Emir o valí
Muàwiya
visir
Medina
xiites
Bagdad
Úmar
mostassaf
Damasc
Abú Baqr
divan
Mahoma
sunnites
Califa
Alí ibn Abi-Tàlib
cadí
Uthman
Emirat o valiat
Abú Abbàs
Ciutat on es va refugiar Mahoma el 622. Capital del califat ortodox
És la mà dreta del califa. Supervisa l'Administració i els altres funcionaris
Capital del califat abbàssida. Situada a Iraq
És el govern, format pel visir i els ministres
Branca minoritària de l'islam que defensa que el califa ha de ser descendent directe de Mahoma.
Segon califa i principal conseller de Mahoma.
Profeta i fundador de l'islam.
Màxima autoritat de l'Imperi islàmic. Concentra funcions polítiques, militars i religioses.
Capital del califat omeia. Situada a Síria.
Tercer califa, del clan omeia, gendre de Mahoma. Va morir assassinat.
Governador de Síria, cosí d'Uthman, del clan omeia. Al 661 va aconseguir el poder i es convertí en el primer califa omeia.
Persona que estava al comandament d'un emirat o valiat. Solia ésser una persona propera al califa.
Quart califa. Cosí, fill adoptiu i gendre de Mahoma. Va morir assassinat.
Va començar una revolta contra els omeia i al 750 aconseguí ésser nomenat el primer califa del clan abbàssida.
Cada una de les províncies en què es dividia l'Imperi islàmic o califat
Branca majoritària de l'islam que defensa que els califes s'han d'escollir entre els millors musulmans.
Primer califa, sogre de Mahoma i un dels primers musulmans.
Encarregat de supervisar el soc (el mercat de la ciutat).
Jutge de l'islam. Jutja segons la sharia, la llei islàmica