Crear juego
Crear juego
Todos los juegos
Jugar Test
1. 
D'on prové la paraula geometria?
A.
Del llatí
B.
Del grec geo:terra i metron:mesura
C.
De l'àrab
D.
Del grec gea:terra i metron: mesura
2. 
Des dels seus orígens, es va encarregar de resoldre els problemes de la realitat com:
A.
Crear frisos, mosaics i sanefes (grecs)
B.
Totes les opcions són correctes
C.
Mesurar i calcular superfícies de camps de cultiu
D.
Fer construccions arquitectòniques estables i mesurar el temps
3. 
En el neolític ja es va mostrar interés per les distribucions espacials
A.
Verdadero
B.
Falso
4. 
(egipcis) Aristòteles sosté que la geometria va nàixer a
A.
Egipte
B.
Roma
C.
Grecia
D.
Espanya
5. 
Papir Rhind publicat en _____ a.C en Egipte són 84 problemes de caràcter aplicat com el càlcul de àrees, capacitat de magatzems...
A.
1500 ac
B.
1300 ac
C.
1700 ac
D.
a600 ac
6. 
Problema 50 (àrea cercle aproximació molt pròxima a pi), problema 51 (àrea quadrat), problema 52 (àrea trapezi isòsceles), problema 56(volum piràmide regular base quadrangular, coneguts costat base i altura)
A.
Verdader
B.
Fals
7. 
Els grecs recullen el llegat dels egipcis i mesopotàmics (civilització anterior a la egipcia, molt desarrotllada en matemàtica)
A.
No sempre
B.
Si
C.
No
D.
De vegades
8. 
Els grecs justifiquen i demostren els procesos utilitzats i els màxims representants són:
A.
Plató
B.
Pitàgores
C.
Tales de Milet i Pitàgores
D.
Arquímedes
9. 
Plató utilitza la matemàtica pura en geometria i va fundar l'Escola Platònica a la qual devem
A.
La classificació dels poliedres regulars
B.
El descobriment del poliedres regulars
C.
La determinació de succesives aproximacions a l'àrea del cercle mitjançant el mètode exhaustiu
D.
A i C són correctes
10. 
Els poliedres regulars són poliedres convexos determinats per polígons regulars iguals, en els vèrtexs dels quals s'uneixen la mateixa quantitat de cares (vèrtex són uniformes). Se'ls coneix com a SÒLIDS PLATÒNICS
A.
Verdader
B.
Fals
11. 
Poliedre prové de polhýs:moltes i hedra:cara, sels va associar un element
A.
Dodecaedre: material formaren constel·lacions i cel
B.
Tetraedre: foc
C.
Icosaedre: aigua
D.
Cub o hexaedre: terra
12. 
Euclides va estudiar la geometria en el seu llibre ______ (13 llibres) al voltant de l'any 300 a.C
A.
La geometria
B.
Els Elements
C.
Els llibres
D.
No va escriure llibres
13. 
Euclides descriu com construir figures amb regla i compàs, descriu que sols hi han...
A.
5 poliedres regulars
B.
4 poliedres regulars
C.
3 poliedres regulars
D.
13 poliedres regulars
14. 
Arquímedes va descriure els sòlids arquímedians (sòlids semiregulars)que són
A.
No són polígons
B.
Polígons irregulars sense vèrtex
C.
Poliedres convexos formats per polígons regulars de dos o més tipus amb vèrtexs uniformes
D.
Polígons regulars amb vèrtex
15. 
Keppler va imaginar una relació entre els 5 poliedres regulars i les òrbites dels planetes del sistema solar que es coneixien (Mercuri, Venus, Mart, Júpitern, Saturn), va demostrar que sols hi havien
A.
5 poliedres regulars
B.
13 poliedres regulars
C.
5 poliedres arquimedians
D.
13 poliedres arquimedians
16. 
Al S.XVI es comença a introduir la situació de les figures en el pla i en l'espai mitjançant coordenades
A.
Verdader
B.
Fals
17. 
En 1870 Felix Klein va publicar el Programa de Erlangen on classifica les diferents geometries a partir de grups de transformació geomètrica
A.
Verdader
B.
Fals
18. 
La geometria que ens interessa per a l'aula de primària és
A.
La de l'espai
B.
La de les figures
C.
La que s'encarrega del coneixement de l'espai i les figures geomètriques
D.
Ninguna
19. 
Una transformació és
A.
Una deformació
B.
Totes les opcions són correctes
C.
Una projecció
D.
Un desplaçament
20. 
Les transformacions topològiques conserven el caraàcter obert-tancat, interior-exterior, ordre de punts, però no conserven
A.
