Bilaterals: quan les dues parts s’obliguen recíprocament. Per exemple, contracte de compravenda o contracte de dipòsit.
Onerosos: quan s’estipulen beneficis i gravàmens recíprocs. Per exemple, contracte d’arrendament o contracte de compravenda.
Unilaterals: quan una sola de les parts s’obliga vers l’altra sense que aquesta hi quedi obligada. Per exemple, contracte de donació o contracte mutu.
Gratuïts: quan el profit és solament per a una de les parts. Per exemple, contracte de comodat.
Formals o solemnes: quan exigeixen ser formalitzats per escrit en un document especial (públic o privat). Per exemple, contracte de dipòsit mercantil o matrimoni.
Principals: quan existeixen per si mateixos, és a dir, no requereixen l’existència d’un altre contracte per existir. Per exemple, contracte d’arrendament.
Reals: quan exigeixen fer l’entrega d’una determinada cosa. Per exemple, contracte de penyora o dipòsit.
Accessoris o de garantia: quan segueixen la sort dels principals, atès que la nul·litat o inexistència dels principals dona lloc a la nul·litat o inexistència d’aquests. Per exemple, contracte d’hipoteca o contracte de fiança.
Consensuals: quan el consentiment pot ser tàcit o es pot manifestar de forma verbal. Per exemple, quan pugem al metro, l’autobús, el tren…
