1
N'hi ha de dos tipus: rugós i llis. Intervé en la síntesi de lípids per a les membranes.
2
Capa formada de lípids (i proteïnes), que embolcalla i delimita la cèl·lula.
3
Conjunt de sacs membranosos i apilats que formen vesícules, com els lisosomes.
4
Paret pròpia de la cèl·lula vegetal. Envolta la membrana plasmàtica donant-li rigidesa.
5
Tenen estructura de filaments i túbuls. S'encarreguen del moviment d'orgànuls i vesícules dins d'una mateixa cèl·lula.
6
S'encarreguen de degradar i/o eliminar proteïnes que ja no son necessàries.
7
Dissolució aquosa interna de la cèl·lula, on es troben els orgànuls i les macrolècules.
8
Tipus de cèl·lula que no té nucli diferenciat. Sol tenir pocs orgànuls.
9
Orgànul propi de la cèl·lula vegetal i de color verd. Amb el procés de fotosíntesis genera energia per a la cèl·lula.
10
Orgànul en forma de bastonet que actua com a central energètica de la cèl·lula.
11
Vesícules que contenen proteïnes capaces de degradar i descompondre gran molècules en altres més senzilles.
12
Poden estar lliures al citroplasma o enganxades al reticle endoplasmàtic rugós. Fan la síntesi de proteïnes.
13
Tipus de cèl·lula que té nucli diferenciat. Sol contenir molts orgànuls.
14
Compartiments membranosos que contenen aigua i substàncies de reserva.
15
Tipus de cèl·lula eucariota pròpia dels arbres, les flors, la vegetació... Té paret cel·lular i també cloroplasts. Té pocs vacúols però grans.
16
Tipus de cèl·lula eucariota pròpia dels humans, els animals... No té paret cel·lular ni cloroplasts. Té molts vacúols però petits.
17
Compartiment a l'interior del qual es troba el material genètic de la cèl·lula.
18
Material genètic. Compost bàsicament d'àcids nucleics.
Crear