Relacionar Columnas Les figures retòriquesVersión en línea Relacioneu cada figura retòrica amb un exemple. por Maria Josep Cebrian Miquel 1 Polisíndeton: abundància de conjuncions de coordinació 2 Encavalcament: la frase sobrepassa el vers i continua en el següent. 3 Enumeració: llistat de noms, sintagmes, verbs, complements... 4 Hipèrbole: Exageració forta. 5 Metàfora. Figura en la qual se substitueix l’objecte real per un d’imaginat per l’autor, amb el qual existeix una determinada analogia 6 Comparació: relació d’idees per semblança amb “com” “sembla”... 7 Al·literació: repetició expressiva d’uns sons determinats. 8 Paral·lelisme: repetició de la mateixa estructura de frase 9 Hipèrbaton: alteració de l’ordre lògic de les paraules o frases 10 Anàfora: repetició d’un o més mots al principi de diversos versos o frases. 11 Interrogació retòrica: pregunta que no espera resposta perquè és òbvia. 12 Personificació: atribució de qualitats humanes a éssers inanimats. 13 Metonímia Metàfora que substitueix un objecte pel nom d’un altre, però prenent la causa per l’efecte, el contingut pel continent, la matèria per l’objecte, etc. 14 Antítesi Oposar en una mateixa frase dos mots, pensaments o expressions de sentit contrari. 15 Ironia Consisteix a expressar una intenció amb una expressió de significat absolutament contrari creant un efecte de retret o burla. Drap de la pols, escombra, espolsadors, plomall, raspall, fregall d’espart, gamussa, La pell del mar, de mocadors farcida, sembla guarnir-se per al nostre comiat. Una dona de molsuts Braços nus fins damunt colze Remena cossis on neden Olives en aigua caqui. heu proclamat al món la vostra proesa solidària Xoca l’embruix de clenxes arrauxades amb un esqueix de xarpelleres fluixes. Alcem els ulls amunt com qui clama a tots els astres i la volta esdevé un immens interrogant. Hi som a temps encara? Són iguals les gavines, I els vestits lluminoos de les noies de l’estiu, I els besos a la gorja I els colors de les hores llisquen pels carrers I el groc de les taronges. tindreu els ulls vessant i les mans buides! La teva mà, un dring de glaç al vidre i un glop daurat. Fonem les hores lentes i apaivaguem la nit. Enrere, molt enrere, hi ha una closa entre parets... Enrere, molt enrere, hi ha un camí de profundes roderes... De mans de noves muses l’olímpica corona Ne reben orgullosos los fronts dels vencedors. Tronen els canons i, en la distància, esquitxen tot l’espai amb les desferres d’un poble commogut i esporuguit.