Mètodes de datació

Mètode de datació radiomètrica que es basa en el fet que la quantitat de carboni-14 disminueix constantment en tots els organismes després de la mort. Aquesta tècnica s'utilitza per proporcionar dates cronomètriques de materials orgànics com l'os, petxina, fusta i carbó vegetal.

Un mètode de datació radiomètrica basat en el fet que el potassi-40 de la roca volcànica es desintegra en argó-40 i el calci de 40 a una velocitat coneguda. Mesurant la quantitat d'argó-40 en una mostra podem determinar la seva edat.

Tècniques de datació cronomètrica basades en els períodes de semidesintegració d’isòtops concrets (vida mitjana) i/o la taxa d'altres canvis acumulatius en els àtoms resultants de la radioactivitat. Els exemples inclouen ressonància de spin electrònic, sèries d’Urani, empremptes de fissió, el potassi-argó, radio carboni i termoluminiscència.

Mètode de datació cronomètrica basat en el fet que els pols nord i sud magnètics s’inverteixen periòdicament. Un registre permanent d'aquestes inversions el trobem en el magnetisme termoremanent de dipòsits de roca volcànica. Quan els fòssils es troben situats entre aquests capes volcàniques, poden ser datats per l'associació.

Mètode de datació cronomètrica basat en el fet que, després de la mort d'un organisme, els seus aminoàcids canvien progressivament de L-aminoàcids a les formes D-aminoàcid.

Mètode de datació radiomètrica basat en el fet que la radiació de fons fa que els electrons se separin dels seus àtoms i quedin atrapats en la xarxa cristal • lina dels minerals. Quan la mostra que els conté s'escalfa a altes temperatures, els electrons atrapats s'alliberen i alliberen energia en forma de llum. Aquesta llum es mesura per determinar l'edat de la mostra. Aquesta tècnica s'utilitza principalment per a la datació de ceràmica i pedra que prèviament havia estat en un foc intens.

Mètode de datació radiomètrica basat en el fet que la radiació de fons fa que els electrons se separin dels seus àtoms i queden atrapats en la xarxa cristal • lina dels minerals. Si el nombre d’electrons és imparell, s’altera el camp magnètic de la matèria a una taxa predictible. La mesura del camp magnètic dels àtoms en una mostra serveix per determinar l'edat. Aquesta tècnica s'empra principalment en mostres de carbonat de calci, pedra calcària, coral, les dents i les closques d'ou.