Icon Crear Crear

Societat de la Plena Ed. Mitj

Completar frases

(74)
Completa aquest text sobre la societat estamental a la Plena Edat Mitjana.

Descarga la versión para jugar en papel

Edad recomendada: 13 años
128 veces realizada

Creada por

España

Top 10 resultados

  1. 1
    01:21
    tiempo
    100
    puntuacion
  2. 2
    01:23
    tiempo
    100
    puntuacion
  3. 3
    01:24
    tiempo
    100
    puntuacion
  4. 4
    01:25
    tiempo
    100
    puntuacion
  5. 5
    01:36
    tiempo
    100
    puntuacion
  6. 6
    01:50
    tiempo
    100
    puntuacion
  7. 7
    01:50
    tiempo
    100
    puntuacion
  8. 8
    01:54
    tiempo
    100
    puntuacion
  9. 9
    02:00
    tiempo
    100
    puntuacion
  10. 10
    02:01
    tiempo
    100
    puntuacion
¿Quieres aparecer en el Top 10 de este juego? para identificarte.
Crea tu propio juego gratis desde nuestro creador de juegos
Compite contra tus amigos para ver quien consigue la mejor puntuación en esta actividad

Top juegos

  1. tiempo
    puntuacion
  1. tiempo
    puntuacion
tiempo
puntuacion
tiempo
puntuacion
game-icon

Completar

Societat de la Plena Ed. Mitj

Completa aquest text sobre la societat estamental a la Plena Edat Mitjana.

Joana Maria Sansó Mascaró
1

privilegiats comerciants l'alta jerarquia càrrecs emparentades palaus Plena minories caritat convents cardenals humil ajuntaments burgesia patriciat universitats banquers jueus doblers mercaders petita marginals títols terres XII artesans

A la Edat Mitjana , a partir del segle aproximadament , va aparèixer un nou grup social : la . Formava part dels no .

Estava dividida en dos subgrups : burgesia i la burgesia . L'alta burgesia eren els grans i els , mentre que la petita burgesia estava formada pels , els petits comerciants , els i els botiguers .

La burgesia era un grup social que vivia a les ciutats . La base de la seva riquesa no eren les , com en el cas de la noblesa i del clergat , sinó els que generaven els seus negocis .

A més , a les ciutats es va conformar un grup social nou format per la noblesa urbana , l'alt clergat ( bisbes , , etc . ) i l'alta burgesia i que rep el nom de urbà . Aquestes persones sovint estaven entre si . A la noblesa li interessaven els doblers que posseïa l'alta burgesia i aquesta estava interessada en els nobiliaris i el prestigi de la noblesa . Era freqüent que aquesta gent tengués parents que formaven part de l'alta esclesiàstica .

Aquestes persones vivien en senyorials en els barris més bells de la ciutat .

El patriciat urbà ocupava els càrrecs més importants dins els governs municipals ( els i els consells ) , els quals defensaven principalment els seus interessos personals i econòmics . Això serà motiu de protesta per part de la petita burgesia , que també aspirava a ocupar dins l'administració de la ciutat .

A les ciutats també hi vivien altres grups socials , com ara els frares i les monges ( clergat regular ) , que residien en ; gent de condició , com els criats i servents dels palaus senyorials ; estudiants i professors de les , que varen aparèixer en aquesta època ; les religioses , com els i els descedents dels musulmans i , finalment , els grups , formats per gent que vivia principalment de la dels altres ( captaires , gent major , els malalts . . . ) , o també els lladres i les prostitutes .