 6 Cirurgia toràcica 7 Cirurgia general i de l’aparell digestiu 8 Dermatologia mèdico-quirúrgic 9 Cirurgia pediàtrica 10 Cirurgia cardiovascular Cirurgia que té per objecte el cor o els grans vasos intratoràcics. Inclou la cirurgia general i la que té per objecte les malalties de l’aparell digestiu. La que té per objecte la cara, i especialment la boca i els maxil·lars. La que té per objecte les vísceres toràciques, generalment amb l’exclusió de les que són incloses en la cirurgia cardíaca. part de la medicina que tracta de les malalties de la pell i dels seus annexos. La que té per objecte la reparació, la reconstrucció d’alguna part danyada de l’organisme per tal de tornar-li la seva forma. Branca de la medicina que estudia l’anatomia, la fisiologia i la patologia del cor. Part de la medicina que té per objectiu tractar les malalties, les deformitats, els traumatismes, etc, per mitjà d’operacions manuals o instrumentals. Especialitat que s’ocupa de la determinació de paràmetres bioquímics en mostres biològiques humanes. La que té per objecte les malalties dels infants. 1 Farmacologia clínica 2 Immunologia 3 Endocrinologia 4 Medicina legal 5 hemoteràpia 6 Geriatria 7 Medicina familiar i comunitària 8 Nutrició 9 Medicina interna 10 Hematologia Estudi de l’anatomia, fisiologia i patologia de les glàndules de secreció interna, i del mecanisme d’acció i dels efectes de les seves hormones. Ciència que estudia els mecanismes fisiològics de resposta dels organismes enfront la presència de microorganismes, toxines o antígens. Part de la patologia, branca de la gerontologia, que estudia les malalties pròpies de la vellesa. terapèutica mitjançant sang o alguns dels seus derivats. Estudi dels elements citoimmunològics de la sang i al de les malalties que es manifesten per alteracions d’aquests elements. Estudi de l’ús dels aliment en les dietes i en les terapèutica. Tracta de la relació entre els problemes biològics i mèdico-quirúrgics i les ciències jurídiques i socials, especialment el dret penal. Comprèn l’estudi, el diagnòstic i la terapèutica de les malalties que afecten tot l’organisme. Estudi de l’acció dels medicaments en els malalts: mecanisme, metabolisme, indicacions terapèutiques, posologia, toxicitat. Assistència extrahospitalària pel metge de capçalera. 1 Medicina nuclear 2 Neurologia 3 Medicina del treball 4 Neurocirurgia 5 Pneumologia 6 Medicina forense 7 Microbiologia 8 Obstetrícia 9 Nefrologia 10 Medicina preventiva Part de la medicina que estudia els pulmons i les vies respiratòries en general, i especialment llurs malalties. La que té per objecte vetllar per la salut dels obrers, procurant que les condicions de treball no impliquin risc. Branca de la medicina que s’ocupa de l’anatomia, la fisiologia i la patologia del sistema nerviós. Part de la biologia que estudia els microorganismes. Branca de la medicina legal que tracta de l’aplicació dels fets mèdics als problemes legals. Diagnòstic i tractament amb substàncies radioactives, excloses la radiologia, la röntgenteràpia i la cobaltoteràpia. Part de la cirurgia que s’ocupa del sistema nerviós. Part de la medicina que s’ocupa de la gestació, el part i el puerperi (sinònim de tocologia). Branca de la medicina interna que s’ocupa de l’anatomia, la fisiologia i la patologia del ronyó. Estudia i posa en pràctica les mesures individuals i col·lectives per a evitar les malalties. 1 Oncologia radioteràpica 2 Traumatologia 3 Urologia 4 Otorrinolaringologia 5 Pediatria 6 Ginecologia 7 Oftalmologia 8 Ortopèdia 9 Psiquiatria 10 Reumatisme 11 Oncologia mèdica 12 Salut pública 13 Rehabilitació Part de la medicina que s’ocupa de l’ull i de les seves malalties. Part de la medicina que s’ocupa de l’anatomia, fisiologia i la patologia de l’orella, el nas i la laringe i de les relacions entre elles. S’ocupa de la recuperació mitjançant procediments adequats d’una habilitat corporal que, a causa d’una malaltia o traumatisme, s’havia perdut. Té la finalitat de prevenir, recuperar i rehabilitar l’individu i obtenir-ne un òptim nivell de salut. Malalties d’etiologia variada, sovint incerta, que tenen en comú el dolor i la impotència funcional d’alguna parcel.la de l’aparell locomotor Branca de la medicina que estudia l’aparell genital femení, compreses les glàndules mamàries, i totes les seves anomalies. Inclou la röntgenteràpia i la cobaltoteràpia i tractament locals de malalties proliferatives amb isòtops. Conjunt de coneixements sobre els traumatismes i llurs efectes. Estudia el creixement i el desenvolupament del infants fins a l’adolescència i que s’ocupa de les seves malalties i tractaments. Branca de la patologia que tracta els tumors. tractament mecànic, cinètic, postural o quirúrgic de les deformacions o desviacions dels ossos i les articulacions. Branca de la medicina que estudia l’anatomia, la fisiologia i la patologia de l’aparell urinari i, en l’home, l’aparell reproductor. Part de la medicina consagrada a l’estudi, diagnòstic, el tractament i la prevenció dels desordres mentals orgànics i no orgànics.