Tinc una flor que tot l’any fa olor.
Deu arbrets arrenglerats i de roques coronats.
L’un es creu ser superior, l’altre ser inferior creu; no es diuen res i s’estimen i es besen cada moment.
Dins una capsa, ben tancat, faig ballar la humanitat.
Quins van ésser els primers que van veure el mar?
Tinc dos forats que em donen vida, si els tinc tapats força m’empipa.
