Crear juego
Crear juego
Todos los juegos
Jugar Test
1. 
Els docents han de comptar amb les competències necessàries que els permeten dissenyar itineraris d'usos productius de TIC en les aules i transferir estes capacitats a l'alumnat
A.
Vertader
B.
Fals
2. 
La utilització de les TIC a l'aula no sempre implica un canvi metodològic
A.
Vertader
B.
Fals
3. 
L'autor que va popularitzar el terme “nadiu digital” és
A.
Marc Prensky
B.
Jordi Adell
C.
Castells
4. 
“Mestre a casa” és un portal educatiu on el personal docent de la Comunitat Valenciana pot crear, trobar i utilitzar contingut educatiu en format digital
A.
Vertader
B.
Fals
5. 
L'ús de les TIC en educació es basa en
A.
la formació del professorat
B.
que l'alumnat aprenga a utilitzar el programari lliure
C.
una reestructuració significativa del programa escolar
6. 
L'alfabetització digital és un contingut de
A.
l'àrea llengua
B.
totes les àrees
C.
l'àrea de tecnologia
7. 
Què és el PEL?
A.
Els Entorns Personals d'Aprenentatge
B.
El Porfolio Europeu de les Llengües
C.
El Projecte Lingüístic de Centre
8. 
Jordi Adell definix els Entorns Personals d'Aprenentatge com el conjunt d'activitats que cada persona utilitza per a aprendre
A.
Vertader
B.
Fals
9. 
Es poden publicar imatges (fotos o vídeos) de l'alumnat menor de 14 anys realitzant activitats de caràcter educatiu al web o en un bloc del centre?
A.
Sí, solament a nivell intern del centre
B.
No, solament si són majors de 18 anys
C.
Sí, amb el consentiment dels pares o tutors
10. 
El centre de Suport i Assistència Informàtica s'anomena
A.
SAI
B.
SALT
C.
ITACA
11. 
Lliurex és programari lliure que es pot trobar gratuïtament a Internet, o a un cost baix si l'adquirim per mitjà d'altres medis (CD-Rom, DVD, disquets...)
A.
Vertader
B.
Fals
12. 
Segons el Decret 112/2007, de 20 de juliol pel qual s'estableix el currículum d'Educació Secundària, incorporar les TIC a les tasques quotidianes de l'alumnat és un objectiu de l'àrea de llengua
A.
Vertader
B.
Fals
13. 
El professor ha de planificar el treball sense tindre en compte les TIC ja que l'objectiu final és aconseguir amb l'alumnat el mateix que si no les utilitzara en la seua pràctica docent
A.
Vertader
B.
Fals
14. 
L'alfabetització a través de les TIC només implica la incorporació d'ordinadors a les aules
A.
Vertader
B.
Fals
15. 
El terme “Competències bàsiques” s'utilitza per primera vegada en la
A.
Llei Orgànica General del Sistema Educatiu (LOGSE)
B.
Llei Orgànica d'Educació (LOE)
C.
Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE)
16. 
La Conselleria d'Educació de la Comunitat Valenciana desenvolupa un programa pilot sobre
A.
l'ús de llibres de text en ordinadors
B.
l'ús de llibres de text en paper
C.
l'ús de llibres de text en tauletes tàctils
17. 
Segons la LOMCE els principals promotors de l'ús de les TIC a les aules seran
A.
Les famílies
B.
Els equips directius
C.
Els professors
18. 
La Conselleria d'Educació de la Comunitat Valenciana regula la utilització dels correus electrònics oficials de centres educatius
A.
Vertader
B.
Fals
19. 
Quan parlem de les TAC ens referim a
A.
Tecnologia aplicada a totes les àrees
B.
Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement
C.
Tecnologies de la Informació i la Comunicació
20. 
L'ús de les TIC a l'aula proporciona nous recursos per al Tractament de la Diversitat
A.
Vertader
B.
Fals
21. 
A conseqüència de l’estudi conscient de les propietats formals del llenguatge realitzem:
A.
una adquisició
B.
un prejudici
C.
un aprenentatge
22. 
El concepte d’input comprensiu pertany a:
A.
Vygotsky
B.
Cummins
C.
Krashen
23. 
La idea que un adult significatiu (o un parell -com un company de classe-) intervinga entre la tasca i el xiquet és el que es diu:
A.
input
B.
bastida
C.
monitor
24. 
