VOCABULARI HISTÒRIA 2 - 2a AVAL
A
C
D
E
F
G
I
L
M
N
O
P
Q
R
S
T
U
V
X
Comença per
A
El seus principals representants són Bakunin, Kropotkin i Proudhon. Les característiques bàsiques d’aquesta ideologia internacionalista són: o La defensa de la llibertat individual i de la solidaritat social. o La crítica a la propietat privada i la defensa de la propietat col·lectiva. o L’oposició davant qualsevol autoritat, principalment de l’Estat. Això implica estar també en contra de la formació de partits polítics i, per tant, de la participació en la vida política burgesa. o Utilitza la vaga com a forma de lluita més habitual. o També plantegen unes fases semblants al marxisme; en aquest cas: 1a fase: el proletariat du a terme la revolució obrera o social. El seu objectiu és la ruïna de la burgesia i la destrucció de l’Estat. 2a fase: després de la revolució s’aconsegueix una nova societat col·lectivista i igualitària. Arriba a Espanya de la mà de Fanelli, i ho fa abans que el marxisme, per això inicialment tindrà més força que aquest. Tots dos moviments internacionalistes impulsen la creació d’associacions obreres.
Comença per
C
és una persona notable que controla un territori (sobretot rural); és a dir, amb gran influència social i política. Sòl ser un terratinent. Pot pertànyer o no al poder institucional: alcalde, diputat, militar, eclesiàstic... El cacic és qui fa possible, sobretot en àmbit rural, l’obtenció dels resultats desitjats en les eleccions dins del sistema polític de la restauració. Per tant, “mou els fils”, és a dir, “orienta” el vot, mitjançant suborns (compra de vots) o amenaces (coaccions). En definitiva, la figura del cacic és molt perjudicial, perquè és una de les principals causes de l’endarreriment democràtic a Espanya. Alguns elements que impulsen el seu poder són: l’analfabetisme, que afavoreix la manipulació i la passivitat de les masses; la vida precària de la majoria, que duu pràcticament a mantenir una relació de vassallatge amb el cacic (exerceix un poder quasi feudal). El terme procedeix del nom que reben els caps de les tribus indígenes americanes; significa “senyor d’indis”. Ja existeix baix Isabel II, però ara té més força. Perdrà poder en la II República, i el recuperarà amb el Franquisme. Es localitza, sobre tot, a les zones de latifundi i a Galícia.
Comença per
D
sistema polític en el qual el poder es concentra en mans d’una persona o grup reduït (és a dir, no hi ha divisió de poders). A partir d’aquesta definició bàsica, has d’assenyalar els trets principals de la dictadura de la qual es parla a l’examen (Primo de Rivera o Franco), relacionats amb aquesta forma de govern (caràcter dictatorial, model que se segueix, institucions principals).
Comença per
E
situació excepcional decretada pel govern, en la qual deixen d’aplicar-se les lleis ordinàries del país, i s’atorguen poders extraordinaris (temporals) a les forces armades i/o a la policia per a administrar justícia i dirigir l’ordre públic. Per exemple, s’aplica la pena de mort per robatoris o saquejos, delictes que en una situació normal no serien tan durament castigats. També rep el nom de “llei marcial”. A Espanya destaca la Semana Tràgica o Trienni Bolxevic.
Comença per
F
statuts jurídics aplicables en una determinada localitat per regular la vida local establint un conjunt de normes, drets i privilegis atorgats pel rei/senyor de la terra. En aquesta llei es reconeixia una autonomia administrativa, militar i unes peculiaritats fiscals i judicials. Apareix a l’Edat Mitjana a la península, durant la Reconquesta i a partir del el s.XI i fins al XV. Durant el s. XVII a XIX també es denominen furs les peculiaritats administratives, judicials i polítics dels regnes de la Corona d’Aragó, Navarra i el País Basc.
Conté
G
és un moviment o corrent de pensament que pren força amb la crisi del 98. El seu objectiu era la “regeneració del país” des de tots els punts de vista, cultural, econòmic, polític, militar, etc. Apareix al voltant de la Institución Libre de Enseñanza (centre privat, laic i alternatiu a la cultura oficial, que naix el 1876 de la mà de Giner de los Ríos). Les idees principals són: Defensen l’impuls de l’educació per a augmentar el nivell cultural dels espanyols, frenar el cristianisme, modernitzar l’economia i critiquen el sistema corrupte electoral de la Restauració. En la seva vessant cultural va produir la “Generació del 98” i pensadors com Joaquín Costa que resumeix les idees regeneracionistes en “escola i rebost” = una bona hisenda i administració que ens tragués de la pobresa i un bon sistema educatiu que acabés amb la ignorància col·lectiva. En la seva vessant política va produir l’anomenada “revolució des de dalt” que van utilitzar els partits de torn (el conservador Maura i el liberal Canalejas) i que, fins i tot, serà invocat per Miguel Primo de Rivera per a donar el seu colp d’estat en 1923.
