El medi físic de l'antic Egipte. Egipte està situat entre els deserts del Sahara i d'Aràbia, però es travessat pel riu Nil , element que permet que hi haja un vertader oasi al llarg del seu recorregut. A Egipte podem distingir dues regions: L'Alt Egipte, al sud, un territori àrid que solament possibilita la vida en l'estreta zona irrigada pel Nil. El Baix Egipte al nord ; una vall ocupada pràcticament pel delta del Nil i de terres molt fèrtils.
El Nil experimentava una important crescuda anual al estiu que regava i fertilitzava les terres pròximes , i hi permetia una pròspera agricultura de regadiu Els egipcis van inventar un pou, anomenat nilometre que els permetia saber l'abast de la crescuda , per tant, preveure l'abundància de les collites. En el V mil·lenni a. C. Les tribus que habitaven prop del Nil van controlar les crescudes del riu mitjançant la construcció de canals, pous i dics, domin i que els va permetre estendre la superfície conreada. A més van aprendre a usar els llims com a adob natural . Tot això va possibilitar el desenvolupament de l'agricultura i l'augment de la població.
Etapes de l’antic Egipte són: · Imperi antic ( 3100-2181 aC) La capital ve ser Memfis. S’hi van construir les grans piràmides, com les de Kheops, Kefren i Micerí.· Imperi mitjà (2055-1795 aC) la capital es va traslladar a Tebes, I Egipte es va estendre cap al sud amb la conquesta de Núbia. · Imperi Nou ( 1550-1069 aC) Es va mantindre la capital a Tebes i es va conquerir Síria i Palestina. En aquesta etapa van regnar faraons coneguts com Amenofis IV (Akenathon) , Tutankamon, Ramsés II,etc.· Baix Imperi (715-31 aC) Egipte va entrar en decadència i va ser dominat per pobles estrangers , com els assiris, els babilonis, els perses i els grecs (Alexandre el Gran). Finalment, l’any 31 aC, va desaparèixer en ser annexat pels romans
4
ESTRUCTURA SOCIAL 1. FARAONS
L ’Egipte del faraons. L’organització de l’estat egipci era dominada per un rei , anomenat “faraó”,que vol dir “casa gran”. Tenia el poder absolut i era l’amo d’ Egipte. Era considerat l’encarnació terrestre d’ Horus, el déu del cel, i van concentrar tots els poders · Com a encarnació terrestre del deu Horus, rebia culte, a fi que mantinguera les inundacions anuals del Nil i l’ordre social.
5
ESTRUCTURA SOCIAL EGIPTE. PIRAMIDE SOCIAL
Hi havien dos grups clarament diferenciats: UNA MINORIA DIRIGENT: - El faraó es trovava al cim de la societat. Tenia un poder absolut, era el senyor de terres i persones, dirigia l'exècit i administrava justícia.
- Els nobles posseien els càrrrecs principals i eren els amos d' extenses terres.
- Els sacerdots estaven encarregats del culte als deus .Les concesions de terres i propietatas els van permetre augmentar la seva riquesa i influència.
- Els escribes eren funcionaris que tenien un cert prstigi social perquè sabien lllegir i escriure. S'ocupaven de redacttar la documnetacio oficial i controlar la recaptacio d'impostots.
I UNA MAJORIA SOTMESA: - Els comerciants es dedicaven a les activitats comercials , i alguns assolien una destacada posició econòmica.
- Els artesans exercien oficis diversos ( escultors,picapedrers.....) i vivien principlament a les ciutats.
- Els camperols constituien la base de la societat. Treballaven les terres del faraó, dels nobles idels sacerdots, als quals pagaven a canvi uns tributs molt elevats ia més treballaven en obres com la neteja dels canals de reg o la construcció de temples i tombes. Vivien en cases de tova i sostre vegetal, en pobles situats en llocs elevats per quedar fora del perill de la inundació anual.
- Els esclaus eren l'esglaó més baix de la societat, i procedien de la captura dep resoners de guerra i de deutes contrets. Eren emprats en el treball domèstic, les mines i el camp
És probable que las classes dirigents, inclós el faraó, mengessin dos o potser tres cops al dia. La dieta egípcia canviava sensiblement depenen de la classe social. La major información es referix a les clases socials més altes i provè de les tombes de persones importants, relleus i pintures de temples. També tenim información de les classes menys afavorides gràcies a escenes a les tombes i textos. Els egipcis menjaven asseguts. Sols o en parelles davant una tauleta amb tot tipus : carn, aus, fruites, pa, cerveza i dolços. Els nens sèien a terra sobre un coixi o estora. Tot egipci, independientement del seu nivell, tenia accés al pa, que era la base de tots els menjars a l'antiguitat. Els antics egipcis atorgaven un gran valor a la higiene i l'aparença. La majoria es banyava al Nil i feia servir un sabó pastós fabricat de greix animal i guix. Els homes s'afeitaven la totalitat del seu cos per a la netedat, i perfums aromàtics i ungüents cobrien les males olors i suavitzaven la pell.[118] Els vestits es feien de llençols de lli simples que es blanquejaven, i tant homes com dones de les classes altes portaven perruques, joies, i cosmètics.
