A l'escena no apareix la font del so, és la veritable música d’ambientació. Els actors no la senten.
Música expressament composta per la pel·lícula.
Música que ja estava composta abans i es fa servir per la pel·lícula com música clàssica, pop, jazz...
Aquella que produeix un efecte pel qual la música s’adhereix de manera directa al sentiment suggerit per l’escena.
El guió justifica la seva presència. La major part de la música diegètica ho és.
És la que contrasta amb l’efecte suggerit per les imatges provocant una emoció oposada o contrària.
A l’escena apareix la font de so (ja siguin els músics o un aparell de reproducció musical). La música és prèvia a la gravació de l’escena. Els actors la senten.
S’utilitza per a unir dues seqüències.
Fa l'entrada i sortida amb els títols de crèdit.
Coincideix amb el desenvolupament d’una seqüència.
Música que s'escolta per sobre dels diàlegs i els efectes sonors.
Música de fons.
No té relació directa amb l’argument.
