Icon Crear Crear

Escolta i respon del Barroc

Test

Audicions i preguntes sobre fragaments musicals de música barroca

Descarga la versión para jugar en papel

Edad recomendada: 13 años
30 veces realizada

Creada por

España

Top 10 resultados

  1. 1
    02:17
    tiempo
    100
    puntuacion
¿Quieres aparecer en el Top 10 de este juego? para identificarte.
Crea tu propio juego gratis desde nuestro creador de juegos
Compite contra tus amigos para ver quien consigue la mejor puntuación en esta actividad

Top juegos

  1. tiempo
    puntuacion
  1. tiempo
    puntuacion
tiempo
puntuacion
tiempo
puntuacion
 
game-icon

Escolta i respon del BarrocVersión en línea

Audicions i preguntes sobre fragaments musicals de música barroca

por Juan Manuel Chouciño Bazán
1

Gènere i forma...

2

Gènere i forma...

3

Gènere i forma...

4

Gènere i forma...

5

Gènere i forma...

Explicació

El concerto grosso és una forma musical que apareix al barroc, basada en l'alternança d'un petit grup solista (concertino) i un conjunt instrumental més ampli (ripieno o tutti) La seva característica principal es basa en un contrast en què els instruments rivalitzen per executar cadascun una part important que pot ésser considerada com a principal. D'aquesta manera es produeix una oposició entre els dos grups en què es divideix l'orquestra: per una banda trobem el petit grup de solistes (soli, concertino, principale) en el qual els instruments no presenten doblament i, per altra banda, tenim el conjunt orquestral (tutti, concerto grosso, ripieno) que sempre presenta un grup més nodrit que l'esmentat anteriorment. Aquest tipus de rivalització es pot veure dut a terme a les antigues canzones i a les primeres sonates i simfonies.

El concerto grosso és una forma musical que apareix al barroc, basada en l'alternança d'un petit grup solista (concertino) i un conjunt instrumental més ampli (ripieno o tutti) La seva característica principal es basa en un contrast en què els instruments rivalitzen per executar cadascun una part important que pot ésser considerada com a principal. D'aquesta manera es produeix una oposició entre els dos grups en què es divideix l'orquestra: per una banda trobem el petit grup de solistes (soli, concertino, principale) en el qual els instruments no presenten doblament i, per altra banda, tenim el conjunt orquestral (tutti, concerto grosso, ripieno) que sempre presenta un grup més nodrit que l'esmentat anteriorment. Aquest tipus de rivalització es pot veure dut a terme a les antigues canzones i a les primeres sonates i simfonies.

El terme, tot i ser vague —etimològicament, 'sonata' significa que la composició ha de ser 'tocada', en oposició a la cantata (llatí i italià cantare, cantar), que ha de ser cantada— va evolucionar al llarg de la història de la música designant diverses formes abans del període clàssic.

La sonata a trio és un patró de composició propi del Barroc l'essència del qual és que en la seva textura musical hi intervenen dues melodies agudes que participen amb un protagonisme comparable en el diàleg contrapuntístic, i una de greu que és la que correspon al baix continu i que queda en un terreny més d'acompanyament.

música vocal amb una única línia melòdica i un senzill acompanyament instrumental o baix continu. Malgrat que podem trobar aquest tipus de música en diverses èpoques i cultures, el terme s'aplica específicament a la música italiana de principis del segle XVII, més concretament entre el 1600 i el 1640.

educaplay suscripción