Relacionar Columnas Les figures retòriquesVersión en línea Relacioneu cada figura retòrica amb un exemple. por Maria Josep Cebrian Miquel 1 Encavalcament: la frase sobrepassa el vers i continua en el següent. 2 Enumeració: llistat de noms, sintagmes, verbs, complements... 3 Personificació: atribució de qualitats humanes a éssers inanimats. 4 Paral·lelisme: repetició de la mateixa estructura de frase 5 Metonímia Metàfora que substitueix un objecte pel nom d’un altre, però prenent la causa per l’efecte, el contingut pel continent, la matèria per l’objecte, etc. 6 Antítesi Oposar en una mateixa frase dos mots, pensaments o expressions de sentit contrari. 7 Metàfora. Figura en la qual se substitueix l’objecte real per un d’imaginat per l’autor, amb el qual existeix una determinada analogia 8 Hipèrbole: Exageració forta. 9 Interrogació retòrica: pregunta que no espera resposta perquè és òbvia. 10 Anàfora: repetició d’un o més mots al principi de diversos versos o frases. 11 Ironia Consisteix a expressar una intenció amb una expressió de significat absolutament contrari creant un efecte de retret o burla. 12 Hipèrbaton: alteració de l’ordre lògic de les paraules o frases 13 Polisíndeton: abundància de conjuncions de coordinació 14 Comparació: relació d’idees per semblança amb “com” “sembla”... 15 Al·literació: repetició expressiva d’uns sons determinats. Tronen els canons i, en la distància, esquitxen tot l’espai amb les desferres d’un poble commogut i esporuguit. tindreu els ulls vessant i les mans buides! heu proclamat al món la vostra proesa solidària Drap de la pols, escombra, espolsadors, plomall, raspall, fregall d’espart, gamussa, Xoca l’embruix de clenxes arrauxades amb un esqueix de xarpelleres fluixes. Enrere, molt enrere, hi ha una closa entre parets... Enrere, molt enrere, hi ha un camí de profundes roderes... De mans de noves muses l’olímpica corona Ne reben orgullosos los fronts dels vencedors. Una dona de molsuts Braços nus fins damunt colze Remena cossis on neden Olives en aigua caqui. Són iguals les gavines, I els vestits lluminoos de les noies de l’estiu, I els besos a la gorja I els colors de les hores llisquen pels carrers I el groc de les taronges. La pell del mar, de mocadors farcida, sembla guarnir-se per al nostre comiat. Alcem els ulls amunt com qui clama a tots els astres i la volta esdevé un immens interrogant. Hi som a temps encara? La teva mà, un dring de glaç al vidre i un glop daurat. Fonem les hores lentes i apaivaguem la nit.
Crear