ESPAI, POLIS, COLÒNIES, SOCIETAT, INSTITUCIONS, DEUS, ART, FILOSOFIA, REGIMS, PERSONATGES
1
ESPAI FISIC DE LA GRECIA ANTIGA
Les polis gregues Els habitants de l'antiga Grècia es deien a si mateixos hel•lens, i a la seva terra, Grècia, l'anomenaven l'Hèl•lade. El relleu de Grècia, muntanyós, amb valls estretes i nombroses illes, va afavorir l’aparició de polis, petites ciutats independents que estaven formades per una ciutat principal, petits pobles i els camps del voltant. Les dues més importants varen ser Atenes i Esparta. Tenien les seves pròpies lleis, moneda, govern i exèrcit. És a dir, no hi va haver un gran estat grec, com Egipte o Mesopotàmia, sinó que hi van proliferar aquestes ciutats estat (polis) independents. Totes les polis gregues estaven unides per dos lligams culturals molt forts. + En primer lloc una mateixa llengua (el grec) + Compartien una mateixa religió politeista, creien en l'existència de déus immortals i amb uns poders extraordinaris, amb semblança humana -antropomorfs- . El clima càlid i sec hi va afavorir l'agricultura de tipus mediterrani: blat, oliveres i vinya. A més tenien ramats de cabres i d'ovelles. D’altra banda, l'extensa costa i el gran nombre d'illes van afavorir el desenvolupament de la pesca i el comerç.
6
EDAT FOSCA GREGA 1200 aC - 800 aC
La invasió dels doris, un poble d'origen hel·lè, representa el començament de la destrucció (destrucció de Micenes) i per tant de l'Edat Fosca. Aquest poble comptava amb el domini del ferro, que li proporcionava una tecnologia superior i ocupen el Pel.loponès. Els Jònics ocupen l'Àtica (Atenes) i els Eolis ocupen Tesàlia. Els aqueus -minoics- van haver de desplaçar-se a les costes d'Asia Menor , fundant diverses ciutats. Es produeix un gran avanç en la ceràmica gràcies a avenços tècnics com l'aparició del torn ràpid i l'ús del compàs i el pinzell múltiple així com el perfeccionament dels forns .
8
ETAPA ARCAICA - GRECIA CLÀSSICA 776 aC - 323 aC
L'època arcaica va del segle VII aC al segle VI aC. L'època arcaica es caracteritza per l'aparició de ciutats-estats o polis. A les primeres polis hi havia un govern oligàrquic, format per un nombre reduït d’aristòcrates, grans propietaris agrícoles. Els altres ciutadans podien reunir-se en assemblea, però les seves opinions tan sols eren escoltades. Durant el segle VI a.C., reformadors com Soló o Clístenes van anul·lar l’esclavitud per deutes i van introduir el dret de tots els ciutadans a participar en el govern de la ciutat. Aquestes reformes van culminar amb la instauració d’una nova forma de govern coneguda com a democràcia (demos=poble, kratos=poder, poder del poble), en la qual el poder era exercit pels ciutadans
La victòria sobre els perses.- Al segle V a.C., els perses (també anomenats medes) es llancen a la conquista de les polis de Grècia en les anomenades Guerres Mèdiques. Els exèrcits atenesos van infligir derrotes importants (Marató i Salamina) als perses.
Atenes domina Grècia.- La victòria sobre els perses va donar a Atenes un paper dominant sobre les altres ciutats gregues, les quals van formar la Lliga de Delos, associació dirigida per Atenes. Quan algunes polis, cansades del domini abusiu d’Atenes, van voler abandonar l’aliança, aquesta ho va impedir per la força. A més, va traslladar el tresor de la Lliga a la ciutat d’Atenes i va obligar les altres polis a pagar un tribut nou; la Lliga s’havia convertit en un imperi atenés.
La fi de l’hegemonia atenesa.- El domini atenés es va allargar fins les Guerres del Peloponés, en les quals Atenes es va enfrontar a altres ciutats gregues (Corint, Esparta, etc.). Mig segle més tard, gairebé totes les polis van caure sota el domini d’un rei de Macedònia anomenat Filip.
La Grècia hel·lenística
El regne de Macedònia.- El rei Filip II, aprofitant l’enfrontament entre les ciutats gregues (guerres del Peloponés), es va llançar a la conquista de Grècia amb un potent exèrcit (falanges). Vers l’any 338 a.C. va aconseguir el domini de tot Grècia. El fill de Filip, Alexandre (que va ser anomenat el Gran) el va succeir l’any 336 a.C.
L’imperi d’Alexandre.- Va unificar tot el conjunt de ciutats gregues per conduir-les a la conquesta de l’Imperi Persa. Alexandre, al capdavant del seu exèrcit, no tan sols va dominar els perses, sinó que va arribar als confins del món oriental (l’Índia), però el seu somni anava més enllà de la conquesta militar ja que volia crear un únic Imperi amb una base cultural grega, on cada territori conservara les seves formes socials i polítiques.
