aplaudiments afroamericana gòspel musical segle l'esclavitud 1720
El
(
de
l'anglès
gospel
:
evangeli
)
és
un
estil
d'origen
religiós
originat
als
Estats
Units
entre
la
població
.
El
mot
anglès
és
una
evolució
de
godspell
,
que
es
pot
interpretar
com
a
bona
història
,
bona
notícia
.
(
.
.
.
)
La
música
gospel
es
remunta
a
principis
del
XVII
.
Els
himnes
i
les
cançons
s'interpretaven
sovint
de
manera
de
pregunta
i
resposta
,
molt
influenciats
per
la
música
africana
ancestral
.
La
majoria
de
les
esglésies
es
basaven
en
els
i
els
peus
com
a
acompanyament
rítmic
.
La
major
part
del
cant
es
feia
"
a
capella
"
.
Una
de
les
característiques
de
la
vida
africana
era
la
importància
que
se
li
donava
a
la
música
i
al
ball
.
(
.
.
.
)
Entre
el
i
el
1750
,
va
estendre's
entre
les
colònies
americanes
.
Això
va
comportar
una
gran
demanda
de
música
més
animada
en
els
oficis
religiosos
.
Els
nous
càntics
del
moviment
eren
himnes
que
utilitzaven
poemes
religiosos
en
substitució
dels
salms
bíblics
.
(
.
.
.
)
Així
es
van
començar
a
barrejar
les
músiques
africanes
del
passat
amb
la
música
cristiana
que
aprenien
dels
seus
amos
.
(
.
.
.
)
principis tradicional autors
A
del
segle
XIX
,
es
va
produir
la
cançó
més
emblemàtica
:
l'espiritual
.
Sembla
que
l'espiritual
designava
a
les
cançons
populars
religioses
dels
negres
americans
.
(
.
.
.
)
El
terme
"
cançó
gospel
"
va
aparèixer
el
1874
.
Les
cançons
gospel
originals
van
ser
escrites
i
compostes
per
com
George
F
.
Root
,
Philip
Bliss
,
Charles
H
.
Gabriel
,
William
Howard
Doane
i
Fanny
Crosby
.
Van
sorgir
les
editorials
de
música
gospel
.
L'arribada
de
la
ràdio
a
la
dècada
de
1920
va
augmentar
molt
l'audiència
de
la
música
gospel
.
Després
de
la
Segona
Guerra
Mundial
,
la
música
gospel
es
va
traslladar
als
grans
auditoris
i
els
concerts
de
música
gospel
es
van
convertir
en
força
elaborats
.
El
gòspel
és
aquell
que
bàsicament
s'ha
donat
als
Estats
Units
i
que
normalment
és
interpretat
per
un
cor
,
que
pot
tenir
un
o
més
solistes
i
generalment
són
cors
.
Prevalen
els
temes
tradicionals
.
(
.
.
.
)
Actualment
el
gòspel
contemporani
és
considerat
una
evolució
del
gòspel
tradicional
de
les
esglésies
negres
evangèliques
dels
Estats
Units
,
ara
amb
bateries
més
estridents
,
guitarres
elèctriques
i
tot
sovint
amb
danses
i
coreografies
que
no
tenen
res
a
envejar
als
grans
espectacles
.
La
posada
en
escena
(
decorats
i
il·luminació
)
prenen
un
paper
més
important
.