La poesia és el gènere per excel·lència de la Renaixença i gràcies a aquesta la llengua catalana inicia la recuperació literària.
B.
En general, l'hem de contemplar des d'un punt de vista històric i sociològic perquè no té gaire categoria literària.
C.
És important dins el procés de recuperació de la llengua, la literatura, la cultura i la política de la Renaixença.
D.
La poesia va ser introduïda a Catalunya pels Romans i començà escrivint-se en català.
E.
Hem d'emparentar les seves característiques amb el moviment romàntic, en voga a Europa.
F.
Lo més característic de la poesia de la Renaixença és la quantitat de categories literàries que té.
2.
CARACTERÍSTIQUES DE LA POESIA
A.
L'evocació del passat històric.
B.
La recreació de la bellesa del paisatge.
C.
L'exaltació i admiració de la dama.
D.
L'interès per la poesia popular de tradició oral per recuperar la tradició llegendària i potenciar l'ús del català com a llengua culta dels models populars.
E.
El subjectivisme i l'exaltació del "jo". L'autor expressa el seu món interior amb llibertat creadora per damunt de tot. Reivindicació de la llengua pròpia com a única llengua vàlida per expressar sentiments i subjectivitat
F.
La imaginació i la fantasia: rebuig de les regles clàssiques; predomini sense límits sobre la raó; es valoren positivament conceptes com la lletgesa, grotesc, primitivisme o situacions escabroses i es fan mescles (prosa/vers, tragèdia/comèdia)...
3.
JACINT VERDAGUER
A.
Autor que representa la consolidació de la Renaixença poètica.
B.
Considerat com el creador del català literari modern.
C.
El millor poeta de literatura catalana i del teatre modern.
D.
Va assolir tanta popularitat, que els seus poemes eren apresos a l'escola i alguns es convertiren en cançons populars.
E.
Verdaguer va escriure tota la seva obra en català.
F.
Va guanyar els jocs florals de poesia catalana i fou Mestre en Gai Saber.
4.
VIDA DE J. VERDAGUER (1845-1902)
A.
Neix al 1845 al si d'una família pagesa amb pocs recursos econòmics.
B.
Amb 10 anys entra al seminari de Vic per iniciar la carrera esclesiàstica i : es familiaritza amb la cultura clàssica grecollatina i europea, alterna estudis amb tasques al camp, i les lectures literàries amb rondalles, llegendes i cançons populars.
C.
Als 14 escriu els seus primers poemes i als 20 guanya 2 premis participant als J.F.
D.
Es va casar amb na Magdalena al 1875 i va tenir dos fills: Pere i Juan.
E.
Va viatjar a Amèrica i Europa i entrà al servei del Marquès de Comillas (1877)
F.
Fou empresonat a Amèrica mentre recitava els seus poemes amb idees polèmiques.
5.
VIDA DE J. VERDAGUER II
A.
Va ser capellà quan tornà de Amèrica i es va dedicar plenament a la religió.
B.
Després d'un viatge a Terra Santa, s'enfronta amb les autoritats eclesiàstiques, el bisbe Josep Morgades el reclou al santuari de la Gleva i li retira la llicència de dir missa. Però Verdaguer fuig.
C.
Al 1898, es retracta públicament i és rehabilitat per tornar a dir missa.
D.
A l'any següent de tornar a dir missa comença una vida solitària a les muntanyes.
E.
La seva dona mor d'un accident i es queda vidu.
F.
Mor de tuberculosi al 1902 a Vallvidrera, pobre, desvalgut i oblidat. Al seu enterrament assistiren unes 100.000 persones.
6.
OBRA DE J. VERDAGUER
A.
La seva poesia conreu 2 temes: Catalunya i Déu.
B.
Hi predomina: to intimista, descripció de la natura, el patriotisme, la religiositat.
C.
A les seves obres sempre es reflexa la incertidumbre de la vida.
D.
Podem diferenciar 2 grups de composicions poètiques: Poesia èpica (grans descripcions de la natura i elogia a la pàtria i els paisatges de Catalunya) i poesia lírica (sentiment nacionalista i religiós i recull llegendes catalanes).
E.
Dins la poesia de Verdaguer també es diferencia la fantasia mitològica amb la bíblica.
7.
POESIA ÈPICA: L'ATLÀNTIDA
A.
Considerada primera gran obra del Romanticisme i aportació definitiva al llarg procés de la Renaixença.
B.
Llarg poema èpic que narra la desaparició d'aquest continent mític.
C.
Est: Intro. (jove Cristòfor Colom, salvat d'un naufragi, arriba costes pen. i el recull un vell ermità), Deu cants (l'e. li conta la his d'Atlàntida: prota Hèrcules) i conclusió (Colom té pressentiment de la futura descoberta i cristianització d’Am).
D.