Els regnes hel·lenístics: Alexandria.- Després de la mort d’Alexandre, el seu immens imperi es va dividir en regnes: Egipte, Macedònia, Mesopotàmia, etc., és a dir, els anomenats regnes hel·lenístics. Alexandria era una ciutat de planta grega, plena de temples i de monuments, amb un far enorme, una impressionant biblioteca i un gran port de mar que la van convertir en la ciutat més gran del món grec.
15
ESTRUCTURA POLITICA -DEMOCRACIA-
17
GRECIA CLASSICA -RESUM-
LA DIETA I EL VESTIT. La dieta dels grecs era senzilla. Els aliments principals eren els cereals, el formatge, els ous, les fruites i les verdures,oli d’oliva, llet de cabra i, quan n'aconseguien, peix, que era molt valorat. La carn era un aliment escàs. Els grecs vestien túniques de llana i lli i, durant l’hivern, s'abrigaven amb un mantell que es recollia sobre l'espatlla esquerra. Els grecs calçaven sandàlies o sabatilles sense taló. Les dones gregues adornaven el seu cos amb tota mena de joies. Per protegir-se del sol i la pluja portaven al cap una mena de mocador i un barret rodó d'ales amples. Els habitants de les ciutats gregues vivien fonamentalment de la indústria i el comerç. Hi havia tallers d'assaonadors, ceramistes, etc., en els quals s'utilitzaven tècniques rudimentàries. Algunes tasques, com ara el filat i el teixit, es feien dins la llar.
El comerç era una activitat important a Grècia. Els comerciants posseïen vaixells i navegaven per tot el mar Mediterrani.
DÉUS I HEROIS Els grecs practicaven una religió politeista, és a dir, creien en l’existència de molts déus. Les deesses i els déus grecs tenien aspecte encara que eren immortals, tenien qualitats i debilitats humanes: menjaven, bevien, s'estimaven i lluitaven entre ells.
Cada déu representava una força de la natura i una activitat o professió humana, cada un tutelava una ciutat. Així, Atena, de la saviesa i la guerra, era la protectora d' Atenes. Les deesses i els déus grecs més importants vivien al mont Olimp, on Zeus era principal. Els grecs també creien en els herois, que eren fills d'un déu i un mortal. Els herois, com Aquil•les, Ulisses o Hèracles (Hèrcules), eren molt poderosos, però mortals. Els grecs els consideraven fundadors de les ciutats i l'origen de les famílies importants. A la Grècia antiga es creia també en l'existència de criatures fantàstiques, com els ciclops, que eren monstres d'un sol ull, o els centaures que eren cavalls amb cap, bust i braços humans. El temple era la casa dels déus, i els sacerdots i les sacerdotesses eren els seus servents. Les ofrenes dels fidels corresponien a l'aliment i les riqueses que els déus exigien. El culte religiós expressava l’agraïment als déus i era també una manera de demanar-los ajuda o consell. La majoria dels cultes tenien un caràcter festiu. El culte als déus es duia a terme a casa, a les ciutats i als santuaris
La preocupació dels grecs per l'harmonia, la bellesa i les proporcions va fer que els arquitectes construïssin les seves obres seguint unes estrictes regles matemàtiques anomenades ordres. Dòric: La columna s'aixeca sobre un estilòbat sense base. El fust té setze o vint estries que es tallen en arestes agudes. Aquest acaba sobre un collarí sobre el qual hi ha un capitell format per l'equí i l'àbac. Exemple: El Partenó. Jònic: És més esvelt que no pas el dòric. La columna en aquest cas té base i el fust es remata en un capitell format per dues volutes. . Exemple: L' Erecteó Corinti: Representa la decoració i la vistositat. Encara és més estilitzat que el jònic. Tanmateix la principal diferència entre ambdós ordres és en el capitell que en aquest cas lluirà una decoració vegetal amb fulles d' acant. Exemple: El temple de Zeus Olímpic a Atenes
ETAPA ARCAICA Es realitzen figures masculines d'atletes nus (Koúroi), i figures femenines vestides (Korai). es caracteritza per: frontalitat rigorosa, Rigidesa, . Exemples: Dama d'Auxerre (630-600 aC), Koúros Anavissos (540-515 aC) ETAPA CLÀSSICA van donar moviment al cos, apareixen en actituds de repòs i serenitat. Les grans figures d'aquest període són: Miró d'Eleusis, Policlet i Fídies. Al segle IV aC s'accentua la tendència al realisme L' artista més significatiu d'aquest període és Praxíteles. ETAPA HELENISTICA desenvolupa i sintetitza les aportacions de les etapes anteriors, especialment les del segle IV aC. Exemples: Laocoont i els seus fills, . Característiques: Intensifica el moviment fins a cargolar i distorsionar les figures. Accentua les emocions i les expressions de dolor, angoixa.
