documentació sanitaria

Descarga la versión para jugar en papel

Duplicar

Crear reto

Sobre Relacionar Columnas

Otros

Grado Medio

formació professional

cicles grau mig

Edad recomendada: 16 años

1 veces realizada

Creada por

Yoly P.

España

Top 10 resultados

1

Yoly P.

6 de Febrero de 2023

00:15

tiempo

0

puntuacion

¿Quieres aparecer en el Top 10 de este juego?

Inicia sesión

para identificarte.

Crea tu propio juego gratis desde nuestro creador de juegos

Crear relacionar columnas

Compite contra tus amigos para ver quien consigue la mejor puntuación en esta actividad

Crear reto


Relacionar Columnas documentació sanitariaVersión en línea REPÀS DE DOCUMENTACIÓ SANITÀRIA por Yoly P. 1 Cada centre arxivarà les històries clíniques dels seus pacients, sigui quin sigui el suport paper, audiovisual, informàtic o d'un altre tipus en què constin 2 La història clínica és un instrument destinat fonamentalment a garantir una assistència adequada al pacient 3 El pacient o usuari té dret a decidir lliurement 4 La dignitat de la persona humana, el respecte a l'autonomia de la voluntat i la intimitat orientaran tota l'activitat encaminada a 5 L'accés a la història clínica amb fins judicials, epidemiològics, de salut pública, de recerca o de docència, es regeix pel que disposa la legislació vigent en matèria de protecció de dades personals, i la Llei 14/1986, de 25 dabril, General de Sanitat, i altres normes daplicació en cada cas 6 Els centres sanitaris tenen l'obligació de conservar la documentació clínica en condicions que en garanteixin el correcte manteniment i seguretat, encara que no necessàriament en el suport original, per a la deguda assistència al pacient durant el temps adequat a cada cas i 7 Tota actuació en l'àmbit de la sanitat requereix, amb caràcter general, el consentiment previ dels pacients o usuaris. 8 Tot pacient o usuari té dret a negar-se al tractament 9 El fet de no acceptar el tractament prescrit no donarà lloc a l'alta forçosa quan hi hagi tractaments alternatius, encara que tinguin caràcter pal·liatiu, 10 La història clínica comprèn el conjunt dels documents relatius als processos assistencials de cada pacient, amb la identificació dels metges i dels altres professionals que hi han intervingut Els professionals assistencials del centre que realitzen el diagnòstic o el tractament del pacient tenen accés a la història clínica d'aquest com a instrument fonamental per a l'assistència adequada. sempre que els presti el centre sanitari i el pacient accepti rebre'ls. Aquestes circumstàncies quedaran degudament documentades L'accés a la història clínica amb aquests fins obliga a preservar les dades d'identificació personal del pacient, separades de les de caràcter clinicoassistencial, de manera que, com a regla general, quedi assegurat l'anonimat, llevat que el mateix pacient hagi donat el consentiment per a no separar-los com a mínim, cinc anys comptats des de la data de l'alta de cada procés assistencial de manera que en quedin garantides la seguretat, la conservació correcta i la recuperació de la informació excepte en els casos determinats a la Llei. La seva negativa al tractament constarà per escrit obtenir, utilitzar, arxivar, custodiar i transmetre la informació i la documentació clínica. després de rebre la informació adequada, entre les opcions clíniques disponibles a fi d'obtenir la màxima integració possible de la documentació clínica de cada pacient, almenys, a l'àmbit de cada centre El consentiment, que s'ha d'obtenir després que el pacient rebi una informació adequada, es farà per escrit en els supòsits previstos en la Llei

Relacionar Columnas

documentació sanitariaVersión en línea

REPÀS DE DOCUMENTACIÓ SANITÀRIA

Cada centre arxivarà les històries clíniques dels seus pacients, sigui quin sigui el suport paper, audiovisual, informàtic o d'un altre tipus en què constin

La història clínica és un instrument destinat fonamentalment a garantir una assistència adequada al pacient

El pacient o usuari té dret a decidir lliurement

La dignitat de la persona humana, el respecte a l'autonomia de la voluntat i la intimitat orientaran tota l'activitat encaminada a

