Austries menors
Rotació de cultius
Productivitat
Pau de Westfàlia
Comerç triangular
La guerra dels trenta anys
Metalls preciosos
Declaració de Drets (Bill of rights)
Indústries nacionals
Productes colonials
Mecenes
Capitalisme comercial
plata farratgera
Metodologia
Monarquia absoluta
Comte-duc d’Olivares
Emigració
Companyies comercials
Parlament
Indústria a domicili
valido de Felip IV.
sucre, tabac, cacau, cotó...
és un tipus de règim polític basat en el principi que el sobirà (rei, emperador, tsar…) té el poder absolut. En aquesta mena de règim no existeix cap divisió de poders, ja que la font d'ells és el mateix sobirà i aquest no ha de respondre davant ningú pels seus actes. Encara que el poder judicial hagi pogut tenir en el decurs de la història d'aquests tipus de règims una autonomia relativa en relació amb el sobirà –a diferència dels poders executiu i legislatiu… que per definició són el sobirà en persona– el dèspota podia canviar les decisions o dictàmens dels tribunals en última instància, o bé reformar les lleis per a la seva necessitat o desig. Es caracteritza per una absència de cap constitució o codi de lleis per sobre de l'autoritat del sobirà (el sobirà és l'única font de legalitat) i de cap mena de forma d'oposició legalitzada. El dèspota té el total poder sobre l'aristocràcia i els exèrcits (només ell pot aixecar exèrcits).
va ser un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica.
Felip III, Felip IV i Carles II.
Empreses del país
van ser creades al segle XVII per operar en els territoris colonials. Estaven constituïdes amb capital privat, però també gaudien de la protecció de l’Estat, que els concedia determinats privilegis, especialment el monopoli de part o tot el comerç amb un territori determinat. A canvi, l’Estat aconseguia una important font d’ingressos a partir dels impostos que els cobrava en concepte de transaccions comercials.
consisteix a marxar del lloc d'origen a un altre (pot ser a escala nacional o internacional). Es distingeix del turisme perquè suposa fixar la residència en un altre indret, encara que sigui amb previsió temporal.
llei que contemplava els drets dels ciutadans i fixava que el monarca no podia decretar lleis ni impostos sense l'aprovació del Parlament.
era una ruta comercial establerta a l'Oceà Atlàntic del segle xvi fins al xix, de manera que fou un fenomen històric de llarga durada, i en la qual estava involucrat el tràfic d'esclaus. Afectava Europa, Àfrica i Amèrica.
són una espècie de planta o una barreja de plantes, cultivades per les seves parts vegetatives (fulles, tiges eventualment arrels), amb l'exclusió dels fruits i les llavors, i que són utilitzades en estat fresc, són conservades generalment per assecament per tal d'alimentar els animals de la ramaderia
Capitalisme comercial o capitalisme mercantil són expressions historiogràfiques que defineixen la primera fase en el desenvolupament del capitalisme com a sistema econòmic i social. El capitalisme mercantil es distingeix del "capitalisme madur" per la seva falta d'industrialització i desenvolupaments financers.
Persona rica que patrocina generosament les arts, les ciències, una empresa cultural, un artista, etc.
va ser una forma d'organització productiva; en ella els mercaders, propietaris del capital, lliuraven matèria primera a famílies rurals perquè produïssin objectes manufacturats. L'evolució d'aquesta indústria va tenir major rellevància a la fi de l'Edat Mitjana; perdurant fins a inicis de la Revolució Industrial.
en economia és la mesura de l'eficiència de la producció. És una relació entre la quantitat de recursos utilitzats i els productes o serveis que se n'obtenee
és la pràctica agrícola o jardinera d'alternar les espècies cultivades sobre un mateix terreny.
Conjunt dels mètodes d’una disciplina. Un mètode és el camí que se segueix, manera ordenada de procedir, per a arribar a un fi.
or, plata
és una assemblea de persones que exerceixen el poder legislatiu.
foren una sèrie de tractats que van acabar amb la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa.