Relacionar Columnas Les figures retòriquesVersión en línea Relacioneu cada figura retòrica amb un exemple. por Maria Josep Cebrian Miquel 1 Interrogació retòrica: pregunta que no espera resposta perquè és òbvia. 2 Anàfora: repetició d’un o més mots al principi de diversos versos o frases. 3 Polisíndeton: abundància de conjuncions de coordinació 4 Enumeració: llistat de noms, sintagmes, verbs, complements... 5 Personificació: atribució de qualitats humanes a éssers inanimats. 6 Comparació: relació d’idees per semblança amb “com” “sembla”... 7 Hipèrbole: Exageració forta. 8 Al·literació: repetició expressiva d’uns sons determinats. 9 Antítesi Oposar en una mateixa frase dos mots, pensaments o expressions de sentit contrari. 10 Hipèrbaton: alteració de l’ordre lògic de les paraules o frases 11 Ironia Consisteix a expressar una intenció amb una expressió de significat absolutament contrari creant un efecte de retret o burla. 12 Metonímia Metàfora que substitueix un objecte pel nom d’un altre, però prenent la causa per l’efecte, el contingut pel continent, la matèria per l’objecte, etc. 13 Encavalcament: la frase sobrepassa el vers i continua en el següent. 14 Metàfora. Figura en la qual se substitueix l’objecte real per un d’imaginat per l’autor, amb el qual existeix una determinada analogia 15 Paral·lelisme: repetició de la mateixa estructura de frase De mans de noves muses l’olímpica corona Ne reben orgullosos los fronts dels vencedors. La pell del mar, de mocadors farcida, sembla guarnir-se per al nostre comiat. Alcem els ulls amunt com qui clama a tots els astres i la volta esdevé un immens interrogant. Hi som a temps encara? Una dona de molsuts Braços nus fins damunt colze Remena cossis on neden Olives en aigua caqui. heu proclamat al món la vostra proesa solidària Tronen els canons i, en la distància, esquitxen tot l’espai amb les desferres d’un poble commogut i esporuguit. Drap de la pols, escombra, espolsadors, plomall, raspall, fregall d’espart, gamussa, La teva mà, un dring de glaç al vidre i un glop daurat. Fonem les hores lentes i apaivaguem la nit. Són iguals les gavines, I els vestits lluminoos de les noies de l’estiu, I els besos a la gorja I els colors de les hores llisquen pels carrers I el groc de les taronges. Enrere, molt enrere, hi ha una closa entre parets... Enrere, molt enrere, hi ha un camí de profundes roderes... tindreu els ulls vessant i les mans buides! Xoca l’embruix de clenxes arrauxades amb un esqueix de xarpelleres fluixes.