Mesura
B.
convexitat
C.
paral·lelisme
D.
Mesura, longitud i angles
21. 
Les transformacions projectives o afins conserven
A.
Les línies rectes i corbes i la convexitat
B.
Forma
C.
Paral·lelisme
D.
Mesura
22. 
Els moviments rígids (gir, translació, simetria axial)també es denominen isometries
A.
Verdader
B.
Fals
23. 
Qualsevol línia oberta que puga fer-se amb llapis i paper serà una representació d'una transformada de...
A.
Una recta
B.
Un subconjunt
C.
Una recta o de alguns dels seus subconjunts
D.
Una circumferència
24. 
Qualsevol línia tancada serà una representació d'una transformada de...
A.
Una circumferència
B.
Un cercle
C.
Una línia
D.
Una recta
25. 
Què és un pla?
A.
És la porció de l'espai determinadaper dues rectes diferents paral·leles o secants on situarem dos eixos de coordenades eprpendiculars (eix X i eix Y, abcisses i prdenades respectivament) i on podrem representar totes les figures geomètriques planes per exemple: punts, vectors, recta, circumferència...
B.
Una porció de l'espai
C.
Una superfície
D.
Una taula
26. 
El pla es denomina amb lletres gregues i té dimensió 2 perquè està determinat per dos rectes diferents paral. o secants, però a més també pot estar determinat per...
A.
3 punts no alineats
B.
1 recta i punt exterior a ella
C.
A i B són correces
D.
Una circumferència
27. 
Què és l'origen de coordenades?
A.
L'origen de les cordes
B.
L'origen de les rectes
C.
és el punt on es tallen els dos eixos i es fa correspondre amb la posició del 0 en cada una d'ells. A partir d'este punt i a intervals de igual longitud, es esituen cap a la dreta i dalt els números enters positius i en els altres sentits els negatius
D.
L'origen dels punts
28. 
Què és el punt?
A.
és la mínima figura geomètrica. Es representa amb una marca xicoteta, redona i mínima que es situarà en la intersecció de les rectes imaginaries perpendiculars entre si i paral•leles als eixos. El punt no és pot deformar sols traslladar
B.
Qualsevol punt en el pla deu contindre informació ordenada respecte dels dos eixos, primer el X i després el Y. Analíticament es representa per un par de nombres, separats per una coma i dins d’un parèntesi, anomenats coordenades. El primer fa referència a la X i el segon a la YAnalíticament es representa per un par de nombres, separats per una coma i dins d’un parèntesi, anomenats coordenades. El primer fa referència a la X i el segon a la Y
C.
Analíticament es representa per un par de nombres, separats per una coma i dins d’un parèntesi, anomenats coordenades. El primer fa referència a la X i el segon a la Y
D.
A, B i C són correctes
29. 
Què és un vector fix en el pla AB?
A.
Una recta
B.
Un vector fix en el pla, AB, es un segment orientat que té origen en el punt A i extrem en el B. Si els posem coordenades als punts A=(a,a’) i B=(b,b’), les del vector seran AB=(b-a,b’-a’)
C.
Un segment
D.
Una semirecta
30. 
Quins són els elements d'un vector?
A.
Sentit: punta de la fletxa (orientació). Cada direcció admiteix dos sentits de A a B i el de B a A. Per tant, AB=(b-a,b’-a’) BA=(a-b,a’-b’)
B.
A, C i D són correctes
C.
Direcció: recta sobre la que es situa (troba) el vector
D.
Mòdul: distància entre A i B, és a dir, la longitud del segment AB. Es representa per AB i es calcula pel teorema de Pitàgores AB=(b-a)²+(b’-a’) ² Direm que un vector és unitari si el mòdul és 1.
31. 
Quan són equipol·lents dos vectors?
A.
Quan tenen el mateix mòdul, direcció i sentit. Gràficament són equipol•lents si quan unim els orígens amb els extrems obtenim un paral•lelogram. La relació de ser equipol•lent és una relació binaria de equivalència
B.
Quan sumen 1
C.
Quan obtenim un triangle
D.
Quan sumen 5
32. 
Què és una recta?
A.
Una ratlla
B.
Una línia
C.
Una recta en el pla queda determinada vectorialment per un punt (a,b) i un vector (v,w) que marcarà la direcció de la recta s’anomenarà vector director. La recta es designa amb una lletra minúscula (r,s,t...)
D.
Una línia recta
33. 
Què és una semirecta?
A.
Qualsevol punt d’una recta la divideix en dos semirectes que tenen a aquest punt com origen i se’ls nomena OPOSTES.
