Crear
La comprensió dels antecedents del conflicte que es desenvolupen en aquesta fase latent són els que sovint ajuden a la seva resolució.
En aquesta fase podem diferenciar diferents moments: fase d’intensificació o escalada, fase d’estancament i fase de desintensificació o desescalada.
El conflicte comença sovint molt abans que hi hagi un element que el desencadeni, i que sigui constatable per les parts que hi intervenen, i finalitza molt després de l’acord final.
Un cop es planteja el conflicte la seva tendència és l’increment en intensitat fins que les parts s’ubiquen en una posició que valoren com a positiva per intentar-lo resoldre.
La fase conflictual està marcada per un esdeveniment desencadenant del conflicte. Aquest element no és el conflicte en si, sinó un element que hi està relacionat o que se’n deriva.
En què es resol el conflicte i es generen les seves conseqüències.
Posteriorment es pot plantejar un estancament, quan les parts esgoten els recursos personals i/o econòmics o d’altres tipus que han esmerçat. En aquesta situació la resolució és complexa, ja que les parts estan molt ubicades en les seves posicions i els resulta difícil donar el primer pas per cedir i poder arribar a un acord. Finalment s’inicia la desescalada, i mitjançant l’increment de la comunicació es produeix un desbloqueig que pot donar lloc a un acord total o parcial.
El conflicte es pot resoldre perquè s’arriba a una solució acordada o per altres mecanismes: imposició per una tercera part (gerèn- cia, responsable de l’àrea, etc.) o ruptura de les relacions entre les parts o la generació d’un nou conflicte.
En aquest moment es generen les conseqüències per al futur; si les parts han arribat a un acord, les parts hauran redefinit les seves relacions, i això determinarà els contactes futurs. Si no hi ha hagut acord, tindrà el reflex en la generació de nous conflictes en el futur.