De tots els herois que van tornar de la guerra de Troia, el més conegut és Odisseu. El seu
viatge de tornada va durar deu anys, perquè s'havia guanyat l'enemistat de Posidó, el déu
del mar. El poeta grec Homer va cantar les aventures que va viure Odisseu abans
d'arribar al port d'Ítaca, en la seva obra l'Odissea.
Els cícons
Després de sortir de Troia, el vent desvià l’estol d’Odisseu
fins al país dels cícons. Allà els aqueus conquereixen la
ciutat d’Ísmar. Però tot seguit els cícons demanen auxili als
seus veïns per atacar-los. Després que haguessin mort un
gran nombre dels seus companys, Ulisses es veu obligat a
retirar-se a les naus i fugir.
7- Guerra de Troia-L’Odissea
2
Els lotòfags
Una nova tempesta tornà a arrossegar les naus a la deriva
durant dies, fins arribar a la terra dels lotòfags. Aquests homes
menjaven el lotus, una planta tan saborosa que, qui la tastava,
s'oblidava de tot i només volia menjar-ne. Odisseu havia enviat
tres companys a explorar i, com que n'havien menjat, van haverlos de lligar als vaixells perquè ja no volien marxar d’aquella
terra.
L'illa dels ciclops
Els ciclops eren gegants que només tenien un ull al front. Eren violents i orgullosos, i
desconeixien qualsevol mena de llei. Vivien en coves i es dedicaven a pasturar ramats
d'ovelles i cabres. No sabien què era l'agricultura i recollien els fruits que la terra feia
créixer sense cultivar-la. Odisseu i els seus companys van arribar a la cova del ciclop
Polifem quan aquest no hi era. Hi van trobar anyells, cabretes i molts formatges. Els
companys d'Odisseu volien agafar provisions i sortir corrent, però l'heroi va decidir
esperar per a conèixer el ciclop. Quan Polifem va arribar, el primer que va fer va ser
tancar l'entrada de la cova amb una gran pedra. Polifem
era un gegant cruel i poc hospitalari. En veure Odisseu i
els seus companys, se'n va menjar dos i es va posar a
dormir. Mentre el ciclop dormia, Odisseu va pensar
matar-lo amb l'espasa. Però ¿com podrien sortir de la
cova si la porta estava tancada amb una pedra tan
pesada que no es podia moure ni amb vint carros?
Quan el ciclop es va llevar el matí següent, es va menjar
uns altres dos companys d'Odisseu i se'n va anar a pasturar els ramats. En tornar al
vespre, se'n va menjar dos més. Aleshores Odisseu li va oferir el vi que portava per a
honorar a qui els havia acollit hospitalàriament. El ciclop li va preguntar com es deia i
Odisseu va contestar: " el meu nom és Ningú."
El ciclop va beure tot el vi que li va oferir Odisseu, es va
emborratxar i es va quedar adormit. Odisseu i els seus
companys van aprofitar aquell moment per a cegar
Polifem. Li van clavar en el seu únic ull un tronc d'olivera
que havien trobat dins de la cova i que prèviament havien
esmolat. Amb crits de dolor, el ciclop va fer venir els seus
companys, els altres ciclops, a la cova. Però quan li van
demanar què li passava, va respondre "Ningú em mata".
Els altres ciclops van pensar que s'havia tornat boig i li van dir que, si ningú el matava,
ells se'n tornaven a dormir.
A l'endemà, Odisseu i els seus homes van poder sortir amagats entre les llanes de les
ovelles de Polifem. Quan ja eren al vaixell, Odisseu va cridar a Polifem quin era el seu
7- Guerra de Troia-L’Odissea
3
veritable nom. El ciclop, a cegues, va intentar enfonsar el vaixell dels grecs llançant
enormes rocs des de la costa, però no ho va aconseguir i Odisseu va poder fugir.
Èol
Després de fugir dels ciclops, Odisseu va visitar Èol perquè l'ajudés a tornar a casa seva.