Comença per
I
Sistema en el qual la cultura, la política i l’economia del món s’organitzen segons el domini d’uns països sobre els altres; es desenvolupa sobretot entre 1870 i 1914. El duen a terme les grans potències del moment (Gran Bretanya, França, Alemanya, Bèlgica, Rússia, EUA, Japó), que colonitzen África i part d’Àsia. Les causes són diverses: econòmiques (recerca de primeres matèries i mercats); polítiques; ideològiques (demostració de la “superioritat blanca”) i de prestigi. Despertarà greus rivalitats entre potències, i serà una de les causes fonamentals de la Primera Guerra Mundial. També es pot intentar relacionar amb la situació espanyola (que va en sentit contrari).
Conté
L
és la usurpació del poder polític vigent de manera violenta i la vulneració de la legalitat institucional a un estat liderada per un grup minoritari que poden ser membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris o, més usualment, militars. Se sol produir en temps de crisi econòmica, d’indecisió i desorganització del règim polític anterior amb la voluntat d’imposar un sistema polític nou. A Espanya, trobem exemples amb el Colp d’Estat de Primo de Rivera al 1923, general Franco 1939, etc.
Conté
M
és l’organització temporal del govern d’una nació de forma militar per mitjà de la força de les armes. Se sol compondre o bé exclusivament de militars, o bé incorporant algun càrrec civil, tots ells procedents de les altes esferes del poder. A Espanya, els militars van començar a prendre part en la vida política el 1841 amb l'inici de la regència d'Espartero, encara que no va ser un directori, sinó una regència. El primer reconegut va ser el que va crear Miguel Primo de Rivera entre 1923 i 1925. El Directori militar de Primo de Rivera estava format per 8 militars (representant cadascuna de les regions militars de l'època) i, a partir de 1925, va donar pas a un Directori Civil.
Comença per
N
ideologia que defensa el fet de que els pobles tinguen dret a decidir el seu futur. El que uneix la nació és la llengua, la història, les tradicions, les formes de vida, i la voluntat de viure junts. El moviment nacionalista és molt complex i heterogeni, però a trets generals podem dir que propugna cert grau d’independència política (des de l’autonomia fins a la plena independència) i s’oposa al sistema de la Restauració. Tot i que naix al segle XVIII, a Espanya apareix a finals del segle XIX (amb partits com la Lliga Regionalista catalana o el PNV basc de Sabino Arana, el blasquisme, andalusisme, etc.), agafa força durant el s. XX i arriba fins a l’actualitat. NO CONFONDRE EN CHOVINISME.
Conté
O
terme que deriva del grec “oligós” (pocs o alguns) i “arcos” (dirigir, comandar el poder) i fa referència a una forma de govern en la que el poder polític està en mans d’unes poques persones que, generalment, pertanyen a una mateixa classe social. És a dir, és el règim político-social i econòmic «controlat» per una minoria que ostenta tots els poders. Al llarg de la Història el trobem des de l’Antiguitat Clàssica (Esparta) fins a l’actualitat. En Espanya es dona durant el sistema de la Restauració quan una minoria burgesa (financera i industrial) unida a l’alta noblesa es beneficia directament del model bipartidista.
Comença per
P
territori que no gaudeix de total sobirania (no és totalment independent), sinó que una metròpoli el controla en diferents àmbits, habitualment militar, polític, econòmic. És, per tant, una situació intermèdia entre la colònia i l’Estat independent. Un exemple el trobem al protectorat de França i Espanya sobre el Marroc, on l’autoritat sobre la població indígena està en mans del sultà; hi ha forces militars autòctones, però tutelades pels exèrcits dels Estats “protectors”.
Comença per
Q
Espanya ocupa part de la costa del Marroc des del segle XV i en 1859 amb la política expansionista de l’unionista O’Donnell s’amplia la influència en aquest territori. I, en 1906,amb el Tractat d’Algecires s’estableix el Protectorat Marroquí d’Espanya sobre la part del nord de Marroc, en la zon del RIF. És aleshores quan es comença a parlar de la «qüestió marroquí» com la conveniència o no d’ocupar militarment un territori en continua rebel·lió contra aquesta ocupació. En general, els comandaments militars i la dreta estaven a favor mentre que l'esquerra es manifestaven en contra. El poble en general, després de la "experiència" de Cuba (1898) no volia saber res d'ella. La independència del Marroc acordada el 1956 no ha acabat amb el "recel" entre Madrid i Rabat que es va generar durant aquest conflicte.
