Recordava l'argument de la pel·lícula però va oblidar el nom dels protagonistes.
No he acabat l'examen, doncs m'he entretingut massa en el primer exercici.
Aneu a caminar pel bosc: si no, us perdreu aquest sol tan bonic.
El cap de setmana anirem al cinema o bé soparem fora amb els amics.
No només ha aprovat sinó que ha tret un excel·lent.
Tothom ha felicitat el vencedor de la cursa.
doncs; aleshores
En Joan no ha dormit bé; fa mala cara.
En Pere no beu mai aigua ni menja verdura.
és a dir; o sigui; això és
i; o (conjuncions)
a més a més; fins i tot; i encara
És una oració copulativa.
No és una oració composta.
En aquesta oració trobem una conjunció condicional + l'adverbi de negació.
En català no canvien davant paraules que comencen per la mateixa vocal.
Indiquen la continuació o la insistència en les accions.
Es tracta d'una oració adversativa.
Són locucions conjuntives que indiquen un aclariment o equivalència.
Aquesta oració és incorrecta perquè la conjunció que s'utilitza no pot tenir mai un valor causal.
Es tracta d'una oració coordinada distributiva.
Són conjuncions que indiquen que la segona oracióés conseqüència o resultat de l'acció de la primera oració.
És una oració juxtaposada.
És una oració coordinada disjuntiva.