Està escrit majoritàriament en versos alexandrins (6+6). També hi trobam el decasíl·lab èpic.
E.
Fa referència a l'Atlàntida com a lloc místic.
8.
POESIA ÈPICA: CANIGÓ
A.
Conta la historia d'un monge tibetà.
B.
És considerada la millor obra de la Renaixença poètica.
C.
Té quatre parts i cadascuna parla d'una etapa de la Renaixença.
D.
Consta de dotze cants i un epíleg, escrits en versos de 7, 8 i 10 síl·labes
E.
El tema principal → origen de Catalunya + autèntic protagonista del poema → natura: harmoniosa, tranquil·la i sublim, descrita amb gran riquesa de detalls
F.
Arg: Gentil (l’heroi romàntic). 1000, ger. comtes Guifré i Tallaferro, i fill cav. Gentil, lluiten a Pir. vs àrabs. Gentil amb fada Flordeneu travessa Pir. i aprèn lleg. Der exer. cristià vs moros. L'onc Guifré el mata. Mon sant Martí. Triomf crist.
9.
LA PROSA
A.
Dèficit de la literatura catalana→la manca de referents en novel·la.
B.
1862 →publicació la primera novel·la en català del segle XIX, L’orfeneta de Menargues.
C.
Dues problemàtiques: manca d’una tradició novel·lística anterior i com la llengua catalana no estava normativitzada les editorials no publicaven llibres en català.
D.
A mesura que la Renaixença va anar madurant, començaren a publicar-se novel·les en català.
E.
Distingir entre gèneres narratius de l’època romàntica (novel·la romàntica, històrica i fulletonesca, i el costumisme) i els gèneres narratius realistes i naturalistes.
F.
1882, publicació de La papallona de Narcís Oller, que es pot considerar aquest gènere recuperat. Aquesta obra, que incorpora l’ideari estètic realista, representa el naixement de la novel·la catalana moderna.
10.
EL REALISME
A.
Presenta la realitat com és, de manera objectiva.
B.
Descripció realista i fotogràfica de personatges i escenaris.
C.
La realitat narrada fa veure al lector la intenció didàctica sense intervenció de narrador.
D.
Moltes vegades les històries es situen a boscos i camps allunyats.
E.
El realisme tracta temes amorosos que de vegades acaben amb tragèdia
F.
Els personatges poden canviar la realitat i comportament, ja que són autònoms, no predeterminats.
11.
EL NATURALISME
A.
Al naturalisme es descriuen escenes quotidianes del dia a dia.
B.
Explicació científica de les causes de la realitat presentada.
C.
Descripció minuciosa i detallada, sobretot dels elements desagradables.
D.
Té un llenguatge molt especialitzat al camp científic que només entenen els coneixedors de la matèria.
E.
El narrador formula una hipòtesi que intenta demostrar a partir de la narració amb explicacions científiques naturals i mèdiques.
F.
Els personatges no poden lluitar contra el destí ni canviar el comportament perquè obeeixen les lleis de l'herència biològica i el comportament social: determinisme.
12.
AUTORS
A.
A la dècada dels 80 es va produir un cert revifament de la novel·la: augment d’autors, augment d’editors, augment de públic.
B.
Entre aquests novel·listes hi destaquen Marià Vayreda i Dolors Monserdà.
C.
L'autor més conegut del Naturalisme és Àngel Guimerà.
D.
L'únic novel·lista català del segle XIX que s’insereix de ple en el Realisme i és Narcís Oller.
E.
No hi va haver cap autor que mesclès el Realisme i Naturalisme en les seves obres
13.
NARCÍS OLLER (1846-1930)
A.
onsiderat el creador de la novel·la catalana moderna. Tot i que es va iniciar en la literatura en castellà.
B.
Els seus amics i crítics literaris Josep Yxart i Joan Sardà, introductors del Naturalisme a les nostres terres, el van convèncer per escriure dins del nou model narratiu de Balzac i Zola.
C.
Tenia la necessitat d’usar una llengua que fes creïbles els personatges i la geografia on es desenvolupen les accions.
D.
Oller va ser l’autor peninsular que, de manera més evident i entusiasta, va posar en pràctica les tècniques naturalistes.
E.
Oller també es va centrar en el Naturalisme i el Realisme, però sobretot en el Barroc.
F.
ALERTA! El seu Naturalisme, però, es va centrar en la descripció dels personatges i les trajectòries vitals, no en les anàlisis sobre la societat.
14.
OBRA-PRIMERA ETAPA DE N. OLLER
A.
Època d’aprenentatge, en què es mou entre el Romanticisme i el Realisme.
B.
Destaca La Papallona (1882): Toneta, una al·lota pobra i òrfena, és seduïda i abandonada per un «papallona» (seductor) de classe social més elevada. Finalment, i just abans de morir, aconsegueix casar-s’hi. Situada entre Realisme i Naturalisme
C.
