Relacionar Columnas Les figures retòriquesVersión en línea Relacioneu cada figura retòrica amb un exemple. por Maria Josep Cebrian Miquel 1 Hipèrbaton: alteració de l’ordre lògic de les paraules o frases 2 Antítesi Oposar en una mateixa frase dos mots, pensaments o expressions de sentit contrari. 3 Hipèrbole: Exageració forta. 4 Enumeració: llistat de noms, sintagmes, verbs, complements... 5 Anàfora: repetició d’un o més mots al principi de diversos versos o frases. 6 Polisíndeton: abundància de conjuncions de coordinació 7 Encavalcament: la frase sobrepassa el vers i continua en el següent. 8 Ironia Consisteix a expressar una intenció amb una expressió de significat absolutament contrari creant un efecte de retret o burla. 9 Metàfora. Figura en la qual se substitueix l’objecte real per un d’imaginat per l’autor, amb el qual existeix una determinada analogia 10 Al·literació: repetició expressiva d’uns sons determinats. 11 Metonímia Metàfora que substitueix un objecte pel nom d’un altre, però prenent la causa per l’efecte, el contingut pel continent, la matèria per l’objecte, etc. 12 Personificació: atribució de qualitats humanes a éssers inanimats. 13 Paral·lelisme: repetició de la mateixa estructura de frase 14 Interrogació retòrica: pregunta que no espera resposta perquè és òbvia. 15 Comparació: relació d’idees per semblança amb “com” “sembla”... Una dona de molsuts Braços nus fins damunt colze Remena cossis on neden Olives en aigua caqui. Drap de la pols, escombra, espolsadors, plomall, raspall, fregall d’espart, gamussa, Enrere, molt enrere, hi ha una closa entre parets... Enrere, molt enrere, hi ha un camí de profundes roderes... Són iguals les gavines, I els vestits lluminoos de les noies de l’estiu, I els besos a la gorja I els colors de les hores llisquen pels carrers I el groc de les taronges. tindreu els ulls vessant i les mans buides! heu proclamat al món la vostra proesa solidària Xoca l’embruix de clenxes arrauxades amb un esqueix de xarpelleres fluixes. Alcem els ulls amunt com qui clama a tots els astres i la volta esdevé un immens interrogant. Hi som a temps encara? Tronen els canons i, en la distància, esquitxen tot l’espai amb les desferres d’un poble commogut i esporuguit. La pell del mar, de mocadors farcida, sembla guarnir-se per al nostre comiat. La teva mà, un dring de glaç al vidre i un glop daurat. Fonem les hores lentes i apaivaguem la nit. De mans de noves muses l’olímpica corona Ne reben orgullosos los fronts dels vencedors.
