Música tradicional Valenciana

Ruleta de Palabras

Paraules al voltant de la música tradicional Valenciana, instruments, ritmes, formacions, etc.

Descarga la versión para jugar en papel

Duplicar

Crear reto

Sobre Ruleta de Palabras

1º primaria

música

dolçaina

tabal

rondalla

guitarra

guitarró

1 eso

Edad recomendada: 6 años

23 veces realizada

Creada por

Hermi Cervera Tomàs

España

Top 10 resultados

1

Hermi Cervera Tomàs

16 de Marzo de 2021

03:16

tiempo

70

puntuacion
2

Boret

7 de Abril de 2021

05:17

tiempo

70

puntuacion
3

Vicent

7 de Abril de 2021

10:00

tiempo

53

puntuacion

¿Quieres aparecer en el Top 10 de este juego?

Inicia sesión

para identificarte.

Crea tu propio juego gratis desde nuestro creador de juegos

Crear ruleta de palabras

Compite contra tus amigos para ver quien consigue la mejor puntuación en esta actividad

Crear reto


Música tradicional ValencianaVersión en línea Paraules al voltant de la música tradicional Valenciana, instruments, ritmes, formacions, etc. por Hermi Cervera Tomàs A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z Comença per A Poble de la província de València ubicat a la Ribera Alta on la Festa de la Mare de Déu de la Salut fou declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l'any 2011 Comença per B Ritme interpretat pel tabal que rep el nom d'una població valenciana situada a la comarca de la Vall d'Albaida Comença per C Ritme interpretat pel tabal que rep el nom d'una població alacantina situada a la comarca de la Marina Baixa Comença per D Instrument aeròfon de doble llengüeta conegut també amb els noms de gaita o xirimita Conté E Peça metàl·lica i amb forma cònica que uneix la canya amb la dolçaina Conté F Jota molt tocada i ballada a tot el País Valencià amb el nom d'un poble de la Ribera Alta Comença per G Instrument de corda amb forma de guitarra però de caixa petita, que al País Valencià, diferenciem entre mascle i femella Comença per H Gènere musical dels denominats d'anada i tornada, que té el seu origen durant el segle XIX a Cuba Conté I Instrument idiòfon de percussió consistent en dues peces en forma rodonenca, que tenen una cara còncava i que, agitades una contra l'altra, produeixen un so sec i fort que sol servir principalment per a acompanyar danses Comença per J Toc o gènere musical de forma ternària que podem trobar estes per casi tota la Península Ibèrica Conté K Paraula que expressa la cultura d'un poble: balls, festes, costums, història oral, llegendes, música, etc., comú a una població concreta, incloent les tradicions de la mencionada cultura, subcultura o grup social Conté L Part del tabal perforada per poder tensar la corda Comença per M Tocs, conjunt de danses i torres humanes originaries del País Valencià Conté N Fusta de color negre de la qual es poden fabricar dolçaines, baquetes i el màstil de alguns instruments com guitarres, guitarrons, etc. Conté O Persona que canta qualsevol estil dins del gènere tradicional valencià Comença per P Petita eina plana que s’utilitza per rascar els instruments de corda com les guitarres i les bandúrries que també sol anomenar-se pua Conté Q Pals de fusta utilitzats per a percudir els tabals Comença per R Conjunt d'instruments de corda que es toquen generalment amb el plectre i coneguts com a instruments de corda pinçada Conté S Cant habitual a les festes que sol cantar-se a l'alba o la matinada Comença per T Instrument de percussió de forma cilíndrica, amb dues membranes que sempre acompanya a la dolçaina Conté U Instrument que pertany a la família d'instruments de corda pinçada que té sis cordes dobles que solen puntejar-se amb un plectre Comença per V Persona que inventa els versets que interpreta el cantaor en les albades Conté W Estil o caràcter musical molt relacionat amb el jazz i la improvisació que també podem interpretar amb els nostres instruments tradicionals Comença per X Nom amb el que també es coneix la dolçaina al País Valencià Conté Y Part de la dolçaina que està amb contacte amb la boca de l'intèrpret. També es pot anomenar pipa, inxa o llengüeta Comença per Z Població valenciana ubicada a la comarca de la Vall d'Aiora i Cofrents on les seguidilles son molt populars