És
difícil
fixar
els
límits
del
modernisme
.
Se
solen
proposar
aquestes
dates
:
?
com
a
data
d'inici
,
el
1881
(
quan
apareix
velografiat
)
o
el
1888
(
any
de
Universal
)
;
?
com
a
data
d'acabament
,
el
1906
(
l'any
en
què
Eugeni
d'Ors
,
clarament
noucentista
,
comença
a
publicar
el
Glossari
)
o
el
1911
(
per
la
mort
de
Joan
)
.
El
modernisme
té
dues
etapes
,
el
límit
de
les
quals
es
troba
en
el
canvi
de
segle
:
la
i
la
social
.
També
es
poden
distingir
dues
postures
bàsiques
:
(
que
té
l'obra
primerenca
de
Santiago
Rusiñol
)
i
la
.
Els
primers
escrits
de
Rusiñol
tenen
un
to
d'humor
vuitcentista
de
caràcter
,
to
que
no
abandonarà
mai
del
tot
i
al
qual
retornarà
amb
força
al
final
de
la
seva
vida
.
A
partir
del
seu
primer
viatge
a
París
i
durant
l'època
sitgetana
assistim
a
l'absorció
del
per
part
de
Rusiñol
.
És
l'època
de
les
proses
poètiques
d'Oracions
(
1987
)
i
de
Fulls
de
la
vida
(
1898
)
i
de
la
trilogia
de
les
peces
teatrals
?
El
jardí
abandonat
,
L'alegria
que
passa
i
Cigales
i
formigues
?
,
entre
d'altres
obres
de
to
molt
diferent
.
L'alegria
que
passa
,
el
primer
gran
èxit
de
Rusiñol
,
aglutina
totes
les
tendències
del
(
sense
abandonar
del
tot
el
vuicentista
)
.
Respon
a
l'intent
de
crear
teatre
líric
?
per
tant
,
l'Art
Total
?
català
,
amb
clara
voluntat
(
contra
el
género
chico
i
el
flamenquisme
)
,
però
de
contingut
(
simbolista
per
la
concepció
simbòlica
dels
personatges
i
decadentista
per
la
visió
del
món
que
se'n
desprèn
)
.
Al
tombant
de
segle
,
Rusiñol
gaudeix
d'una
gran
popularitat
.
Abandona
les
propostes
i
es
decanta
cap
a
altres
solucions
.
Escriu
peces
,
obres
de
to
més
?
amb
l'inevitable
regust
costumista
?
,
alguna
d'escadussera
de
ressò
com
la
de
tema
antimilitarista
L'Hèroe
i
,
finalment
,
cau
en
el
sense
pal·liatius
.
L'obra
més
coneguda
de
Rusiñol
,
L'auca
del
senyor
Esteve
,
implica
el
capgirament
de
les
propostes
de
la
primera
etapa
.
Ja
no
hi
ha
entre
l'Artista
i
la
societat
que
l'aïlla
,
sinó
que
l'autor
propugna
el
entre
els
dos
pols
del
binomi
.
Aquesta
fuga
no
implica
pas
un
atansament
al
noucentisme
corrent
que
Rusiñol
sempre
va
mirar
amb
prevenció
.