Comença per
R
Sistema polític, econòmic i social imperant en Espanya entre les dues repúbliques de 1875 a 1931. S’ha de diferenciar entre Restauració Monàrquica i Sistema de la Restauració. La Restauració Monàrquica fa referència a la tornada al tron de la dinastia borbònica: - 1a etapa: regnat d’Alfons XII i regència de M. Cristina (1875-1902) - 2a etapa: regnat d’Alfons XIII (1902-1931); aquest inclou la dictadura de Miguel Primo de Rivera. I, el Sistema de la Restauració o sistema canovista o sistema de torn fa referència a l’alternança (torn) peruodica i paacifica en el poder del partit conservador (Cánovas) i del partit Liberal (Sagasta) a través del falsejament dels resultats electorals.Sistema polític, econòmic i social imperant en Espanya entre les dues repúbliques de 1875 a 1931. S’ha de diferenciar entre Restauració Monàrquica i Sistema de la Restauració. La Restauració Monàrquica fa referència a la tornada al tron de la dinastia borbònica: - 1a etapa: regnat d’Alfons XII i regència de M. Cristina (1875-1902) - 2a etapa: regnat d’Alfons XIII (1902-1931); aquest inclou la dictadura de Miguel Primo de Rivera. I, el Sistema de la Restauració o sistema canovista o sistema de torn fa referència a l’alternança (torn) peruodica i paacifica en el poder del partit conservador (Cánovas) i del partit Liberal (Sagasta) a través del falsejament dels resultats electorals.
Comença per
S
El marxisme (socialisme científic): creat per Karl Marx, i presentat al món en el Manifest comunista (Marx i Engels, 1848). L’autor explica que els canvis històrics s’han produït al llarg del temps per la lluita de classes (entre opressors i oprimits); és a dir, aquesta lluita és per a Marx el “motor de la Història”. Marx critica el present que viu (capitalisme), en el qual l’opressor és l’empresari, i l’oprimit és el treballador (proletariat, obrer). El primer s’emporta tots els beneficis, mentre que el segon és explotat. I, sobretot, Marx planteja una proposta de futur (la teoria comunista), formada per unes fases: o 1a fase: el proletariat du a terme la revolució obrera. o 2a fase: quan triomfa la revolució, els treballadors aconsegueixen el poder, establint una dictadura del proletariat. Aquesta ha de ser transitòria. o 3a fase: la dictadura és superada quan s’aconsegueix establir una societat sense classes, igualitària (on no hi ha propietat privada). El marxisme arriba a Espanya de la mà de Paul Lafargue (gendre de Marx). Tots dos moviments internacionalistes impulsen la creació d’associacions obreres.
Comença per
T
s el conjunt de trampes electorals per a aconseguir els resultats desitjats (per això es diu que les eleccions “no es fan, s’escriuen”, o “es cuinen”). A més dels suborns o amenaces, hi ha altres exemples de trampes, que varien segons la zona: avançar l’horari d’obertura o tancament dels col·legis electorals (zona de Llevant); col·locació de les urnes a zones inaccessibles (Galícia); falsificació de vots, utilitzant la presència en el cens de persones ja mortes (Andalusia); canvi de paperetes en els recomptes, transmissió errònia dels resultats, etc. En definitiva: aquest sistema d’alternança en el tron té una aparença democràtica, però no ho és; aconsegueix l’estabilitat política mitjançant el frau i la corrupció (es paga, per tant, un alt preu per aquesta estabilitat). Provoca una forta abstenció (arriba a ser del 80%). Amb el temps, els defectes del sistema provocaran la seua desaparició, per la falta de confiança de la ciutadania.
Comença per
U
Des de 1918, Largo Caballero és el secretari general. Creix, sobretot, a partir del 1917 (1914, 120.000 afiliats; 1921, 240.000). Cal recordar que es tracta d’un sindicat “possibilista” (busca l’acord en lloc de l’enfrontament).
Comença per
V
Aturada col·lectiva de la feina per part dels assalariats per tal d’obtenir alguna reivindicació, relativa generalment a millores de sou o de les condicions de treball. Si la vaga és declarada simultàniament o és transversal en tots els sectors econòmics d'una ciutat o regió s’anomena vaga general. A Espanya la Vaga general de 1855 es considera la primera vaga general convocada en la història d'Espanya per treballadors de la indústria tèxtil a Catalunya. Va tenir lloc durant el Regnat d'Isabel II d'Espanya en el denominat bienni progressista (govern de Baldomero Espartero). I després, seran importants les vagues que tindran lloc durant el primer terç del s. XX en el context de la Crisi de la Restauració (1898-1931).
Conté
X
Abandó del camp per una part de la població o per la totalitat, que marxa cap als nuclis urbans buscant un millor nivell de vida. La Revolució Industrial produí un creixent desequilibri econòmic i de nivell de vida general entre la ciutat i el camp. L’atracció de la ciutat, ateses les millors perspectives del sistema de vida urbà, absorbí no solament l’excedent demogràfic rural, sinó d’altres persones; la població rural perdé l’equilibri i entrà en un procés irreversible de despoblament. A Espanya es produeix a finals del s.XIX i sobretot, a partir de la segona meitat del segle XX.
|
Duplicar
Crear reto
Imprimir PDF
Crear
ruleta de palabras
Crear reto
