Relacionar Columnas Les figures retòriquesVersión en línea Relacioneu cada figura retòrica amb un exemple. por Maria Josep Cebrian Miquel 1 Anàfora: repetició d’un o més mots al principi de diversos versos o frases. 2 Paral·lelisme: repetició de la mateixa estructura de frase 3 Ironia Consisteix a expressar una intenció amb una expressió de significat absolutament contrari creant un efecte de retret o burla. 4 Al·literació: repetició expressiva d’uns sons determinats. 5 Antítesi Oposar en una mateixa frase dos mots, pensaments o expressions de sentit contrari. 6 Comparació: relació d’idees per semblança amb “com” “sembla”... 7 Hipèrbaton: alteració de l’ordre lògic de les paraules o frases 8 Metonímia Metàfora que substitueix un objecte pel nom d’un altre, però prenent la causa per l’efecte, el contingut pel continent, la matèria per l’objecte, etc. 9 Personificació: atribució de qualitats humanes a éssers inanimats. 10 Enumeració: llistat de noms, sintagmes, verbs, complements... 11 Encavalcament: la frase sobrepassa el vers i continua en el següent. 12 Metàfora. Figura en la qual se substitueix l’objecte real per un d’imaginat per l’autor, amb el qual existeix una determinada analogia 13 Interrogació retòrica: pregunta que no espera resposta perquè és òbvia. 14 Polisíndeton: abundància de conjuncions de coordinació 15 Hipèrbole: Exageració forta. Drap de la pols, escombra, espolsadors, plomall, raspall, fregall d’espart, gamussa, Enrere, molt enrere, hi ha una closa entre parets... Enrere, molt enrere, hi ha un camí de profundes roderes... Una dona de molsuts Braços nus fins damunt colze Remena cossis on neden Olives en aigua caqui. Tronen els canons i, en la distància, esquitxen tot l’espai amb les desferres d’un poble commogut i esporuguit. La teva mà, un dring de glaç al vidre i un glop daurat. Fonem les hores lentes i apaivaguem la nit. De mans de noves muses l’olímpica corona Ne reben orgullosos los fronts dels vencedors. Xoca l’embruix de clenxes arrauxades amb un esqueix de xarpelleres fluixes. Són iguals les gavines, I els vestits lluminoos de les noies de l’estiu, I els besos a la gorja I els colors de les hores llisquen pels carrers I el groc de les taronges. Alcem els ulls amunt com qui clama a tots els astres i la volta esdevé un immens interrogant. Hi som a temps encara? tindreu els ulls vessant i les mans buides! La pell del mar, de mocadors farcida, sembla guarnir-se per al nostre comiat. heu proclamat al món la vostra proesa solidària
Crear