Quan indiquem que per a augmentar la competència en cadascuna de les llengües que ensenyem, diguem que estes han de ser ensenyades per separat, ens basem en l’existència de:
A.
d’una estratègia bàsica de comunicació
B.
Una competència subjacent comuna
C.
una competència subjacent separada
25. 
Teories sobre l’aprenentatge d’una segona o tercera llengua a l’àmbit escolar El concepte de zona de desenvolupament potencial correspon a:
A.
Piaget
B.
Ausubel
C.
Vygotsky
26. 
El casos d’exempció del valencià, a partir del decret de plurilingüisme...
A.
no són possibles.
B.
continuen sent possibles d’acord amb el que diu la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià.
C.
queden restringits a alumnat de zona castellanoparlant.
27. 
El decret 127/2012 estableix...
A.
la incorporació immediata de dos programes lingüístics en els centres educatius.
B.
la incorporació progressiva de programes bilingües i plurilingües d’acord amb les necessitats dels centres educatius.
C.
la incorporació progressiva de dos programes lingüístics en els centres educatius.
28. 
El decret 127/2012 regula...
A.
el plurilingüisme en totes les etapes educatives, des d’Infantil ns als estudis universitaris.
B.
el plurilingüisme en Infantil, Primària i ESO, però no en Batxillerat i Formació Professional.
C.
el plurilingüisme en tots els ensenyaments no universitaris.
29. 
El Projecte Lingüístic de Centre inclou...
A.
l’anterior Pla de Normalització Lingüística i el Disseny Particular del Programa.
B.
l’anterior Pla de Normalització Lingüística i s’incorpora sempre a la Programació General Anual.
C.
l’anterior Pla de Normalització Lingüística, el Disseny Particular del Programa i el Projecte Educatiu de Centre.
30. 
Els programes bilingües d’immersió lingüística...
A.
desapareixen, però es manté la metodologia que els sustentava.
B.
passen tots, progressivament, a ser programes plurilingües d’ensenyament en castellà o bé en valencià.
C.
desapareixen com a programes marc.
31. 
En un programa d’ensenyament plurilingüe en valencià (PPEV) totes les àrees es vehiculen en...
A.
valencià, però amb excepció d’un 20%, les quals es vehicularan en valencià i en anglès.
B.
valencià, com a llengua base.
C.
valencià, excepte la resta d’àrees lingüístiques.
32. 
La conselleria competent en matèria d’educació...
A.
Catalogarà lingüísticament els llocs de treball en els centres públics.
B.
Catalogarà lingüísticament (en anglès) els llocs de treball en centres públics.
C.
Catalogarà lingüísticament els llocs de treball d’Infantil i Primària en centres públics.
33. 
La llengua que vehicula els continguts de les àrees lingüístiques serà...
A.
En totes les etapes, la llengua objecte d’aprenentatge.
B.
A partir de Primària, preferentment, la llengua objecte d’aprenentatge.
C.
A partir de Primària, la llengua objecte d’aprenentatge.
34. 
Marca la resposta correcta. Totes les preguntes deriven del decret de plurilingüisme (127/2012) En el preàmbul del decret de plurilingüisme (127/2012)
A.
es diu que la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià estableix la voluntarietat de la incorporació del valencià a l’ensenyança en tots els nivells educatius.
B.
es diu que la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià estableix l’obligatorietat de la incorporació del valencià a l’ensenyança en tots els nivells educatius.
C.
es diu que la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià estableix l’obligatorietat de la incorporació del valencià a l’ensenyança en tots els nivells educatius en zona valencianoparlant i la voluntarietat en zona castellanoparlant.
35. 
A primer de Primària pot impartir-se el Coneixement del Medi en valencià en un Programa d’Incorporació Progressiva
A.
Vertader
B.
Fals
36. 
Amb el Nivell Avançat de les EOI, un professor d’Educació Infantil o Primària pot impartir classes en anglés
A.
Vertader
B.
Fals
37. 
El Disseny Particular del Programa (DPP) és un document que elabora el Claustre
A.
Vertader
B.
Fals
38. 
El sistema educatiu valencià és trilingüe
A.
Vertader
B.
Fals
39. 
Els mestres i les mestres han de conéixer el valencià
A.
Vertader
B.
Fals
40. 
En Educació Infantil i Primària poden impartir-se continguts curriculars en anglés
A.
Vertader
B.
Fals
41. 
