Relacionar Columnas Les figures retòriquesVersión en línea Relacioneu cada figura retòrica amb un exemple. por Maria Josep Cebrian Miquel 1 Metàfora. Figura en la qual se substitueix l’objecte real per un d’imaginat per l’autor, amb el qual existeix una determinada analogia 2 Interrogació retòrica: pregunta que no espera resposta perquè és òbvia. 3 Hipèrbaton: alteració de l’ordre lògic de les paraules o frases 4 Antítesi Oposar en una mateixa frase dos mots, pensaments o expressions de sentit contrari. 5 Encavalcament: la frase sobrepassa el vers i continua en el següent. 6 Paral·lelisme: repetició de la mateixa estructura de frase 7 Polisíndeton: abundància de conjuncions de coordinació 8 Personificació: atribució de qualitats humanes a éssers inanimats. 9 Comparació: relació d’idees per semblança amb “com” “sembla”... 10 Al·literació: repetició expressiva d’uns sons determinats. 11 Ironia Consisteix a expressar una intenció amb una expressió de significat absolutament contrari creant un efecte de retret o burla. 12 Anàfora: repetició d’un o més mots al principi de diversos versos o frases. 13 Enumeració: llistat de noms, sintagmes, verbs, complements... 14 Metonímia Metàfora que substitueix un objecte pel nom d’un altre, però prenent la causa per l’efecte, el contingut pel continent, la matèria per l’objecte, etc. 15 Hipèrbole: Exageració forta. Drap de la pols, escombra, espolsadors, plomall, raspall, fregall d’espart, gamussa, heu proclamat al món la vostra proesa solidària Són iguals les gavines, I els vestits lluminoos de les noies de l’estiu, I els besos a la gorja I els colors de les hores llisquen pels carrers I el groc de les taronges. La teva mà, un dring de glaç al vidre i un glop daurat. Fonem les hores lentes i apaivaguem la nit. Xoca l’embruix de clenxes arrauxades amb un esqueix de xarpelleres fluixes. Tronen els canons i, en la distància, esquitxen tot l’espai amb les desferres d’un poble commogut i esporuguit. Una dona de molsuts Braços nus fins damunt colze Remena cossis on neden Olives en aigua caqui. Alcem els ulls amunt com qui clama a tots els astres i la volta esdevé un immens interrogant. Hi som a temps encara? Enrere, molt enrere, hi ha una closa entre parets... Enrere, molt enrere, hi ha un camí de profundes roderes... De mans de noves muses l’olímpica corona Ne reben orgullosos los fronts dels vencedors. La pell del mar, de mocadors farcida, sembla guarnir-se per al nostre comiat. tindreu els ulls vessant i les mans buides!