Va ser escrita per als eclesiàstic i persones que pertanyen de l'esglesia.
D.
Té característiques modernistes i naturalistes.
15.
OBRA–SEGONA ETAPA DE N. OLLER
A.
Etapa de consolidació: l’èxit de públic i de crítica aconseguit tant al territori nacional com europeu amb La Papallona l’animen a continuar amb el Realisme-Naturalisme.
B.
L’escanyapobres (1884).
C.
Vilaniu (1885).
D.
La llàgrima platejada (1886)
E.
La febre d’or (1890-1892)
F.
La bogeria (1898)
16.
OBRA-TERCERA ETAPA DE N. OLLER
A.
Oller narra històries més Realistes i no deixa aquesta corrent.
B.
Recita les seves obres de forma oral per diferents pobles.
C.
Oller deixa enrere el Naturalisme i experimenta amb el Modernisme.
D.
Destaca l’obra Pilar Prim (1906).
17.
EL TEATRE
A.
Primer té presència de caràcter populista i, posteriorment, de caràcter culte.
B.
Els gèneres populars com el sainet varen monopolitzar l’escena i el favor del públic.
C.
Havent públic, es va facilitar la renovació del teatre en català per elevar-lo a la categoria de teatre culte.
D.
A finals del segle XIX, gràcies a l’obra d’Àngel Guimerà, el conreu dels diferents gèneres teatrals va consolidar un llenguatge dramàtic culte i proper al públic.
E.
Va suposar un canvi de llegir obres escrites a veure-les representades.
18.
EL TEATRE POPULAR
A.
Les obres de major popularitat van ser les comèdies i els drames costumistes
B.
En el vessant còmic, aquestes obres parteixen de la tradició sainetesca, que tant atreien les classes populars.
C.
Peces de teatre breu, d’un acte.
D.
Destinades a ser representada en els entreactes d’obres de major extensió.
E.
Tenien un caràcter còmic i satíric.
F.
El llenguatge dels sainets es caracteritzava pels usos col·loquials i vulgars de la llengua, amb tota mena de castellanismes i vulgarismes.
19.
AUTORS DEL TEATRE POPULAR
A.
Pere d’Alcàntara Penya.
B.
Bartomeu Ferrà.
C.
Frederic Soler ( 1839-1895) (un dels autors més importants de l’època amb el pseudònim "Serafí Pitarra" i creador del teatre en català).
D.
Àngel Guimerà.
20.
EL TEATRE CULTE
A.
Va seguir la línia evolutiva de la literatura europea del segle XIX.
B.
Drames romàntics. Incloem obres teatrals tràgiques i melodramàtiques d’ambientació històrica, medieval, o clàssica (grecollatina).
C.
Drama naturalista. Xerren dels problemes científics plantejats a l'època.
D.
Drama realista. Al voltant del 1860 es fa present una generació d’escriptors que intenten acostar-se a la problemàtica dels costums quotidians.
21.
AUTOR: ÀNGEL GUIMERÀ: VIDA (1845-1924)
A.
La condició de fill natural (els pares no es casaren fins que ell va néixer).
B.
La condició de nouvingut (es cria a les Canàries, fill de català i de canària, i no aprèn la llengua catalana fins que arribà als vuit anys al poble del pare, el Vendrell.
C.
El fracàs amorós de la seva joventut expliquen l'ús del romanticisme tràgic.
D.
Estretíssima relació amb la mare. Per això els personatges femenins estaven molt idealitzats i carregats d'heroisme maternal.
E.
No hi havia gust pel mestissatge de Guimerà.
22.
OBRA (TEATRE) D'A. GUIMERÀ
A.
TRAGÈDIES ROMÀNTIQUES: Ambientació medieval i tractament llegendari de la història.
B.
DRAMES REALISTES: (no defuig del romanticisme del tot) Ambientades en l’època contemporània, Problemàtica que connecta amb la realitat, En l’aspecte formal, comença a utilitzar la prosa en lloc del vers i el llenguatge esdevé més col·loquial.
C.
INTENTS MODERNISTES i RETORN ALS ORÍGENS: Al 1900, Guimerà entra en una etapa de vacil·lacions. Assaja el drama burgès, prova d’afegir-se als nous corrents teatrals europeus, retorna a la tragèdia romàntica dels seus orígens i al drama realista.
D.
COMENÇ AL BARROC: Es centra en la cultura i la música del segle XIX i descriu l'arquitectura.
23.
SITUACIÓ LINGÜÍSTICA AL SEGLE XIX
A.
Il·lustració: castellà=llengua de prestigi+lleis repressives contra el català.
B.