Èol era el senyor dels vents, i va donar a Odisseu un sac lligat amb un fil de plata. En
l'interior d'aquest sac Èol havia tancat tots els vents
desfavorables. Els companys d'Odisseu no ho sabien i tenien
enveja, perquè pensaven que el sac amagava un tresor.
Quan ja eren a tocar d’Ítaca i Odisseu dormia, van deslligar
el sac per mirar-hi dins. Tots els vent desfavorables es van
escapar i van allunyar el vaixell de l'illa.
Els lestrígons
Aleshores, Odisseu i els seus companys van arribar al país
dels lestrígons, uns homes alts com gegants. Aquests, com
que eren éssers salvatges i hostils, van enfonsar tota la
flota dels itaquesos, i només es va salvar el vaixell
d'Odisseu i la seva tripulació.
Circe
Des d'allí van arribar a l'illa d'Eea, on vivia una deessa fetillera, Circe. Odisseu va enviar
la meitat dels seus homes a explorar l'illa. Quan van tornar al palau de Circe, els va
convertir en porcs. Un dels homes va poder fugir i va
explicar a Odisseu què havia succeït. Odisseu va voler
salvar els seus homes i el déu Hermes el va ajudar. Li va
donar una planta màgica anomenada pels déus "moly".
Aquesta planta va impedir que els beuratges de Circe
tinguessin efecte i així Odisseu va poder obligar la fetillera
a tornar als seus homes la forma original. Circe també va
jurar no fer-li cap mal i el va hostatjar tan bé com va
poder.
El món dels morts
Des de l'illa de Circe, Odisseu va viatjar al món
dels morts per poder consultar a l'endeví Tirèsies
sobre la seva tornada a Ítaca. Els grecs pensaven
que, quan algú moria, la seva ànima viatjava a un
món subterrani, on regnava el déu Hades.
Guiades pel déu Hermes, les ànimes dels morts
arribaven fins a l'interior de la Terra. El primer
que trobaven al món dels morts era un sèrie de
rius: un d'aquests rius era un corrent de foc, el
7- Guerra de Troia-L’Odissea
4
Piriflegetont; un altre, el Còcit, d'aigües gelades; també hi havia l'Estix, el riu de l'aigua
sagrada, i, finalment, el riu que havien de travessar els morts per a arribar al regne
d'Hades, l'Aqueront.
A la riba de l'Aqueront, els morts es trobaven amb
Caront, el barquer. Aquest personatge era un vell
horrible, sempre enfurismat i vestit amb parracs.
Tenia la missió de transportar amb la seva barca els
morts fins a l'altra riba de l'Aqueront, però perquè ho
fes li havien de donar una moneda. En el regne
d'Hades, la immensa majoria de les ànimes dels
morts tenien una existència sense gaires penes ni
alegries. Les ànimes dels morts eren com fantasmes,
ombres de cossos, sense cap altra ocupació que
viatjar pel món fosc i humit del regne d'Hades- Per això, totes les ànimes desitjaven
tornar a veure la llum del sol. Per a evitar-ho, Hades posseïa un gos de tres caps, el ca
Cèrber, que impedia la fugida dels morts cap al món dels vius. En el regne d'Hades hi
havia els Camps Elisis. Aquest era el lloc on els morts que s'ho havien merescut per la
noblesa de la seva vida mantenien una existència més agradable que la resta dels morts.
Més enllà, en la part més profunda, hi havia el Tàrtar. Aquí estaven empresonats Cronos i
els altres titans vençuts per Zeus i els altres déus olímpics. En el regne d'Hades, Odisseu
va poder parlar amb la seva mare i també va conèixer el que els va passar a Aquil·les o
Agamèmnon. Finalment Tirèsies el va posar en el bon camí cap a Ítaca.
Les sirenes
Després de sortir del regne d'Hades, el següent perill que
va haver d'afrontar Odisseu va ser el cant de les sirenes.
