Passaparaula sobre els termes filosòfics emprats pel filòsof Nietzsche.
A
B
C
D
E
F
G
H
I
K
L
M
N
O
P
R
S
T
U
V
Z
Comença per
A
Actitud vital que consisteix en la negació dels instints i dels valors vitals. Renúncia a la vida en mires a un objectiu situat fora d'este món.
Conté
B
Estament que Nietzsche utilitza sense un sentit social, sinò més bé en un sentit espiritual, relacionant aquest terme amb el tarannà de l'individu. Individu poderós, que estima i gaudeix de la vida, que aprofita els seus instints, i no se sent culpable per la seua força vital.
Comença per
C
Una de les religions de millora, hereva de la filosofia de Sòcrates i Plató, que es posa del costat dels individus febles, malaltissos i mediocres per poder conservar-se enfront dels nobles, i poderosos. Inventa un transmón com l'únic vertader enfront allò sensible, material.
Comença per
D
La decadència grega s'origina en contraposar aquest element enfront l'apol·lini en l'esperit grec. Aquest element és representat pel deu Dionís: deu del vi, la nit, la música i la dansa.
Comença per
E
Dues paraules. Concepte que convida a abraçar amb plenitud la tragèdia de la vida. Possibilitat de que l'esdevenir es repetisca de manera cíclica. Incentiu que ens convida a plantejar-nos si realment estem vivint amb plenitud la nostra vida, imaginant que aquesta es repeteix infinites vegades.
Conté
F
Corrent de pensament principal d'occident que parteix amb Plató i s'uneix a la tradició cristiana. Exercici de la raó encaminat a la recerca i justificació de realitats extrafísiques dotades de universalitat, eternitat i perfecció.
Comença per
G
Mètode filosòfic que Nietzsche empra al llarg de les seues obres. Consisteix en; primer, buscar el punt de partida dels conceptes per a estudiar la seua progresiva transformació al llarg del temps y segon, valorar les causes d'aquesta transformació. No es tracta d'un mètode exclusivament històric sinò que també té un component crític que busca desentranyar el sentit dels conceptes.
Conté
H
Figura amb la qual Nietzsche es refereix a aquell que supera les limitacions de l'home. Aquell que s'eleva per damunt de la moralitat tradicional, que afirma la seua voluntat de poder, que assumeix l'etern retorn com a condició essencial del món i que no creu en l'existència de realitats transcendents, atorgant sentit a la seua vida mitjançant valors creats per ell mateix.
Comença per
I
Desconfiança en la capacitat de la raó i del pensament abstracte per a desentranyar els enigmes plantejats per la realitat. Front a la raó, es proposen altres vies vinculades amb la dimensió emotiva de l'ésser humà per a accedir-hi, o es planteja directament la possibilitat de que allò real siga alié al pensament o la comprensibilitat.
Comença per
K
Filòfof criticat per Nietzsche. Aquest autor afirma que només podem conéixer de la realitat el fenòmen, allò que és filtrat pels nostres sentits i elaborat per la nostra raó. També afirma l'existència del noümen, o realitat en sí, que escapa als paràmetres sensorials i racionals de l'ésser humà. Nietzshe criticarà d'aquest autor que, amb la postulació del noümen es dona cabuda a idees com "Déu", "ànima" o "món vertader" assequibles per a la raó practica i que regeixen el comportament de l'ésser humà. Per a Nietzsche això significa consolidar la metafísica.
Comença per
L
Instrument de la raó i del coneixement que elabora l'experiència fixant-la en esquemes i fòrmules simplificades, desposseint-la de tota singularitat. Filtra i simplifica la realitat a fi de fer-la comprensible i comunicable, desatenent la complexitat d'aquella, fent-nos creure que el món té un sentit. Quan el que fa en realitat, per a Nietzsche, és falsificar la realitat.
Comença per
M
Terme egipci amb el qual Nietzsche es refereix a tots els filòsofs al llarg de la història. Fa referencia, de forma metafòrica, a l'intent de detenir, fixar, eternitzar l'esdevenir de la vida mitjançant conceptes metafísics.
Comença per
N
Malaltia de la cultura occidental. La causa és el descobriment de que els seus ídols (veritat, raó, bé, ser...) eren falsos. Ara ja no pot creue en res i camina sense rumb cap al buit de sentit. Nietzsche diferencia entre dos tipus, un de passiu i un d'actiu.
Conté
O
Un dels pincipals ídols de la cultura occidental. Responsable del falsejament del coneixement, la pincipal manipuladfora de la nostra experiència de la realitat, la promotora de la gran mentida en què es va instal·lar la nostra filosofia, la gran enemiga dels instints.
Comença per
P
Corrent filosòfic del s.XIX que defensa que l'únic coneixement possible és aquell que procedeix dels sentits i segueix el mètode científic. Nietzsche tampoc acceptarà aquesta proposta filosòfica cientificista perquè acaba describint també un món vertader en forma de lleis universals i necessàries, que no són sinó altra construcció de la raó per fer-nos comprensible la realitat.
Conté
R
Actitud respecte a la moral que es troba més enllà del bé i del mal, que admet la pluralitat de tipus humans, la riquesa de l'esdevenir, no regit per cap norma fixa. Cada individu crea els seus propis valors i objectius a la vida, i no s'ha de regir per cap norma que vinga des de fora. No existeixen les normes universalment vàlides.
Comença per
S
Filòsof grec. Creador, per a Nietzsche, d'una de les majors mentides o errors que ha cregut la cultura occidental: l'inici de la suplantació dels instints per la lògica i la raó.
Comença per
T
Forma en que els antics grecs entenien la vida, afrontant l'absurd i l'horror de l'existència a través de l'art, l'escenificació.
Conté
U
Pretenem conèixer el món, representar la "vertadera" realitat, a través d'aquest instrument que en realitat només serveix per comunicar-nos. A través de conceptes que designen classes de coses o experiències deixem de banda els casos individuals, cadascun d'ells diferent dels altres. La seua utilització dona peu a pensar que existeixen casos idèntics, universals i immutables, falsejant d'aquetsa manera la realitat.
Comença per
V
Tres paraules. Força o instint primordial característic de tot ésser viu que tendeix necessàriament a exterioritzar el seu poder. Quelcom vital, biològic, una energia que ens porta a actuar a fi d'autoafirmar-nos, una força que ens porta a creixer, a enfortir-nos i es manifesta de maneres molt diferents; crueltat, domini, superació, art...
Comença per
Z
Filòsof i profeta protagonista d'una de les obres més populars de Nietzsche el títol de la qual porta el seu nom. Aquest anuncia l'arribada del superhome, el creador de valors capaços de superar el nihilisme en que s'ha instal·lat la cultura occidental.
|
Crear