L'activitat econòmica s'organitzava entorn dels següents sectors: Agricultura: els cultius principals eren els cereals , que es sembraven a l'hivern i s'arreplegaven a la primavera. Igualment conreaven vinya, olivera, productes hortofrutícoles, lli i palmeres. Per a fer-ho aprofitaven l'aigua del Nil mitjançant nombrosos canals i avançats sistemes de distribució de l'aigua per a regar els camps Ramaderia. Era una activitats complementaria Comerç: Practicaven tant el comerç interior , molt actiu al llarg de les ribes del Nil, com el comerç exterior.
9
ESCRIPTURA I LLENGUATGE
L'escriptura jeroglífica data del 3200 aC, i està composta per cap a cinc cents símbols. Un jeroglífic pot representar una paraula, un fonema, o un determinatiu silenciós; i el mateix símbol pot servir per a diferents propòsits en diferents contextos. Els jeroglífics eren una escriptura formal, feta servir sobre monuments de pedra i tombes, que podien ser tan detallats com els treballs d'art individuals, es podien llegir en fila o en columnes en qualsevol dirección. A l'escriptura quotidiana, els escribes feien servir una forma cursiva d'escriptura, anomenada hieràtic, que era més ràpida i senzilla, sempre s'escrivia de dreta a esquerra, normalment en files horitzontals. El demòtic, va esdevenir l'estil escrit prevalent, i és aquesta forma d'escriure-junt amb els jeroglífics formals- la que acompanya el text grec de la pedra de Rosetta. La pedra de Rosetta va permetre als lingüistes començar el procés de desxiframent jeroglífic. Pels volts del segle I dC, l'escriptura demòtica nativa va donar lloc a l'alfabet copta, un alfabet grec modificat. El 1822, després del descobriment de la pedra de Rosetta i d'anys de recerca de Thomas Young i Jean-François Champollion, es van poder desxifrar gairebé del tot els jeroglífics.
La religió egipcia. Els egipcis eren molt creients i tenien una religió politeista ( creien en moltsa deus) i deeses . Aquestes divinitats tenien aspecte humà i animal , i habitaven las temples. Als temples es guardava l'estatua del déu , rebien ofrenes i se'ls adorava mitjançant ritus complicats i oracions. Entre els més importants es poden destacar: Amon-ra, déu del Sol, es representava amb cap de falcó i disc solar. Anubis, guardia de les tombes, amb cap de xacal.Osiris, deu dels morts, mb la corona de dues plomes. Isis , deesa de la fetilitat, tron amb creua ansada ( ankh) símbol de la vida. Horus, déu del cel amb cap de falcó i doble corona;i Hator, deesa de l'amor, l'alegria i la música.
Els antics egipcis mantenien un conjunt elaborat de tradicions funeràries que creien necessàries per a assegurar la immortalitat després de la mort. Aquestes tradicions incloïen preservar el cos per a la momificació, representant cerimònies funeràries, i enterrant, amb el cos, béns per a fer-se servir a l'altre món .Els egipcis rics s'enterraven amb grans quantitats d'objectes de luxe, però tots els enterraments, indiferentment de l'estrat social, incloïen béns pels morts. El llibre dels morts és un text funerari compost per un conjunt de fórmules màgiques o sortilegis, , encanteris, oracions i himnes (rau), que ajudaven al difunt, en la seva estada a la Duat (inframón a la mitologia egípcia), a superar el judici d'Osiris, i viatjar al aaru, segons la mitologia egípcia
Els dos materials de construcció usats en l'antic Egipte eren els maons de fang i la pedra. La pedra va ser reservada generalment per a tombes i temples, mentre que els maons van ser utilitzats en habitatges. Tots els edificis monumentals són construccions amb murs i pilars, amb cobertes planes subjectades per enormes blocs de pedra recolzats en murs externs i grans columnes poc espaiades . El pes de la coberta passava a les columnas a través d'una llinda o arquitrau -Arquitectura arquitravada- No hi ha arcs ni voltes. Els temples estaven enmurallats i l'interior estaba estructurat en vàries dependències. L'accés estaba restringit, tan sols el faraó i els sacerdots podien entrar. La gent tan sols podía anar al pati durant les processons i festes; els nobles i funcionaris podien accedir fins a la sala hipòstila.
13
ARQUITECTURA EGIPCIA 2
La mastaba sorgeix durant el període protodinàstic. Té aspecte d'una piràmide truncada de base rectangular. Els hipogeus, a l'Imperi Mig, grans càmbres funeràries excavades a la roca, amb recintes annexos, que condueixen a la càmera del sarcòfag. Substitueixen a les mastabas, cap a la dinastia XI, com llocs d'enterrament real, perdurant fins a l'Imperi Nou, a Tebas, en la Vall dels Reis, durant cinc-cents anys. Les piràmides eren part d'un conjunt funerari, erigides amb maons d'adobe i revestimient de pedra. A Giza perduren restes de temples de Keops, Kefren i Micerí, faraons de la quarta dinastía. L' speos és un temple de caràcter funerari, tallat en la roca, seguint el tipus d'hipogeo . Els més excel·lents són els de l'època de Ramsés II en Abu Simbel, composts de grans estàtues a l'exterior i una gran sala amb pilars, el santuari i la cripta.
