Allò que és útil i bo per a una persona o per a un grup i que procura un avantatge, una utilitat, una satisfacció, una felicitat, un benestar, etc.
2.
Anyell
3.
Segons algunes religions, nom de l'ésser etern autor de tot el que existeix.
4.
Naixement d’aigua, origen d’una font, d’un corrent d’aigua.
5.
Part del cos de l'ésser humà que va des del canell fins a la punta dels dits
6.
Forma del femení de l’adjectiu possessiu mon.
7.
En major grau o quantitat, element que expressa la comparació de superioritat.
8.
Dotzena part de l’any, que consta de trenta o trenta-un dies, llevat del febrer, que en té vint-i-vuit o vint-i-nou.
9.
Planeta habitat pels éssers humans.
10.
El meu.
11.
Filament prim, en forma de fil, que neix de la pell de la majoria dels mamífers.
12.
Contracció de la preposició per i l’article el.
13.
S'usa per preguntar 'quina cosa'.
14.
Forma que revesteix el pronom relatiu quan no va regit per una preposició.
15.
Primera persona del present d'indicatiu del verb saber.
16.
Forma que pren el pronom personal es quan va darrere d'un verb acabat en consonant (excepte si el segueixen els pronoms hi i ho ), davant d'altres pronoms o, optativament, davant d'un verb que comença amb el so d'essa.
17.
Expressa afirmació o assentiment, especialment com a resposta a una pregunta.
18.
Setena nota de l’escala musical diatònica.
19.
Superfície del terreny o d’altra cosa sobre la qual es camina.
20.
Sense companyia, sense ningú més.
21.
Tercera persona del plural del present d'indicatiu del verb ser.
22.
Desig o necessitat de dormir.
23.
Tercera persona del singular del present d'indicatiu del verb tenir.
24.
Infusió o beguda calenta, estimulant i digestiva, que es prepara amb aigua bullent i amb les fulles assecades i una mica torrades d'aquesta planta.
25.
Acció de fer servir una cosa.
26.
Pronom personal de segona persona del plural, tant masculí com femení; fa de complement directe i indirecte:
27.
Forma que adopta el pronom personal us quan va darrere del verb.
28.
Tercera persona del singular del present d'indicatiu del verb ser.
29.
Pronom de segona persona que s'usa per fer referència a la persona que escolta quan se li vol mostrar respecte perquè no és una persona coneguda, és gran o és important.
30.
Forma que adopta el pronom personal us quan va darrere del verb.