En un Programa d’Ensenyament en Valencià, totes les àrees s’han d’impartir en valencià
A.
Vertader
B.
Fals
42. 
En un programa plurilingüe d’ensenyament en castellà en zona valencianoparlant, s’ha d’impartir en valencià Coneixement del Medi en Primària
A.
Vertader
B.
Fals
43. 
La LOE no diu res de l’ensenyament del valencià
A.
Vertader
B.
Fals
44. 
Tot el sistema educatiu valencià aplica programes bilingües o plurilingües
A.
Vertader
B.
Fals
45. 
El projecte lingüístic de centre inclou la proporció i seqüència d'incorporació de l ́ús vehicular en cadascuna de les llengües del centre
A.
Vertader
B.
Fals
46. 
La competència subjacent comuna ve determinada pels coneixements d'altres llengües que no han estat assolits
A.
Vertader
B.
Fals
47. 
L ́ús vehicular estricte és aquell recomanat quan els aprenents no ténen su cient competència comunicativa
A.
Vertader
B.
Fals
48. 
L ́èmfasi TILC és focalitza en:
A.
contextualitzar l ́adquisició de llengües de manera explícita i planificada
B.
aprendre els continguts d'una determinada matèria
C.
millorar la competència lingüística
49. 
L ́enfocament del tractament integrat de llengua i continguts
A.
no té cap paral·lelisme amb l ́enfocament comunicatiu
B.
ha estat practicat des de l ́època mesopotàmica
C.
va sorgir als anys 70
50. 
Podríem definir el TILC com un programa enriquit de llengua
A.
Vertader
B.
Fals
51. 
L ́ensenyament i aprenentatge efectiu requerix la integració consistent de tasques cognitivament exigents per pal·liar la carència de contextualització.
A.
Vertader
B.
Fals
52. 
Afegir al contingut la llengua per a l ́aprenentatge implica:
A.
identificar paraules claus per a la comprensió i construcció conceptual
B.
aprofitar el coneixement i les destreses emergents
C.
incorporar experiències lingüístiques per a un funcionament efectiu en les tasques d'aprenentatge
53. 
El plantejament TILC és aplicable:
A.
a una L1, L2, LE
B.
a una L1, L2, LE amb l ́alumnat amb una competència lingüística alta
C.
sols a una LE
54. 
Quina de les següents accions no és una estratègia cognitivolingüística?
A.
demostrar
B.
justificar
C.
valorar
55. 
El procés de bastida:
A.
avalua el progrés i grau de compliment dels objectius
B.
sustenta el procés d'aprenentatge en els coneixements, destreses i experiències prèvies
C.
connecta l ́aula amb la vida real dels alumnes
56. 
La comprensió d'un concepte abstracte implica una baixa demanda lingüística i cognitiva
A.
Vertader
B.
Fals
57. 
La metodologia TILC és exible, interactiva i centrada en l ́alumne
A.
Vertader
B.
Fals
58. 
Quin acrònim no és adient al tema tractat?
A.
ICLE
B.
ANL
C.
PLC
59. 
Les 3A...
A.
és una metodologia de treball per projectes
B.
és un instrument de planificació
C.
és una metodologia
60. 
En el treball per projecte es posa l ́èmfasi a treballar la destresa organitzativa
A.
Vertader
B.
Fals
61. 
Què possibilita el tractament integrat?
A.
implicació dels aprenents en els processos cognitius
B.
major processament de la forma
C.
major processament del significat
62. 
Quins 4 elements cal que estiguen inclosos en un enfocament integrador?
A.
cultura, comunicació, cognició, continguts
B.
comunicació, competència, cognició, comunitat
C.
comunicació, cognició, coneixements previs, comunitat
63. 
En un PIP/PPEC per a alumnat castellanoparlant, la modalitat més adient seria l ́ús vehicular protegit
A.
Vertader
B.
Fals
64. 
La metodologia TILC és interactiva, encara que el professorat és el que té major pes en la interacció
A.
Vertader
B.
Fals
65. 
El Portfolio Europeu de Llengües té una funció pedagògica i una altra d’informativa.
A.
Vertader
B.
Fals
66. 
A l’hora de seleccionar textos la didàctica ens indica que els textos apropiats per als aprenents són els que responguen a les seus necessitats i interessos, és a dir, cal buscar temes que els motiven, que formen part de la seua vida o de les seues preocupacions.
A.