A l'antic Egipte es desenvolupà una pintura mural, essencialment narrativa, amb representacions de cerimònies i fets remarcables. La pintura, com tot l'art de l'antic Egipte, estava regida per unes convencions o cànons i regles molt estrictes, en la que les figures representaven el màxim del cos possible, representant-les de perfil amb detalls amb vista frontal. Les persones d'extraccions socials més baixes es representaven treballant. Fèien servir pigments naturals, extrets de diferents terres de color, amb clara d'ou i ho dissolien en aigua per aplicar-ho sobre les parets nues, és a dir, directament sobre els relleus gravats en la pedra calcària o revestides amb un enguixat sec.
Característiques: Llei de la Frontalitat: Les figures són concebudes per a ser vistes de front; són molt simétricas, com si s'haguessin esculpit respecte d'un eix central, sent les dues parts molt semblants. Jerarquia: Les figures més importants eren esculpidas més grans i detallades que les dels altres personatges, i mostraven actituds hieráticas. Hieratisme: amb absència d'expressivitat i rigidesa d'actituds, com signes de respecte i divinidad. Només en alguns períodes es va apropar al naturalisme. Els baixrelleus a més: En els baixrelleus, a més: - Cànon de perfil: les figures es representaven amb el rostre, braços i cames de perfil, mentre que el tronc i l'ull estaven escolpits de front.
- Absència de perspectiva: No hi havia profunditat sinó iuxtaposició de figures que es troben en un mateix plànol.
- Ús de colors plans: es van utilitzar colors de tons uniformis, amb un codi que responia més a criteris simbòlics que realistes.
MENES.- Un dels primers reis egipcis, considerat unificador del país i primer faraó. ZOSER o Djeseser - Segon faraó de la III dinastia egípcia Va incorporar el déu Ra al culte reial. KEOPS.- Segon rei de la IV dinastia egípcia.La seva obra la famosa piràmide, aixecada en Gizeh AMENOFIS IV ( AKENATON ) i NEFERTTI.- Desè rei de la XVIII dinastia egípcia. Canvià el culte de RA pel d'Amon com a únic deu. l'Art egipci adoptà nous cànons estètics bust de Nefertiti, el, colós osíric de Karnak, parella d’Akhenatón i Nefertiti . Costat representació de la familia amb les filles
TUTTANHKAMON .- Dotzè rei de la XVIII dinastia egípcia, que va accedir al tron després de la mort d’Akhenatón .Ha passat a la Història per la troballa de la seva famosa tomba que es va haver de preparar molt ràpidament- en la Vall dels Reis, descoberta en 1922 per Howard Carter, amb fabulosos tresors . RAMSÈS II .- Tercer rei de la XIX dinastia egípcia. Qualificat com "Sol de tots els països ". El seu llanguíssim regnat (va governar 67 anys i va morir als 92) li va permetre emprendre nombroses obres de construcción. Va ser el faraó de l'Èxode, el perseguidor de Moisés. CLEÒPATRA VII .- Reina egípcia, filla de Ptolomeo XII, va governar el país juntament amb el seu germà Ptolomeo XIII, la presència de Juli Cèsar a Egipte, va evitar l'inici d'una guerra fratricida. L’anomenada Guerra d'Alexandria, en la qual va morir Ptolomeo XIII va permetre a Cèsar fer-se amo de fet d'Egipte. Va tenir un fill de Juli César, Ptolomeo XV , anomenat Cesarió. Assassinat de César, en el 44 aC. i enamorada després de Marc Antoni, amb qui es va casar. Va ser proclamada en el 35 aC. Regna de reis, i va rebre llavors nombrosos territoris per part del seu espòs romà, que la reina va repartir entre els seus fills. Amb el posterior suïcidi de Marc Antoni, pressionat per Octavi August -Marc Antoni havia estat casat amb la seva germana-, Cleòpatra VII va oferir a Octavio August, que havia arribat també a tal ciutat, compartir el poder, oferiment que va ser rebutjat. Va optar per suïcidar-se mitjançant la mossegada d'un áspid. OctavioAugust va manar matar poc després a Ptolomeo XV i dur A Roma als fills de Cleòpatra VII, tinguts de Marc Antoni.
|
Duplicar
Crear reto
Imprimir PDF
01:10tiempo100puntuacion
Crear
presentación
Crear reto
la partes de una planta son: tallo que sostiene a la planta, la raiz que absorve el agua y las sales minerales, las hojas que realiza la funcion de la fotosintesis y la flor