Té el cos recobert de pèls, té 6 potes, un agulló i mesura uns 2 cm. Com tots els insectes té el cos dividit en tres parts: cap, tòrax i abdomen. Té ales per volar. Són animals socials i estan perfectament organitzades. Unes obreres recullen el nèctar de les flors; altres construeixen les cel·les amb cera, on es guarda la mel i on la reina pon els ous.
Empieza por
B
Mamífer marí, el més gros dels que existeixen a la Terra; té una aleta del darrere molt potent i s'alimenta de plàncton i de crustacis.
Empieza por
C
Mamífer herbívor de tamany gran; fa uns 160-260 cm de llargada, 105-150 cm d'alçada i pesa al voltant de 80-140 kg. El mascle té unes grans banyes ramificades que renova cada any durant la primavera. El pelatge és de color marró rogenc, però a l'hivern agafa tons grisos. Té una taca més clara al voltant de la cua. Té les orelles llargues i la cua curta (10-15 cm). Les potes són llargues i primes; acaben en dues peülles. Té molt bon olfacte, bona oïda i bona vista.
Empieza por
D
Mamífer marí de color gris, amb el morro llarg i prim i una llargada aproximada de dos metres i mig, que s'alimenta de peixos i altres animals marins.
Empieza por
E
Mamífer rosegador que fa entre 20 i 25 cm de llarg més 15-20 cm de cua. És de color vermellós a l'estiu i més grisós a l'hivern; és més blanquinós a la panxa. Té 4 dits a les potes del davant que són més curtes i 5 dits a les del darrera. Té una cua molt peluda que li serveix per mantenir l'equilibri.
Empieza por
F
És un ocell rapinyaire diürn que fa entre 38 i 50 cm de llargada i uns 95-115 cm amb les ales obertes. El mascle té el dors de color gris blavós amb ratlles grises fosques; per sota és blanquinós amb ratlles horitzontals fosques. Té una mena de grans bigotis negres. Les potes són grogues. Les ales són punxegudes i la cua llarga. La femella és més gran i de coloració més fosca.
Empieza por
G
Mamífer domèstic d'aspecte, forma, tamany, colors molt variables segons les races. Hi han molt petits que pesen al voltant d'1 kg i molt grans que arriben a pesar més de 100 kg. La mitjana de vida és de 12 a 15 anys. Té molt bon olfacte, bona oïda i bona vista. El seu crit s'anomena lladruc.
Empieza por
H
Animal mamífer de grans dimensions, la pell gruixuda i gairebé sense pèl, que té unes potes curtes, el cap i la boca enormes i les orelles petites: Viuen vora els llacs i els rius africans.
Empieza por
I
Rèptil herbívor que viu a les selves d'Amèrica semblant al llangardaix però més gros, que pot arribar a fer un metre i mig de llargada, amb una cresta que li recorre tot el cos des de l'esquena fins al començament de la cua i amb una papada que li penja sota la mandíbula.
Empieza por
J
Mamífer carnívor, semblant al gat però més gros, àgil, de pelatge curt generalment de color groc amb taques fosques petites, o bé tot negre, amb unes urpes molt potents que fa sevir per caçar i que és propi d'Amèrica.
Empieza por
K
Ocell originari de Nova Zelanda, amb plomes llargues i fosques, les ales molt poc desenvolupades i el bec llarg i corbat; és de la mida d'una gallina, sense cua i amb les potes gruixudes.
Empieza por
L
Mamífer carnívor molt gros i corpulent, amb el pelatge de color entre vermellós i groc, el cap gros i la cua llarga acabada en un floc de pèls; té unes ungles molt fortes que fa servir per caçar altres animals; el mascle té el cap cobert per una gran cabellera:
Empieza por
M
Animal mamífer rosegador, nocturn, que té la cua llarga, el cap gros, les orelles petites, el pelatge espès, l'esquena de color bru i el ventre blanc, i que s'amaga sota terra, on passa l'hivern
Empieza por
N
Mamífer marí semblant al dofí, de cos robust de color blanc amb taques marrons i amb una dent a la mandíbula superior molt desenvolupada.
Empieza por
O
Animal mamífer gros i corpulent, que té el pèl llarg i espès, el morro allargat, les potes curtes i amb fortes urpes, que camina posant tota la planta del peu a terra i que menja plantes i animals petits.
Empieza por
P
Mamífer de cos arrodonit que fa 1-1'5 m de llarg. Té el morro allargat amb la punta plana on es veuen els forats del nas. Té les orelles penjants i la cua curta i fent espiral. Té les potes curtes; cada pota té quatre dits, però només dos toquen a terra. La pell és gruixuda i està coberta de pèls forts anomenats cerres. És de color rosat, però presenta taques fosques en algunes varietats.
Empieza por
Q
Ocell d'ales curtes verdes i blavoses, amb una cua llarga i forta, que habita els boscos americans.
Empieza por
R
Mamífer volador molt petit que fa uns 3-5 cm de llarg i entre 19 i 25 cm amb les ales obertes. Pesa al voltant d'uns 8 grams. Té el cos recobert de pèls de color rogenc, grisós o marronós. Té les orelles petites, triangulars amb la punta arrodonida. Té 34 dents. Les ales estan formades per unes fines membranes que uneixen els dits de les mans excepte el polze.
Empieza por
S
Són rèptils sense potes, de cos allargat recobert d'escates. El seu tamany varia segons l'espècie; les més petites fan al voltant de 50-60 cm, mentre que les més grans fan entre 1'5-2 m. Tenen llengua bífida. Escolten a partir de les vibracions del terra. Tenen una llarga columna vertebral amb moltes vèrtebres. Es desplacen reptant pel terra.
Empieza por
T
Peix marí de dimensions mitjanes o grosses, amb una aleta de forma triangular al dors, amb la boca molt grossa situada a sota del cap i les dents afilades, perillós per la seva voracitat.
Empieza por
U
És un tipus de mico que viu en Amèrica del Sud. Té una cara molt plana i roja, i una cresta de pèl a la part frontal de la seva testa que li fa semblar que té una gran i divertida perruca! Són molt especials perquè tenen moltes maneres diferents de mostrar els seus sentiments i tenen relacions socials molt interessants.
Empieza por
V
Són ocells que es mengen animals morts. Els podem veure en gairebé tots els continents del món. Són molt grans i volen sense moure moltes vegades les ales. Sovint es reuneixen en petits grups. Una característica particular de molts voltors és el seu cap pelat, desproveït de plomatge
Empieza por
W
És un animal molt gran que viu a Alaska i Sibèria. Els mascles tenen banyes molt llargues i el seu pelatge canvia de colors a l'hivern. Alguns expert creuen que el caribú és un tipus de cérvol diferent del que hi ha a Europa.
Empieza por
X
Mamífer rosegador, propi d'Amèrica del Sud, semblant a l'esquirol però una mica més gran, amb pelatge gris, més clar pel ventre que pel llom, que viu en caus subterrànies, i la pell dels quals és molt suau i apreciada.
Contiene la
Y
• Mamífer remugant, amb el cos, les potes i la cua semblants als dels cavalls i les peülles com les dels antílops, coll gruixut i banyes cap endavant, que viu a l'Àfrica subsahariana.
Empieza por
Z
Animal mamífer africà semblant al burro, de pèl groguenc amb ratlles verticals o inclinades marrons o negres.