Pot estar en flor des de l'hivern fins l'estiu i és fàcil de reconèixer per les seves fulles amb els marges dentats; fa una inflorescència en forma d'espiga a dalt d'un peduncle que la separa de les fulles, l'espiga té al seu damunt un fascicle de bràctees de color violaci.
A.
romaní
B.
garlanda
C.
cirerer de Betlem
D.
arbocera
2.
Té les flors roses, però les fulles són d'un verd molt clar. Abans s'usava per escurar i és molt comuna.
A.
estepa blanca
B.
argelaga
C.
romaní
D.
cirerer de Betlem
3.
És un arbust que pot arribar a fer-se un arbret; és molt abundant a les garrigues i sotaboscs dels pinars i alzinars. Són molt característiques les fulles compostes amb folíols coriacis, així com l'aroma resinós que fa tota la planta.
A.
garlanda
B.
mata
C.
estepa blanca
D.
lletrera
4.
Les flors són grogues amb tres pètals i els fruits, vermells quan maduren, tenen tres parts fet que dóna el nom científic a la planta (tres cocos). És molt purgant (convé no tastar-la).
A.
estepa llimonenca
B.
xiprell
C.
olivella
D.
llampúdol bord
5.
Arbre molt freqüent a Eivissa i a les dunes. Té les fulles amb forma d'escata que se superposen unes a sobre de les altres, generalment disposades en quatre files.