B.
Mitja recta
C.
Una semirecta és la porció de una línia recta que està composta per tots els punts que es localitzen cap a un dels costats d’un determinat punt fixe.
D.
A i C són correctes
34. 
Com es diu el punt del pla on tenen origen les semirectes?
A.
Origen
B.
Punt inicial
C.
l’haz (feix) de semirectes) permeten orientar-lo en dos sentits: -Si a partir de una semirecta recorrem el feix seguint les agulles del rellotge: s’haurà orientat en el pla en sentit negatiu -En el cas contrari: sentit positiu
D.
Primer punt
35. 
Què és un segment?
A.
Un tros
B.
Qualsevol par de punts de una recta A i B determina un segment format per tots els punts de la recta que es troben situats entre A i B, i per estos dos punts (extrems del segment) si és tancat. Si el segment no inclou ningun dels segment és obert i si no inclou un d’ells és semiobert . Quan parlem de segments ens referim al tancat
C.
Una porció
D.
Una semirecta
36. 
Dos extrems poden tindre o no punts en comú...
A.
Concatentas: tenen un extrem comú Consecutius: tenen un extrem comú i estan alineats
B.
No poden
C.
Mediatriu
D.
Longitud
37. 
Quines són les posicions de dos línies rectes en el pla?
A.
Secants
B.
Secants, paral·leles no coincidents, paral·leles coincidents i rectes que es creuen en l'espai
C.
paral·lelisme
D.
no paral·leles
38. 
Què és una circumferència?
A.
Un cercle
B.
Una pilota
C.
Es el lloc geomètric de tots els punts del pla que equidisten d’un punt fixe anomenat centre. El radi és cada un dels segments que uneixen el centre amb un punt qualsevol de a circumferència La longitud de la circumferència és L=2Πr Equació de la circumferència : D ((x,y),(a,b))= ‖ (x-a,y-b)‖= (x-a)²+(y-b)²=r
D.
Un baló
39. 
Quins són els elements d'una circumferéncia?
A.
Corda: segment que uneix dos punts qualsevol de la circumferència
B.
Diàmetre: corda que passa pel centre de la circumferència
C.
Arc: tram o porció de la circumferència compresa entre dos punts de esta. Quan els punts són els extrems d’un diàmetre, l’arc s’anomena semicircumferència
D.
A, B i C són correctes
40. 
Què és una línia simple?
A.
Una recta
B.
és aquella que no té ningun punt per on la línia passa dos vegades.
C.
Una línia
D.
Una línia recta
41. 
Com poden ser les línies simples?
A.
oberta simple: el seu principi i final són dos punts diferenciats. aplicar una transformació topològica a una recta, semirecta o segment
B.
tancada simple: el seu principi i final són el mateix punt. al aplicar-la a una circumferència
C.
A i B són correces
D.
Semioberta simple
42. 
Què és una superfície plana?
A.
Qualsevol recta d’un pla el divideix en dos regions anomenades semiplans, que inclouen la recta
B.
Una superfície plana és convexa quan conté tots els segments que uneixen qualsevol par de punts d’ella
C.
Una superfície plana és còncava quan algun d’estos segments no estiga contés en la superfície
D.
és una figura geomètrica que resulta de considerar una part del pla determinat per línies de este pla
43. 
Què és la línia poligonal?
A.
Un segment
B.
Línia recta
C.
Línia poligonal: col•lecció de segments concatenats no consecutius
D.
Una semirecta
44. 
Quins tipus de línia poligonal hi han?
A.
C i D són correctes
B.
Recta i corba
C.
Una línia poligonal serà simple si no hi ha ningun punt diferent dels extrems. En cas contrari s’anomenarà no simple
D.
Si el primer i últim segment de la línia poligonal té un extrem comú esta serà tancada. En cas contrari serà oberta
45. 
Què és un polígon?
A.
Una figura
B.
És una porció del pla limitada per una línia poligonal simple tancada, incloent esta línia.
C.
Un pridma
D.
Un poliedre
46. 
Els pentàgons i hexàgons poden ser...
A.
Regulars o irregulars, còncaus o convexos
B.
Simples
C.
Compostos
D.
Semiregulars
47. 
Els polígons regulars es poden dividir en triangles isòsceles i els hexàgons en...
A.
Triangles rectangles
B.
Triangles escalens
C.
Triangles equilàters
D.
Triangles regulars
48. 
Què són els mosaics?
A.
Imatges
B.
Representacions amb peces
C.
Quadres
D.