La veu de les sirenes era tan melodiosa que ningú no es
podia allunyar d'elles, si les havia escoltat. Sense poder
fer res més, els desgraciats mariners que sentien el seu
cant morien de set i fam. Seguint el consell de Circe,
Odisseu va tapar les orelles dels seus companys amb cera
i va fer que el lliguessin al pal del vaixell. Així va poder
sentir el fabulós cant de les sirenes sense morir.
Escil·la i Caribdis
Escil·la i Caribdis eren dos monstres marins que es trobaven a
l'estret que separa Sicília d'Itàlia. Escil·la era una bèstia de dotze
potes i sis colls molt llargs. Vivia amagada en una cova de la costa,
d'on només treia els seus sis caps, que tenien unes boques terribles
amb unes dents molt esmolades. Escil·la va devorar sis companys
d'Odisseu. Caribdis era un monstre que xuclava tres vegades al dia
l'aigua de l'estret i s'empassava tot el que hi hagués, especialment
homes i vaixells.
7- Guerra de Troia-L’Odissea
5
L'illa del Sol
Un cop van deixar enrere el perill d'Escil·la i Caribdis.
Odisseu i els seus companys van arribar a l'illa del Sol, on
aquest déu guardava les seves vaques. Tirèsies havia predit
que, si se les menjaven, cap dels companys no viuria i
només Odisseu tornaria a Ítaca. L'heroi i els seus companys
no podien allunyar-se de l'illa, perquè els déus els retenien
amb vents desfavorables. Mentre hi va haver provisions, no
van pensar en menjar-se el ramat. Però quan els va mancar
l'aliment, van aprofitar que Odisseu s'havia allunyat per a fer una pregària als déu, i es
van menjar les vaques del Sol. Per aquest motiu, quan van poder tornar a navegar, Zeus
els va llançar un llamp i tots menys Odisseu van morir en el naufragi.
Calipso
Durant nou dies, Odisseu va ser endut per les onades. Al desè va
arribar a l'illa d'Ogígia. Aquesta illa era una mena de paradís amb
fonts i jardins, on vivia la nimfa Calipso. Per la seva condició de
nimfa, Calipso era immortal, sempre jove i molt bella. Es va
enamorar d'Odisseu i li va oferir de fer-lo a ell també immortal i
sempre jove. Però Odisseu va rebutjar aquest oferiment, perquè el
que desitjava en el seu cor era tornar a veure la terra on havia
nascut: Ítaca. Els déus es van compadir d'Odisseu i van enviar a
Hermes, el déu missatger, perquè comuniqués a Calipso l'ordre de
Zeus: calia que Odisseu marxés de l'illa Ogígia i arribés a casa seva,
a Ítaca. La nimfa va protestar, però , encara que desitjava retenir Odisseu al seu costat,
no es podia oposar a la voluntat dels déus. Així, va haver d'ajudar Odisseu a anar-se'n. Li
va proporcionar eines i materials, perquè pogués construir un rai, i provisions per a la
travessia.
Els feacis
Amb penes i treballs, Odisseu va arribar a l'illa
dels feacis. Va arribar-hi mig mort, perquè el rai
en el qual navegava havia naufragat. Nausica, la
filla del rei dels feacis, Alcinous, el va trobar.
Havia anat al riu a rentar roba amb les seves
serventes per inspiració d'Atena. Aquesta deessa
volia que la noia ajudés l’heroi grec. Nausica li va
donar auxili i el va conduir fins al palau del seu
pare.
El rei Alcinous va acollir de manera molt hospitalària Odisseu, que havia perdut la
memòria. Amb el temps, l'heroi es va enamorar de Nausica i la va demanar en matrimoni.
Alcinous va organitzar una festa amb jocs esportius, banquets, cants i danses. Just abans
7- Guerra de Troia-L’Odissea
6
de fer els vots del matrimoni Odisseu va recobrar la memòria i va explicar qui era i quins
sofriments havia patit des que havia sortit de Troia.