Abans
de
començar
la
nostra
,
ens
enfrontarem
al
punt
conflictiu
de
l'autoria
de
l'obra
.
Semblava
que
havíem
arribat
a
un
consens
,
d'acord
amb
el
qual
Martí
Joan
de
Galba
,
un
valencià
que
morí
el
1490
,
pres
la
missió
de
finalitzar
l'obra
inconclosa
deguda
en
la
seva
major
part
a
Joanot
.
Tota
aquesta
suposició
partiria
del
del
Tirant
,
on
es
llegeix
el
colofó
següent
:
"
Aquí
feneix
lo
llibre
.
.
.
,
lo
qual
fon
traduït
d'anglès
en
llengua
portuguesa
,
e
après
en
vulgar
llengua
,
per
lo
e
virtuós
cavaller
Mossèn
Joanot
Martorell
,
lo
qual
,
per
mort
sua
,
no
en
pogué
acabar
de
traduir
sinó
les
parts
.
La
quarta
part
,
que
és
la
fi
del
llibre
,
és
estada
traduïda
,
a
pregàries
de
la
noble
senyora
Dona
Isabel
de
Lloris
,
per
lo
magnífic
cavaller
Mossèn
Martí
Joan
de
Galba
"
.
Com
que
el
llibre
no
s'edità
dividit
en
parts
,
sinó
en
capítols
,
aquest
mots
presentaven
un
greu
problema
.
On
la
quarta
part
,
que
es
diu
escrita
per
Galba
?
Molts
crítics
han
emés
opinions
sobre
la
doble
autoria
,
guiats
per
apreciacions
d'ordre
estilístic
,
temàtic
o
d'estructura
.
Les
diferències
que
hi
trobaven
les
sintetitzava
de
Martí
de
Riquer
,
el
millor
coneixedor
de
l'obra
,
quan
parlava
-
i
insistesc
en
el
fet
que
"
parlava
"
.
.
.
-
d'una
intervenció
progressiva
del
segon
autor
a
partir
del
c
.
349
,
i
d'una
gairebé
total
a
partir
del
c
.
439
,
és
a
dir
en
tota
la
part
de
la
successió
d'Hipòlit
.
La
d'uns
episodis
llargs
i
no
imprescindibles
per
a
l'acció
,
i
l'ús
d'un
estil
de
'valenciana
prosa'
amanerat
i
immoderat
,
de
vegades
fins
al
mal
gust
,
caracteritzarien
aquesta
intervenció
.
Tanmateix
,
el
professor
Riquer
ens
ha
sorprès
recentment
a
tots
,
i
ha
escrit
arguments
segons
els
quals
es
desdiu
de
la
seva
anterior
opinió
i
opta
amb
contundència
per
l'autoria
d'un
sol
escriptor
:
Joanot
Martorell
.
L'argument
principal
de
l'estudiós
és
ben
senzill
.
Contra
la
declaració
del
colofó
,
tenim
la
dedicatòria
,
on
Martorell
es
autor
únic
de
la
novel·la
:
"
E
perquè
en
la
present
obra
altri
no
puixa
ésser
increpat
si
defalliment
algú
trobat
hi
serà
,
jo
,
Joanot
Martorell
,
cavaller
,
sols
vull
portar
lo
càrrec
,
e
no
altri
ab
mi
;
com
per
mi
sols
sia
ventilada
a
servei
del
molt
il
.
lustre
Príncep
e
senyor
Rei
expectant
Don
Ferrando
de
Portugal
la
present
obra
,
e
començada
a
dos
de
giner
de
l'any
mil
quatre
-
cents
e
seixanta
"
.
Seria
Galba
-
argumenta
Riquer
-
tan
ingenu
o
estúpid
de
presumir
de
"
coautor
"
del
Tirant
,
i
permetre
eixa
declaració
d'autoria
exclusiva
?
Per
a
Riquer
,
Galba
va
rebre
l'original
del
Tirant
(
i
les
últimes
dades
al
respecte
confirmen
i
amplien
els
motius
d'aquest
préstec
)
,
i
en
va
fer
còpia
que
lliurà
a
la
impremta
valenciana
de
Spindeler
,
sense
cap
pretensió
.
Els
estampadors
partirien
de
la
còpia
de
Galba
,
mort
pocs
abans
,
segurament
amb
esmenes
i
afegits
seus
,
i
arribarien
a
la
conclusió
que
havia
continuat
el
llibre
:
es
això
el
que
conta
el
colofó
.
present
de
Riquer
és
així
de
contundent
:
"
no
existeix
cap
argument
positiu
i
ferm
que
impedeixi
admetre
que
Joanot
Martorell
és
únic
i
exclusiu
de
tot
el
Tirant
lo
Blanc
.
"
Les
lleugeres
anomalies
i
canvis
estilístics
de
la
darrera
part
són
normals
en
un
llibre
de
tan
llarga
empenta
(
Aprox
.
,
p
.
293
)
.
Haurem
de
parlar
d'ara
endavant
del
Tirant
lo
Blanc
de
Martorell
,
sense
l'afegitó
de
Martí
Joan
de
Galba
?
Sí
,
mentre
alguna
prova
no
ens
confirma
la
seva
improbable
més
clarament
que
el
confús
colofó
,
que
ha
atabalat
tants
crítics
i
lectors
.
http
:
/
/
parnaseo
.
uv
.
es
/
Tirant
/
Llegir_Tirant
.
htm
l
Duplicar
Crear reto
Imprimir PDF
0 Comentarios
Top juegos
Completar frases
Completar un texto en inglés.
Completar frases
Completa la canción
Completar frases
partes de una planta
Completar frases
refranes