Crear juego

Fes rimar el poema: Carner

Completar frases

El poeta Josep Carner va dedicar tot un llibre de poemes a fruites, en què relacionava cada fruita amb una característica humana. El poema que heu de fer rimar està dedicat a les pomes, que quan es fan velles s’arruguen però mantenen el gust, així com les parelles que quan envelleixen juntes mantenen el seu amor.

Descarga la versión para jugar en papel

1r eso poesia josep carner rimes els fruits saborosos literatura Edad recomendada: 12 años
45 veces realizada

Creada por

Top 10 resultados

  1. 1
    Xavier Manuel
    01:52
    tiempo
    100
    puntuacion
¿Quieres aparecer en el Top 10 de este juego? Inicia sesión para identificarte.
Crea tu propio juego gratis desde nuestro creador de juegos
Crear completar frases
Compite contra tus amigos para ver quien consigue la mejor puntuación en esta actividad
Crear reto
  1. tiempo
    puntuacion
  1. tiempo
    puntuacion
tiempo
puntuacion
tiempo
puntuacion
game-icon

Completar

Fes rimar el poema: Carner

El poeta Josep Carner va dedicar tot un llibre de poemes a fruites, en què relacionava cada fruita amb una característica humana. El poema que heu de fer rimar està dedicat a les pomes, que quan es fan velles s’arruguen però mantenen el gust, així com les parelles que quan envelleixen juntes mantenen el seu amor.

Xavier Manuel
game-qr
1

s'escolen plora tant i llum treballant perfum horror l'amor diu tremolen vora

Alidé s'ha fet vella i Lamon és vellet ,
i , més menuts i blancs , s'estan sempre a la .
Ara que són al llit , els besa el solellet .
Plora Alidé ; Lamon vol consolar - la .

- Oh petita Alidé , com és que plores ?
- Oh Lamon , perquè em sé tan vella i tan corbada
i sempre sec , i envejo les nores ,
i quan els néts em vénen em troben tan gelada .
I no et sabria péixer com en el temps florit
ni fondre't l'enyorança dels dies que ,
i tu vols que t'abrigui i els braços em
i em parles d'unes coses on m'ha caigut oblit .


Lamon fa un gran sospir i li :
- Oh ma vida , mos peus són balbs
i sento que se me'n va la ,
i et tinc a vora meu com la poma escollida
que es torna groga i vella i encara fa .
Al nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa :
el fred ens fa temença , la negra nit ,
criden els fills , les nores ens parlen amb 'aspresa .
Què hi fa d'anar caient , si ens ne duem ?