1
Persona que escrivia a mà o al dictat i copiant, dit dels copistes dels monestirs o monjos de l'Edat Mitjana. la paraula prové del llatí "A mà" i conté el sufix "-ense".
2
«Papir per escriure» i també «llibre» en grec. La paraula "biblioteca" hi està molt relacionada.
3
Canya tallada en punxa utilitzada en l’antiguitat per a escriure amb tinta.
4
Escrit original o oficial que serveix de base, de prova o de suport d’alguna cosa. Comença per "D".
5
Poble íntimament lligat als papirs i a l'escriptura jeroglífica
6
Signe o dibuix que representa un so
7
Símbol o conjunt de símbols amb què es representa una paraula. Comença per "G" i està inclòs en la paraula "bibliografia".
8
Espai que guarda una col·lecció ordenada de publicacions periòdiques, especialment diaris i revistes. Comença per "H".
9
Nom i cognom de la novel·lista britànica que va viure durant l'època georgiana i va escriure obres com "Orgull i prejudici", "Seny i sentiment" i "Emma".
10
Cognom del dramaturg, poeta i actor anglès nascut al segle XVI i autor d'obres com "Romeu i Julieta" o "Hamlet"
11
Conjunt de fulls escrits posats en l’ordre en què han d’ésser llegits, especialment reproducció impresa d’una obra en fulls de paper reunits per plecs formant un tot. A la biblioteca en trobaràs molts.
12
Centre dedicat a les muses on els millors poetes, escriptors i científics del Món Antic hi vivien i treballaven. Fou fundat per Ptolemeu I Sòter i tancat el 391 pel patriarca Teòfil. La paraula "museu" prové d'aquesta.
13
Biblioteca de Madrid que diposita el patrimoni bibliogràfic d'Espanya. Cataloga i conserva uns trenta milions de publicacions produïdes en territori nacional des del segle XVIII: llibres, revistes, mapes, gravats, dibuixos, partitures i fulletons.
Crear