General al servei del califa de Còrdova que va dur a terme una campanya de ràtzies contra algunes ciutats del nord peninsular.
Comença per
B
Comte de Barcelona que es va negar a renovar el pacte de vassallatge amb Hug Capet, rei de França, proclamant els comtats catalans independents de facto. Inclou el numeral ordinal.
Comença per
C
Emperador que va conquerir les ciutats de Girona i Barcelona als musulmans i va crear la Marca Hispànica als Pirineus com a coixí defesniu per protegir l'Imperi carolingi.
Comença per
D
Riu de la Península Ibèrica on es va establir la frontera entre el Regne de Lleó i al-Àndalus al segle X.
Comença per
E
Riu de la Península Ibèrica on es va establir la frontera entre el Regne d'Aragó i els comtats catalans, d'una banda, i al-Àndalus al segle XII.
Comença per
F
Rei que al 1230 va unificar de manera definitiva els regnes de Castella i Lleó. Inclou el numeral ordinal.
Comença per
G
Comte de Barcelona que va aconseguir annexar altres comtats catalans als seus dominis, convertint el comtat de Barcelona en el més gran de tots. Inclou el seu sobrenom.
Conté
H
Franja al llarg dels Pirineus dividida en comtats governats per comtes vassalls dels reis carolingis. Fou creada per Carlemany com a coixí defensiu. Són dues paraules, la segona comença per H.
Conté
I
Cabdill que va liderar els asturs contra els musulmans a la batalla de Covadonga i que es creu fou elegit el primer rei d'aquest poble.
Comença per
J
Rei de la Corona d'Aragó que va conquerir Mallorca, Eivissa i Formentera i València al segle XIII. Inclou el numeral ordinal.
Conté
L
Poble d'origen nord-africà que va conquerir l'Imperi almoràvit i que el 1147 va envair la Península Ibèrica. Foren derrotats a la batalla de Las Navas de Tolosa.
Conté
M
Poble originari del nord d'Àfrica que va desembarcar a la Península Ibèrica al 1086 com a petició d'ajuda de les taifes.
Comença per
N
Batalla decisiva contra els almohades que va tenir lloc el 1212 i en què varen participar els reis de Castella, d'Aragó i de Navarra.
Comença per
O
Territori situat al sud-est del Regne de França on els comtats catalans posseïen territoris.
Comença per
P
Filla del rei d'Aragó Ramir II que va casar-se el 1137 amb Ramon Berenguer IV, donant lloc al naixement de la Corona d'Aragó.
Conté
Q
Riu al sud de la Península Ibèrica la vall del qual fou conquerida per la Corona de Castella al llarg del segle XIII.
Comença per
R
Fill de Sanç III el Gran que va rebre terres al comtat d'Aragó i que en morir el seu germà va heretar també els comtats de Sobrarb i Ribagorça. No inclou cap numeral ordinal.
Comença per
S
Rei que va arribar a acumular molt de territoris en les seves mans: Pamplona, Castella, Aragó, Sobrarb i Ribagorça. Inclou el numeral ordinal però no el sobrenom.
Comença per
T
Riu de la Península Ibèrica on es va establir la frontera entre Castella i Lleó i al-Àndalus al segle XI.
Conté
U
Primer regne que es va formar a la Península Ibèrica, al segle VIII. Són dues paraules.
Conté
V
La capital més important que tendrà el Regne d'Astúries.
Comença per
X
Una de les dues dinasties més importants que va governar el Regne de Pamplona entre els segles X i XII.
Conté
Y
Impost per als no musulmans que els pobles del nord de la Península Ibèrica es negaven a pagar.