Es tracta d'una melodia completament plana, amb una línia on els sons pràcticament no es mouen
2.
És una melodia amb una línia de sons que pugen i baixen amb petites distàncies, formant una suau ondulació. Es el tipus més emprat, sobretot en cançons populars.
3.
És una melodia que comença amb notes greus i ascendeix fins a les notes més agudes, moment en què torna a descendir a les més greus de la mateixa manera. També pot ser a l'inrevés.
4.
És una melodia formada per una línia de sons entre els quals hi ha grans distàncies.
5.
Absència de melodia. Es tracta de composicions realitzades per instruments d'afinació no determinada com, per exemple, alguns de la famía de percussió, veus o crits, sorolls, etc.