Els mosaics són imatges formades per peces que tradicionalment han sigut utilitzades en l’art. Origen: construccions de civilitzacions antigues (Grecia, Roma) Estan formades per peces de ceràmica o vidre, l’objectiu del qual es formar una figura plana sense deixar ninguna superfície per cobrir. Cada peça s’anomena tesel•la, als mosaics també se’ls diu tesel•lacions Matemàticament s’han estudiat els recobriments del pla quan les tesel•les són polígons regulars 1. sols es poden recobrir el pla amb triangles equilàters, quadrats i hexàgons, ja que en un punt donat els angles dels polígons sumen 360º. 2. Si s’utilitza més d’un tipo de polígon regular sols es compleix la condició de no deixar ninguna superfície per cobrir
49. 
Que passa amb els polígons regulars quan el número de costats és impar? (simetries)
A.
El número de costats és menor
B.
El número d'eixos de simetria coincideix amb el de costats
C.
El número d'eixos és major
D.
El número d'eixos és igual
50. 
Que passa amb els polígons regulars quan el número de costats és par? (simetries)
A.
El número d'eixos serà el doble del número d'angles i costats
B.
El número d'eixos serà la meitat del número d'angles
C.
El número d'eixos serà la meitat del número de costats
D.
El número d'eixos serà la meitat del número d'angles i costats
51. 
Què és el cercle?
A.
Una pilota
B.
Porció del pla
C.
És la porció del pla limitada per una circumferència, incloent també esta línia / Lloc geomètric dels punts del pla, la distancia de la qual al centre és menor o igual al radi. Per a calcular l’àrea es calcula: π.r²
D.
Una línia corba
52. 
Marca quins són els elements del cercle?
A.
Angle central: superfície que queda compresa entre dos rectes Còncau: queda per fora Convex: agafes dos punts del segment i queda per dins
B.
Sector circular: és la intersecció d’un cercle amb qualsevol angle central Es calcula: π.r².Ɵ : 360º Ɵ: és el número de graus de l’angle central
C.
Segment circular: és la porció de cercle compresa entre la corda i l’arc. Quan la corda és un diàmetre, el segment circular s’anomena semicercle porció de cercle compresa entre una semicircumferència i el diàmetre Es calcula: Cas convex: π.r².Ɵ : 360º - b . a : 2 Cas còncau: π.r².Ɵ : 360º + b . a : 2
D.
Corona circular: és la porció del pla limitada per dos circumferències concèntriques (tenen el mateix centre) Es calcula: restant l’àrea dels dos cercles
53. 
Què és l'espai?
A.
Porció de l'espai
B.
Superfície
C.
2 rectes secants determinen un pla Espai: és el conjunt de tots els punts existents Qualsevol pla en l’espai el divideix en dos regions anomenades semiespais que inclouen el pla
D.
Base plana
54. 
En l’espai podem trobar superfícies que no són planes i se’ls diuen...
A.
Superfícies corbes
B.
Planes
C.
Simètriques
D.
Iregulars
55. 
Les superfícies planes finites són sempre obertes, i les superfícies planes corbes poden ser...
A.
Obertes
B.
Planes
C.
Tancades
D.
Obertes i tancades
56. 
Què és un cos geomètric?
A.
Una superfície oberta
B.
Una superfície
C.
figura geomètrica que resulta de considerar una part de l’espai limitada per una superfície tancada simpleestes figures també es diuen sòlids
D.
Un pla
57. 
Què són els poliedres?
A.
B i C són correctes
B.
Són aquells cossos geomètrics limitats per superfícies tancades simples compostes per polígons
C.
En cada una de les arestes es forma un angle diedre i en cada vèrtex hi ha un angle poliedre
D.
No ho sap
58. 
Què és una translació?
A.
Un desplaçament
B.
Un recorregut
C.
Tots els punts del pla es desplacen seguint este vector que es diu vector de translació. La translació és una isometria que conserva la orientació del pla
D.
Un moviment
59. 
Què és un gir o rotació?
A.
Una volta
B.
Un circuit
C.
Un cercle
D.
És un moviment rígid en el pla en que un punt P es transforma en un altre P’ El sentit serà negatiu quan coincidisca amb el moviment de les agulles del rellotge i positiu en cas contrari. Quan l’angle és 0º el gir és la transformació d’identitat Quan l’angle és 180º el gir s’anomena simetria central
60. 
Què és la simetria axial?
A.
Una simetria
B.
Qualsevol punt Q de l’eix de simetria es transforma en ell mateix (Q)=Q Es conserven les distancies La simetria axial és un moviment que canvia el sentit d’orientació en el plaper això es diu moviments inversos
C.
Una simetria recta
D.
Una simetria corba