Icon Buscar juegos
Icon Crear Crear

La dona grega

Completar frases

(1)
Es tracta de completar un breu text sobre la situació de les dones a l'antiga Grècia.

Descarga la versión para jugar en papel

Editar icon Duplicar
Crear reto icon Crear reto
Imprimir icon Imprimir PDF
Sobre Completar frases
1º bachillerato
grec
dona
 Edad recomendada: 16 años
7 veces realizada

Creada por

cuciesjc cuciesjc
cuciesjc cuciesjc
España

Top 10 resultados

  1. 1
    Iris MA
    Iris MA
    02:20
    tiempo
    92
    puntuacion
¿Quieres aparecer en el Top 10 de este juego?
Inicia sesión
para identificarte.
Crea tu propio juego gratis desde nuestro creador de juegos
Crear completar frases
Compite contra tus amigos para ver quien consigue la mejor puntuación en esta actividad
Crear reto

Comentarios 0

Inicia sesión
para escribir un comentario.

Top juegos

  1. tiempo
    puntuacion
  1. tiempo
    puntuacion
tiempo
puntuacion
tiempo
puntuacion
Has superado el número máximo de juegos que puedes imprimir con tu Plan actual.
Para imprimir tantos juegos como quieras, necesitas un Plan Académico o un Plan Comercial.
Obtener Plan Académico

Imprime tu juego

game-icon

Completar

La dona grega

Es tracta de completar un breu text sobre la situació de les dones a l'antiga Grècia.

cuciesjc cuciesjc
1

filar Lesbos 15 religiós l'orient ciutadania Hipàtia domèstiques Safo 5 marit tragèdia dramàtics Electra esclaus matrimonis pública consentiment Esparta l'oikos gineceu l'autoritat processons heteres polis

La situació de les dones no era igual en totes les , però , en general , a Grècia s'educava la dona des de nena per cuidar la prole i dedicar - se a les feines . No podia participar en política ni tenir vida social , i passava gran part del temps a la cambra reservada a les dones , el . Notables excepcions les trobem a , on les dones tenien llibertat de moviments , practicaven exercicis gimnàstics i rebien certa formació ; i també a l'illa de , amb l'escola femenina de cant , música i literatura de la poetessa .

L'antiga Grècia és un exemple més dins de la llarga història de marginació del sexe femení en la cultura occidental , ja que estava sotmesa a masculina , del pare primer i del després . No podien tindre propietats per dret propi ; no participaven de la vida ( tret d'algunes cerimònies religioses ) , ni tenien vot en l'Assemblea , ni seient entre els jurats . Amb tot , a Atenes eren imprescindibles per a transmetre la , ja que des del segle IV aC era necessari que pare i mare foren ciutadans perquè la seua descendència tinguera tal estatus .

Els , concertats pels pares , tenien lloc a una edat primerenca : una xica podia estar promesa als anys i casar - se als . No obstant , l'art atenés i també les inscripcions donen testimoni de nombroses escenes de vida domèstica satisfactòria . El marit actuava com a protector de la seua dona , que no podia eixir de casa sense el d'aquell ; inclús dins de sa casa , només es relacionava amb hòmens de la seua família ; si algun desconegut tocava a la porta , es retirava al gineceu .

Les dones tenien , però , un paper molt actiu en el món : assistien als festivals religiosos i als festivals ; eren sacerdotesses en més de 40 cultes públics , formaven cors i exercien un paper important en les . Cal dir que les dones sovint són protagonistes en la grega ( Medea , Antígona , . . . ) .

La vida de la dona se centrava en , on se les considerava i respectava . Elles s'encarregaven d'organitzar el funcionament de la casa , inclosos els , de la criança dels xiquets , la cura dels malalts , l'administració del pressupost i , amb l'ajuda dels esclaus ( si n'hi havia ) , de , teixir i confeccionar la roba .

Les dones pobres sovint treballaven venent mercaderies en el mercat . Les xiquetes expòsites , les dones estrangeres i les esclaves eren amb freqüència preses com a concubines o es convertien en ( a qui alguns comparen amb les geishes japoneses ) .

A pesar de tot , la tradició ens ha transmés el nom d'unes poques dones que van destacar en la literatura o les ciències ( Safo , . . . ) . Aquestes figures excepcionals les trobarem quasi sempre en altres societats més obertes que la d'Atenes ; i sobretot després de l'època clàssica , quan l'apertura del món grec cap a va donar pas a una major llibertat .

Imprimir PDF