És una forma d’expressió literària basada en el diàleg, en prosa o en vers, i que incorpora al text escrit un eun element nou que és la representació.
S'estructura en tres parts. Plantejament: es presenta el tema, els personatges, el marc espacial i temporal. Nus: es desenvolupen les accions que modifiquen la sitiuació inicial descrita al plantejament. Desenllaç: es resolen els fets.
Tradicionalment solen tenir tres actes que es corresponen al plantejament, nus i desenllaç.
Abunden adverbis i locucions adverbials de temps; construccions de preposicions + sintagmes nominals; oracions subordinades temporals; verbs i substantius que indiquen temps
Recursos estilístics: comparació, metonímia i metàfora.
Predomini del present d'indicatiu amb valor atemporal.
Predominen els substantius i adjectius (i relatius)
L’ordenació pot ser ascendent o descendent, del particular al generals, dels conceptes concrets als abstractes o viceversa.
Segons la posició de la tesi, pot ser inductiu, deductiu, enquadrat o circular
El temps verbal dominant és el passat (sobretot el pretèrit perfet simple o perifràstic, en combinació amb els altres temps verbals) encara que també hi pot haver present i futur.
Presentació on es mostren els elements bàsics del procés i s’explica l’objectiu.
Serveix per ensenyar-nos a fer una cosa, ens diu com hem de fer un determinat procés per arribar a un objectiu.
Estructura: Introducció (presenta el tema) Desenvolupament (desplega les idees) Conclusió
Objectiva o subjectiva (científica o literària). Hi domina el valor referencial o el poètic.
Nexes conjuntius ordinals, distributius i classificatius, adversatius, causals, finals…
Preguntes retòriques, cites cèlebres.
El temps verbal més utilitzat és l’imperatiu. ·També es fa servir el present, el futur, la forma impersonal “es”, les perífrasis d’obligació (haver de, caldre…).
Els decorats, les llums són elements junt amb el paper de l’actor i el text que componen l’obra teatral.
Llenguatge clar, concís i denotatiu.
Abunden les oracions atributives.
Exposa fets que poden donar-se en el futur.
Els textos de predicció meteorològica, d’explicació dels avanços de la ciència en el futur serien, d’explicació de les característiques d’un viatge o una excursió que hem de fer...
Es poden fer servir el condicional o perífrasis semblants: és possible, podria ser que…
Ús de l’oració negativa per contestar afirmacions de l’interlocutor o d’interrogatives retòriques per cridar l’atenció del lector.