L'accés a la història clínica amb fins judicials, epidemiològics, de salut pública, de recerca o de docència, es regeix pel que disposa la legislació vigent en matèria de protecció de dades personals, i la Llei 14/1986, de 25 dabril, General de Sanitat, i altres normes daplicació en cada cas

Els centres sanitaris tenen l'obligació de conservar la documentació clínica en condicions que en garanteixin el correcte manteniment i seguretat, encara que no necessàriament en el suport original, per a la deguda assistència al pacient durant el temps adequat a cada cas i

Tota actuació en l'àmbit de la sanitat requereix, amb caràcter general, el consentiment previ dels pacients o usuaris.

Tot pacient o usuari té dret a negar-se al tractament

El fet de no acceptar el tractament prescrit no donarà lloc a l'alta forçosa quan hi hagi tractaments alternatius, encara que tinguin caràcter pal·liatiu,

La història clínica comprèn el conjunt dels documents relatius als processos assistencials de cada pacient, amb la identificació dels metges i dels altres professionals que hi han intervingut

Els professionals assistencials del centre que realitzen el diagnòstic o el tractament del pacient tenen accés a la història clínica d'aquest com a instrument fonamental per a l'assistència adequada.

sempre que els presti el centre sanitari i el pacient accepti rebre'ls. Aquestes circumstàncies quedaran degudament documentades

L'accés a la història clínica amb aquests fins obliga a preservar les dades d'identificació personal del pacient, separades de les de caràcter clinicoassistencial, de manera que, com a regla general, quedi assegurat l'anonimat, llevat que el mateix pacient hagi donat el consentiment per a no separar-los

com a mínim, cinc anys comptats des de la data de l'alta de cada procés assistencial

de manera que en quedin garantides la seguretat, la conservació correcta i la recuperació de la informació

excepte en els casos determinats a la Llei. La seva negativa al tractament constarà per escrit

obtenir, utilitzar, arxivar, custodiar i transmetre la informació i la documentació clínica.

després de rebre la informació adequada, entre les opcions clíniques disponibles

a fi d'obtenir la màxima integració possible de la documentació clínica de cada pacient, almenys, a l'àmbit de cada centre

El consentiment, que s'ha d'obtenir després que el pacient rebi una informació adequada, es farà per escrit en els supòsits previstos en la Llei

documentació sanitaria

Relacionar Columnas

Descarga la versión para jugar en papel

Creada por

Top 10 resultados

Top juegos

Relacionar Columnas

Identificar definiciones

Relacionar Columnas

Estilos de música

Relacionar Columnas

La ruta del nombre.

Relacionar Columnas

Las 7 maravillas del mundo

Relacionar Columnas

FACTORES DE CONVERSIÓN

Relacionar Columnas

documentació sanitariaVersión en línea

por Yoly P.

Cada centre arxivarà les històries clíniques dels seus pacients, sigui quin sigui el suport paper, audiovisual, informàtic o d'un altre tipus en què constin

La història clínica és un instrument destinat fonamentalment a garantir una assistència adequada al pacient

El pacient o usuari té dret a decidir lliurement

La dignitat de la persona humana, el respecte a l'autonomia de la voluntat i la intimitat orientaran tota l'activitat encaminada a

Els centres sanitaris tenen l'obligació de conservar la documentació clínica en condicions que en garanteixin el correcte manteniment i seguretat, encara que no necessàriament en el suport original, per a la deguda assistència al pacient durant el temps adequat a cada cas i

Tota actuació en l'àmbit de la sanitat requereix, amb caràcter general, el consentiment previ dels pacients o usuaris.

Tot pacient o usuari té dret a negar-se al tractament

El fet de no acceptar el tractament prescrit no donarà lloc a l'alta forçosa quan hi hagi tractaments alternatius, encara que tinguin caràcter pal·liatiu,

La història clínica comprèn el conjunt dels documents relatius als processos assistencials de cada pacient, amb la identificació dels metges i dels altres professionals que hi han intervingut