Situacions de diglòssia: al XVIII i XIX, els intel·lectuals desconfiaven de les possibilitats expressives i comunicatives de la llengua autòctona, només per a la poesia populista, o determinats articles, col·laboracions en premsa satírica…
C.
Per a la creació literària «seriosa», continuaven usant el castellà.
D.
Enmig d’aquest panorama sociolingüístic, les idees romàntiques provinents d’Europa empenyen els intel·lectuals a reivindicar la pàtria i la llengua.
E.
Això, al mateix temps, estableix les bases del futur catalanisme polític, el tret de sortida del qual és el moviment de la Renaixença.
24.
LA RENAIXENÇA: DEFINICIÓ I OBJECTIUS.
A.
El moviment cultural que, després de tres segles de poca activitat literària (coneguts amb el nom de Decadència), es presenta com a restaurador de la literatura catalana;
B.
Fa referència a un moviment polític de conscienciació nacionalista sorgit dins la burgesia arran del procés de recuperació econòmica i d’industrialització que s’estava produint, sobretot, a Catalunya.
C.
Es considera que el moviment comença amb la publicació de l’Oda a la pàtria, a la revista El vapor l’any 1833 (estendard del redreçament literari i lingüístic, objectiu a assolir per la Renaixença)
D.
1841→ Joaquim Rubió i Ors (Lo Gaiter del Llobregat) replega en un volum 19 poemes publicats entre 1839-40 al Diario de Barcelona. Esdevé tot un manifest a favor de la llengua catalana:
E.
Valora l’esplendorós passat medieval de la llengua, en contraposició al present, reivindica la poesia trobadoresca, com a font per dignificar el català, hi critica als catalans que s’avergonyeixen de la seva llengua pròpia.
F.
Aquest moviment té l'objectiu de catalanitzar a tota Espanya del segle XIX.
25.
ELS JOCS FLORALS I
A.
La peça clau de la consolidació de la Renaixença, ja que es convertiren en un suport essencial per als poetes i escriptors i donaren un impuls molt fort al moviment.,
B.
Foren decisius per al procés de acceptació del català com a llengua de prestigi.
C.
El primer certamen se celebrà el primer diumenge de maig de 1859, sota la presidència de Milà i Fontanals.
D.
Només s’hi podien presentar a aquest certamen literari poemes escrits en llengua catalana.
E.
Només s’hi podien presentar poemes d’acord amb el lema del concurs: “Pàtria, Fe i Amor”
F.
A cada modalitat corresponia un premi: Englantina d’or («pàtria»), Viola d’or i argent («fe») i Flor natural («amor»). El poeta que guanyara els tres premis rebia el títol de «Mestre en Gai Saber».
26.
ELS JOCS FLORALS II
A.
L’any 1877 Àngel Guimerà fou proclamat “Mestre en Gai Saber” i Jacint Verdaguer guanyà el premi extraordinari que concedia la Diputació de Barcelona amb l’Atlàntida.
B.
Narcís Oller li va llevar es puesto de "Mestre en Gai Saber" a Àngel Guimerà l'any següent.
C.
En emprar exclusivament el català, feren esclatar el greu problema que patia la llengua: el caos ortogràfic.
D.
Amb aquest objectiu es va publicar l’Ensaig de ortografia catalana, que pretenia unificar la llengua catalana. Altra polèmica: quina llengua calia normativitzar?
27.
ELS PROBLEMES PER A LA NORMATIVITZACIÓ DE LA LLENGUA (cap a finals del segle XIX, la literatura romàntica i realista de la Renaixença donà pas a la literatura modernista)
A.
Prohibicions de la llengua en usos públics i acadèmics.
B.
Absència d’una autoritat científica amb carisma per aglutinar els escriptors al voltant d’un model unificat de llengua.
C.
Manca d’una institució cultural que fes el paper d’acadèmia de la llengua.
D.
Inexistència d’una institució política amb el poder tant econòmic com polític suficient per fer efectiva una normativització i una posterior implementació.
E.
Els habitants dels pobles no volien parlar-la, ja que preferien el castellà.
F.
Era molt complicada d'aprendre i poca gent hi podia xerrar-la amb fluïdesa.
28.
CAMPANYA LINGÜÍSTICA DE L’AVENÇ
A.
L’intent més seriós en aquest procés de fixació de la llengua, el dugué a terme la revista modernista L’Avenç.
B.
1891→ Pompeu Fabra va impulsar una reforma ortogràfica orientada a “posar el llenguatge escrit d’acord amb el llenguatge parlat”.
C.
L’objectiu→ fer de la llengua catalana un vehicle apte per a totes les necessitats comunicatives.
D.
La majoria d'aquestes reformes van ser recollides en les Normes ortogràfiques (1913), publicades per l’IEC.
E.
Aquesta campanya obligaba als ciutadans a llegir i parlar només en català.