Vertader
B.
Fals
67. 
La competència comunicativa que té un usuari o un aprenent de la llengua s’activa amb la realització de diverses activitats lingüístiques, que poden ser
A.
la recepció, la producció, la interacció o la mediació.
B.
la recepció, la producció, la interacció o elaboració.
C.
la recepció, la producció, la interacció o la comunicació.
68. 
S’entén per competència comunicativa l’habilitat per a utilitzar la llengua, és a dir, per a expressar i interpretar conceptes, pensaments, sentiments, fets i opinions a través de discursos orals i escrits i per a interactuar lingüísticament en alguns contextos socials i culturals.
A.
Vertader
B.
Fals
69. 
Les propietats textuals perquè un text siga efectivament comunicatiu són sis.
A.
Adequació, coherència, cohesió, gramàtica, presentació i estilística.
B.
Adequació, contingut, cohesió, ortografia, format i estilística.
C.
Adequació, coherència, cohesió, ortografia , format i estilística.
70. 
Segon l’autor J.M. Castellà el text és una unitat lingüística comunicativa, producte de l’activitat verbal humana que poseeix un caràcter social, es caracteritza per l’adequació al context comunicatiu, la coherència informativa i la cohesió linial.
A.
Vertader
B.
Fals
71. 
Cada una de les dimensions de la competència comunicativa es concreta i s’estructura en diferents subcompetències.
A.
Vertader
B.
Fals
72. 
Les rúbriques són instruments que poden ajudar el professor a:
A.
Motivar als alumnes.
B.
Programar les activitats.
C.
Orientar l’avaluació d’activitats.
73. 
El Consell d’Europa és una organització nacional que s’estableix l’any 1949.
A.
Vertader
B.
Fals
74. 
El mestre/a pot ajudar a avançar els alumnes en el procés d’adquisició d’una segona llengua, caldrà actuar com a dinamitzador conversacional, model de parla i corrector subtil.
A.
Vertader
B.
Fals
75. 
Les estratègies per al desenvolupament de les habilitats discursives són:
A.
D’orientació, integració, simplificació i de suport.
B.
D’orientació, integració, d’informació i de cohesió.
C.
D’orientació, facilitació, d’informació i de suport.
76. 
Els escriptors experts simplifiquen el treball, converteixen en rutines les operacions més mecàniques, planifiquen i revisen constantment les seues produccions escrites.
A.
Vertader
B.
Fals
77. 
La rúbrica és, doncs, un document que delimita el que és avaluable i ho concreta en nivell d’e ciència. Des d’aquest punt de vista no és un instrument útil per a l’equip de professors.
A.
Vertader
B.
Fals
78. 
Els textos és classifiquen en textos explicatiu o expositiu, argumentatiu, narratiu, descriptiu, instructiu i...
A.
Científic
B.
Poètic
C.
Periodístic
79. 
De vegades un text d’un determinat tipus pot incloure seqüències textuals variades (narratives, descriptives...). En aquestos casos, serà la funció lingüística i no comunicativa predominant aquella que ens faça classificar un text determinant en un tipus o en un altre.
A.
Vertader
B.
Fals
80. 
La competència comunicativa inclou els components següents:
A.
Component lingüístic, discursiu i pragmàtic.
B.
Component pragmàtic, lingüístic i sociolingüístic.
C.
Component sociolingüístic, discursiu i estratègic.
81. 
L’adequació del programa d’educació plurilingüe elegit pel centre a les exigències del propi context és realitzarà mitjançant el projecte lingüístic de centre.
A.
Vertader
B.
Fals
82. 
Per expressió escrita, entenem la capacitat que tenen les persones per a produir textos ben construïts. Aixó vol dir que han de ser:
A.
Adequats, coherents, cohesionats i didàctics formalment.
B.
Adequats, coherents, cohesionats i estètics gràficament.
C.
Adequats, coherents, cohesionats i correctes lingüísticament.
83. 
Per a què serveix el Portfolio Europeu de les Llengües?
A.
Per a animar als alumnes a aprendre llengües durant l’escolarització.
B.
Per a millorar l’aprenentatge d’idiomes i la capacitat d’autoavaluació.
C.
Per a millorar la competència en la llengua anglesa.
84. 
A partir dels anys 60 comença a tenir-se en compte la dimensió més pragmàtica de la llengua i no sols l’estructura lingüística.
A.
Vertader
B.
Fals