24
ESCULTURA GREGA CLASICA
Presocràtics filòsofs grecs anteriors a Sòcrates.El primer filòsof reconegut va ser Tales de Milet (624-546 aC) Miren de trobar una llei per poder explicar racionalment la realitat, fent servir la raó -logos-, l'observació i l'experiència. Sòcrates: fundador de la filosofia occidental, crea mètode pedagògic en què es fan una sèrie de qüestions amb la finalitat no d'obtenir respostes concretes, sinó més aviat amb l'objectiu de fer reflexionar a l'interlocutor sobre els punts fonamentals del tema. Plató: creà un centre de formació, l'Acadèmia. El seu treball més important va ser La República en el qual subratlla la seva visió d'un estat "ideal" Divideix els ciutadans en tres tipus, segons el tipus d'ànima. Aristòtil: afirmava que l'única realitat és el món que tenim al davant. No hi ha dos mons, com defensava Plató –el món de les idees i el món de les coses–, sinó un de sol, el món real, físic, dels éssers, i la seva constant transformació. Helenístic : (epicureisme, estoïcisme, i escepticisme9 ,
Poesia èpica: Les primeres obres destacables, són els dos poemes èpics d'Homer, La Ilíada i l'Odissea. Poesia lírica al Període preclàssic va florir l'oda com a cançó amorosa, . Els autors més destacats són Safo, Anacreont. Poesia dramàtica: van sorgir dos grans gèneres teatrals: la tragèdia i la comèdia .Els tràgics més destacats : Èsquil, Sòfocles (algunes obresremarcables són Antígona, Èdip Rei, Electra) I Eurípides. El comediògraf de més èxit va ser Aristòfanes. Prosa: història, amb Heròdot; faula: gènere breu que buscava l'alliçonament moral. El principal impulsor va ser Isop; oratòria, discursos polítics per ridiculitzar els adversaris. L'orador més brillant fou Demòstenes de Peània.
29
ARITMETICA, GEOMETRIA GREGA
Tales va fer servir la geometria per resoldre problemes com el càlcul de l'alçada de les piràmides. Sabia que la Terra era una esfera i la Lluna reflecteix la llum del Sol. Que l'any dura 365 dies i un quart, Pitàgores va enunciar el teorema de Pitàgores. Afirmava que l'estructura de l'univers era aritmètica i geomètrica Euclides, va escriure els Elements, un llibre utilitzat per a aprendre matemàtiques .S'hi dedueixen les propietats dels objectes geomètrics i dels nombres naturals. Arquimedes (287 - 212 aC) de Siracussa el més gran matemàtic d'aquest període . Va definir l'espiral, fórmules per als volums de les superfícies de revolució i un enginyós sistema per expressar números molt llargs. Avenços en física com els seus fonaments en hidrostàtica, estàtica i l'explicació del principi de la palanca. És reconegut per haver dissenyat innovadores màquines, incloent armes de setge i el cargol d'Arquimedes, que porta el seu nom.
Pèricles donava gran importància als seus discursos com a mitjà per a convèncer el poble de les seves idees. Coherentment, va ajudar a estendre l'oratòria mitjançant l'escola i va protegir el teatre. Va intentar que tots els ciutadans d'Atenes participessin en el govern. Introduí el pagament a canvi de serveis a l'Estat i que s'escollissin els membres del cosells per sorteig entre tots els atenencs. Va restaurar els temples destruits pels perses i construí de nous com el Partenó, a l' Acrópolis, que donà feina als ciutadans pobres i va fer d'Atenes una gran ciutat i centre important per la literatura i l'art
ESPARTA era una ciutat-estat de l'antiga Grècia situada a la península del Peloponès. Esparta tenia el millor exèrcit de l'antiga Grècia i era l'Estat més poderós, abans de l’ascens d’Atenes com a potència naval. Després de les Guerres Mèdiques, durant les quals la defensa feta pels espartans durant la batalla de les Termòpiles va ser llegendària, el prestigi d'Esparta era molt important. L'aliança entre espartans i atenesos es va transformar en rivalitat un cop acabada la guerra Era sobre tot un Estat militar, i emfatitzava la preparació militar gairebé des del moment de néixer. En el moment de néixer la mare banyava el nen en vi per veure si era prou fort. El pare, si el nen sobrevivia, el portava al consell dels ancians per què decidissin si el mantenien amb vida o, en cas de ser feble o no ben format, el mataven.
34
FILIPO REY DE MACEDONIA
Va ser rei de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi Persa i un dels líders militars més importants del món antic. Diversos companys d'infantesa d'Alexandre, entre els quals Ptolemeu, Filotes, Hefestió, es troben al seu costat en el moment de la conquesta de l'Àsia Als seus trenta-tres anys, l'Imperi d'Alexandre arribava fins a la vall de l'Indus per l'Est i fins a Egipte per l'Oest, on va fundar la famosa ciutat d'Alexandria. Com a polític i dirigent va tenir el gran projecte d'unificar Orient i Occident en un imperi mundial. Va fer que uns 30 000 joves perses fossin educats en la llengua grega i en les tècniques militars macedòniques. Va fundar unes 70 ciutats per tot l'imperi, destinades no només a l'exèrcit, sinó a ser centres de difusió de la cultura grega. El grec es va convertir, aleshores, en llengua universal.
36
FILOSOFOS GRIEGOS -RESUMEN-
|
Duplicar
Crear reto
Imprimir PDF
Crear
presentación
Crear reto
